Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

22.04.2014

A provocar, per Sant Jordi

Cap editor en català no recorda la darrera vegada que el govern espanyol es va interessar per ell. I, tanmateix, tal com va avançar la setmana passada VilaWeb, demà Soraya Sáenz de Santamaría vindrà a Barcelona a fer-se una foto amb ells i a aprofitar-se'n. No cal ser gaire llest per a saber què hi dirà: que el seu govern estima molt Catalunya i el català, cosa que no demostra mai, i que amb la independència tot anirà a mal borràs. Fins i tot el català. Potser ho aprofitaran per a presentar els editors com una gent 'molt preocupada' pel procés sobiranista i qui sap si contrària i tot. O anunciaran alguna mesura excepcional. Tanmateix, de llibres no crec que en parlen gaire. Sáenz no ve pas per això. Si vingués pels llibres hauria de dur el ministre Wert, i això sol ja esguerraria la foto.


El mateix dia, i també a Barcelona, gent del PP i els partits satèl·lits presentaran amb tota la pompa imaginable una associació que es diu Societat Civil Catalana. Associació que ha posat en circulació una etiqueta afirmant que aquell dia 'Cataluña despertará'. Déu n'hi do, la prepotència d'aquesta gent. No tan sols pel nom que han triat (després diuen de nosaltres, que si patrimonialitzem coses que són de tothom…), sinó també perquè això que Catalunya es despertarà, com si estigués adormida, és indefensable. Podem discutir sobre tot allò que vulguen, però és evident que de dos anys ençà hi ha activada una onada política i social a Catalunya d'una dimensió colossal. Inaudita a Europa. Això no ho pot discutir ningú. I pretendre, per tant, que aquesta societat està adormida i que ara vindran ells a despertar-la és insultant i tot per als centenars de milers de ciutadans que no paren de fer coses en aquest país. 


Però tant hi fa, perquè aquesta és i serà la seua estratègia per als mesos vinents: la provocació constant. El temps corre molt de pressa contra seu i, encara que vagen dient que no hi haurà referèndum el 9 de novembre, són ben conscients que no poden saber si n'hi haurà o no. Simplement perquè no depèn d'ells. I veuen també que passa el temps, però no hi ha senyal de cap canvi en favor seu --les enquestes ridícules de La Razón fetes per una 'empresa' que no existeix no es poden prendre, per això mateix, ni com un senyal.


Més val que ens hi anem acostumant, al seu joc, perquè persistiran i l'intensificaran molt d'ara endavant. Però sobretot més val que entenguem que la millor resposta possible és continuar anant a la nostra, sense entrar mai en el seu joc ni deixar que ens desvie del camí. L'Onze de Setembre ja respondrem com cal al carrer i el 9 de novembre arribarà la resposta definitiva. A les urnes que ells voldrien prohibir.



L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)


Jona Guasch: Entre mona i cava, aquest dilluns amb els amics parlàvem del 9-N i del que podria passar. Conclusió, centenars, milers de persones davant de les urnes per protegir-les dels que les voldrien prendre (siguin guàrdies civils, policies o el Pare Sant). La imatge cap a l'exterior seria d'una rotunditat enorme. Persones que volen dipositar un vot en una urna i forces que ho volen impedir. Forces disfressades de societat civil disposades a usurpar fins i tot les dates més significades del catalanisme, és a dir, provocació pura i dura, això si, amb el suport de tots els partits d'obediència espanyola al darrere. Populisme en estat pur. Barreja de colons i esclaus acomplexats disposats al que siga per no sortir de les cavernes. Disposats a castigar els catalans que volem un estat propi. Ens estimen tant que ens volen morts?  


Josep UsóA mi, el que m'agrada de Sant Jordi, és que es tracta d'una diada en la qual la gent ix al carrer, passeja i compra, en general, una rosa i un llibre. O més d'un. Certament, hi ha alguna cosa que no m'agrada. Per exemple, que molts mitjans de comunicació plantegen la diada com una competició. Tal com ara, "aquest any ha guanyat, en ficció... i en no ficció..." Pense que no és una qüestió de vendre més o menys llibres. El veritable èxit és que hi haja molts llibres. Tots, hi caben. 


L'important és això. Que és una diada cultural. Independentment que es venguen llibres escrits en tantes llengües com es vulga, és una festa de la cultura catalana. Encara que la copien, ells no tenen cap festa semblant. Perquè no casa amb el seu tarannà.
De manera que ara, que vinga la senyora Soraya Sáenz de Santamaria a fer-se una foto amb editors és, per a ells, del tot inútil. L'únic que pot dir aquesta dona és el que ja ha dit. Però és que, a més, es trobarà, i si m'equivoque ja m'ho direu, amb dos problemes:
1.- Només accediran a eixir en aquesta foto segons quins editors. No per res; perquè ara només es tracta de fer-se la foto, però quan es tracta de collar-los o d'apujar l'IVA cultural, ni els han consultat.
2.- El seu discurs estarà, sense cap mena de dubte, fora de lloc. Ni comprarà rosa (i si l'agafa, és segur que no la paga) ni comprarà cap llibre. O en comprarà un de l'Aznar, que segur que també en venen. I la seua presència farà més nosa que servei.
De manera que no cal fer més escarafalls. Si ve, només tindre en compte que allò que s'agafa de les parades cal pagar-ho, com fa tothom (no val en diferido) i prou. Una més.
Si té qualsevol opinió discutible, que propose que es vote. I si no, que se'n vaja com ha vingut. I que se'n  torne a sa casa. 


Octavi Monsonís: Sembla que amb la vicepresidenta comença el desembarcament de polítics a Catalunya per tal de fer palés l'amor intens que tenen al territori nostrat i a la gent nostrada.
Després de les europees vindran les ofertes i, n'estic convençut, algunes seran ben interessants. Sobre el paper, ja que pretendran amb elles seduir alguns polítics (i trencar així l'actual bloc sobiranista) i part de la societat que es declara independentista però que, segons ells, el seu lloc és el federalisme. I un cop aconseguits aquests objectius, les propostes seran paper mullat, quedaran en no res. I això serà així per la senzilla raó que l'electorat del PP/PSOE no permetrà que es concrete i es faça realitat cap proposta.
I la veritat, per a bufes de pato no cal perdre ni un minut, minut que cal dedicar a fer avançar l'independentisme.


Francesc Dorca: Algú que tingui les neurones sanes pot fer cas de tot el soroll que estan disposats a fer els que regeixen un govern que ha donat proves que és el primer enemic de Catalunya conjuntament amb el, diguem-ne partit (el PP), refugi de tots els franquistes sociològics? Qui pot fer cas, a més, al govern dels Rajoy, Fernández Díaz, Wert, Montoro i Ruiz Gallardon i altres etceteres que són la quitaessència de la caspa i de la política retrògrada?
Senyora Soraya Sáez de Santamaria, vostè no és benvinguda a Catalunya perquè ve a veure si som tan rucs que fins i tot som capaços de comprar una mercaderia averiada.
Tenim memòria i recordem, entre moltes altres proves de l'amor que l'administració espanyola ens professa, la brutal agressió contra un pacífic aficionat del Barça que portava un bandera estelada, la que els catalans conscients utilitzarem com a pròpia fins que la quadribarrada la substitueixi quan haguem proclamat la República catalana.
L'Estat espanyol no té cap fiabilitat perquè sempre només ens ha enganyat, extorquit i maltractat i ha lluitat per la nostra
desaparició com a poble. Estic prop de complir el 85 anys el dia 18 del més vinent. No tinc una altra il·lusió que veure com dia a dia progressa en procés de la independència que, potser amb sort, podré veure quan arribi, fet del qual (la fi amb èxit esclatant) no en tinc cap dubte. Dubtar-ne seria pensar que els meus conciutadans són ximples, dèbils mentals o covards. No crec que m'equivoqui.
Benvinguda, quan arribi, la independència que ens lliuri dels maltractes de l'ominosa monarquia dels Borbons. Arribarem a la llibertat amb la no-violència, malgrat totes les provocacions que estan preparant molts unionistes.

Mail Obert