Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

02.04.2014

Retrats de passaport

Els problemes tècnics de la Gigafoto no lleven gens de valor a aquest document excepcional. Passejar-s'hi és agafar aire, és tornar-se a adonar de la magnitud impressionant de la reivindicació independentista. És admirar un missatge contundent i indiscutible, absolutament històric. Veient com passen cares i més cares, veient la felicitat de la gent, i la decisió i la claredat, és molt difícil de pensar que això ho puguen aturar de cap manera. El camí ja és traçat.


La Gigafoto serà un dels grans documents de la història catalana. Però ho serà especialment després de la independència. Amb la república ja proclamada, aquestes cares de què gaudim avui en les nostres pantalles seran autèntics retrats de passaport. Els primers retrats de passaport del nostre país. Les imatges de gent lliure que un dia es va agafar de les mans per a explicar que volia ser lliure i que veurà com tothom reconeix qui és, com tothom reconeix qui som.


Fa temps que ho demane: gaudim-ne. Això que ens passa és un fet històric, un fet únic i nosaltres som uns privilegiats de poder viure-ho. I avui gaudim dels records d'aquell dia, especialment, ja que és allò que les imatges que conté aquesta gigafoto ens permeten de fer.



L'opinió dels subscriptors (si voleu fer-vos-en aneu a aquesta pàgina)



Josep Usó:
 Certament, és emocionant. La de gent que s'hi veu. I amb un somriure, amb nens, persones majors, nadons... Tothom hi era. I això que encara hi ha al menys el tram que es formà just per l'Arc de Triomf que no ha eixit. Ho sé, que jo hi era. Capítol apart, és la no aparició del tram del País Valencià per problemes amb la Guàrdia Civil. Que, vist l'ambient festiu, lúdic, pacífic i de bonhomia que traspuava la cadena, no deixa de ser ben curiós. 
Ja es veu que es parla de països diferents, malgrat totes les pressions, mentides i demés. En qualsevol cas, un èixt. I un dia menys per al referèndum. Només dos-cents dotze (incloent-hi el nou de novembre). Enhorabona a tothom.


Marcel Pallejà: Sí, gaudim-ne. És ara el moment.


Sabien els catalans i catalanes del 1714 que beneiríem la seva resistència tres segles després?
Eren conscients els catalans d'aquí i d'allà, del XVIII i del XIX, que mantenint la llengua mantenien la flama?


I el nefast segle XX? Dues dictadures i una guerra. I l'exili... La Cultura ens ha sostingut durant tot aquest temps. La Cultura i la voluntat de ser.


I aquí estem, vivint la Història en primera persona. Perquè és això el que estem fent els catalans i catalanes d'ençà d'Arenys de Munt. Escriure la Història en 1a Persona.


Jo en sóc conscient. La Història és Ara.


Ramon Perera: Té raó en Vicent Partal. No gaudim (prou) de totes les coses bones que ens estan passant! Segurament que la culpa és de la velocitat vertiginosa que està agafant el procés d'independència!Lo que més gràcia em fa no és buscar-me a mi mateix sinó veure com "passen cares i més cares, veient la felicitat de la gent i la seua decisió i claredat".Però aquesta Gigafoto comporta altres aspectes destacables. Per exemple, no sé si volgudament o per que així ho ha determinat el desenvolupament de la feina, la seva presentació pública s'ha esdevingut el dia primer d'abril. El dia primer d'abril és el de la nefasta proclamació de la victòria per part del general Franco, però ara li hem donat la volta i l'hem convertit en un símbol de la nostra Victòria.La Gigafoto també pot servir com una mena de "On està Willy?" Podem passar estones divertides cercant coneguts nostres o personatges famosos.I sens dubte que  la podem fer arribar al coneguts que tinguem a l'estranger, a qualsevol país del món, sense problemes d'idioma, ja que el llenguatge de les cares i les actituds i la magnitud de l'esdeveniment ja són un llenguatge universal.

Mail Obert