Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

19.02.2014

Tauler gran, tauler petit

El president de la Generalitat, Alberto Fabra, va decretar ahir que suprimia les línies en català de 136 escoles. És l'atac més violent i descarnat contra l'escola valenciana des del final del franquisme. Però és un atac previsible, que no arriba perquè sí. Hi ha tres claus que n'expliquen la brutalitat.


La primera és que no tenen temps. Saben que les europees poden marcar el final del PP valencià i que, siga com siga, és molt improbable que continuen governant passada la  pròxima primavera. Així doncs, no tenien cap més ocasió d'atacar l'ensenyament valencià sinó aquesta. És el curs vinent o potser mai més...


La segona és que, una volta han decidit que farien una política de terra cremada, com més aviat millor. Això és un atac preventiu ordenat per la FAES, que creu haver identificat les causes del procés independentista del Principat: l'escola i els mitjans de comunicació. Al Principat segurament ja han fet tard, però s'han proposat d'impedir que el conflicte nacional prenga cos al País Valencià. I per això tanquen RTVV i totes les emissores del Principat, i per això ataquen com mai l'escola valenciana. I diguem-ho tot: Fabra, amb una barra ara constatable, va dir que tancava RTVV per poder fer més escoles...


Però hi ha una tercera clau que no és tan òbvia: el tauler. El PP --de fet, Espanya-- juga la partida contra el nacionalisme català usant un tauler geogràficament més gran que no pas el que fa servir el sobiranisme al Principat. Pel PP, els Països Catalans són una unitat d'agressió i sap, per tant, que afeblint-nos en un racó ens afebleix a tots. El sobiranisme català, en canvi, sembla massa poc interessat a combatre sobre aquest mateix terreny i molts fins i tot creuen que desentendre's del País Valencià o les Illes és una bona idea. No he enganyat mai ningú sobre això: crec que és un error com una casa que s'acabarà pagant molt car. Ho torne a dir avui.


De moment, és clar que el PP valencià, com el balear, segueixen les ordres de la FAES  amb una ferocitat  extrema: fora els mitjans en català, fora l'escola en català i a intentar que Alcanar siga per a Vinaròs allò que no ha estat mai: una frontera. De nosaltres depèn, ací i allà, que no guanyen.



L'opinió dels subscriptors


J. Sanchis: És veritat, no en tenen prou i ho arrasaran tot, aquests del PP que actuen en el fons com a perdedors, sense oferir res més que destrucció, ressentits com un gos malferit, rabiós, que sap que camina cap a la seua fi... Però hem de tenir el cap ben clar i resistir, que mai no ens faran desaparéixer mentre hi haja qui els plante cara, almenys fins a les pròximes eleccions autonòmiques.




Oriol Gordó: És cert que l'ofensiva espanyolista abasta tots els Països Catalans. I és cert que des de sempre us heu mostrat partidari de no desentendre'ns del País Valencià i les Illes, opinió que comparteixo.

Ara bé, què és el que hem de fer? Molts de nosaltres, principatins, fem la nostra petita aportació. Som d'Acció Cultural del País Valencià o de l'Obra Cultural, o de totes dues, som subscriptors del Temps, contribuïm econòmicament quan podem i és necessari... El que no podem fer és empadronar-nos-hi per votar-hi.

La història de vot del País Valencià i de les Illes és la que és. Ara sembla que el PP ho podria tenir difícil en els dos llocs. Fantàstic! Però ja em permetreu que faci com Sant Tomàs i que m'ho cregui quan ho vegi. Perquè bé podria ser que els nostres benvolguts compatriotes deixessin de votar al PP per votar al PSOE, i ja sabem fins on arriba aquest "canvi".

Perquè això del PP és com una droga dura. Per deixar-la, el primer pas l'ha de fer el consumidor, en anar voluntàriament al metge especialitzat en addicions, o en aquest cas, en deixar de votar opcions espanyolistes i anticatalanes i això, de moment, el País Valencià i les Illes encara no ho han fet, tot i que sembli que ara sí que ho faran.

Mentrestant, penso que el millor que podem fer en aquest moment és assolir la llibertat del tros de pàtria en el que ara és possible i crear una república que aspiri a l'excel·lència, amb l'esperança que l'exemple del Principat faci reflexionar als compatriotes de la resta dels Països Catalans.




Octavi Monsonís: Mai el PP no havia arribat tan lluny en els atacs a la llengua i a la cultura valencianes. Fins ara havia fet el buit absolut en l'ús social de la llengua, havia mantingut una televisió i una ràdio amb una presència més o menys importants del valencià, i havia consentit en l'ensenyament en valencià amb un impuls mínim de noves línies en valencià i escoles de nova incorporació a l'ensenyament en valencià.

Ara el canvi és radical: ja no queda res de valencià als mitjans i cal ja mamprendre el darrer capítol d'aquesta sèrie de terror que és iniciar les accions que calga per foragitar el valencià de les aules.

El motiu és clar, eradicar el valencià del País, perquè així eliminaran d'arrel possibles veŀleïtats confederals dels Països Catalans. Aquest concepte, en el qual ells sí que creuen, és el seu malson i el fantasma que no volen despertar.

Crec, no obstant, que arriben tard, els hi queda poc temps i el mal que poden fer serà reduït, sortosament, ja que l'ensenyament en valencià és tan potent a hores d'ara que no poden reduir-lo a cendra en un curs, esperem, que els queda en el govern.




Josep Usó: Realment és espectacular l'atac a l'escola valenciana. Inaudit. Tancar escoles és per a un país que pretén ser del primer món, el mateix que afusellar soldats propis per deserció per a un país en guerra. Un clar simptoma de derrota imminent. Està clar que Fabra (Alberto), un personatge tan poc important que és capaç de desdir-se hui de tot el que afirmà ahir, no és res més que un ninot en mans de la FAES. Aquest és, segurament, l'únic recolzament que té.


Però certament, cal tindre present que, a tots els valencians que tenim una certa edat, quan fèiem la "mili", els comandaments ens coneixien com a "checos", per tal de distingir-nos dels "polacos" o catalans. 


I, ells, els jacobins ignorants i ferotges que ens governen des de la Messeta, tenen molt clar el concepte de país, d'allò que de vegades nosaltres anomenem els Països Catalans. El que pretenen és, segurament, dividir. Al menys, quan se'n vaja el Principat, quedarem els valencians per continuar-los pagant la disbauxa. 


Per això em dol que, massa sovint, des del Principat, se'ns considere poc importants. O, com a mínim, a mi em fa aquest efecte. Al final de la partida, que serà llarga i difícil, sobreviurem com ho hem vingut fent des de fa ja més de tres-cents anys. Però aquest és un bon moment per eixamplar el terreny de joc. Al capdavall, com ja deia Rosanna Cantavella l'altre dia, no és que nosaltres no fem res, ni que votem al PP (o al PSOE) ens facen el que ens facen. És que no ens han deixat cap mitjà de comunicació, cap, que explique el que de veritat passa. 


Però ara, el Principat no perdria res, deixant clar que aquest partit, el que es juga al País Valencià, o el que s'està jugant a les Illes, és també el seu partit. L'adversari bé que ho sap i actua en conseqüència.


Afortunadament, no tenen temps. El tenen pràcticament exhaurit. No tindran oportunitat de veure acabar el proper curs des de la poltrona. I segurament, ni començar-lo, tampoc. Però ens fan patir. I molt. 


Des d'ací, els "checos" agrairíem la solidaritat dels "polacos".




Pep Vinyals: Tens tota la raó. Fan una política de terra cremada al País Valencià i arranen fins a l'òs qualsevol manifestació pública de català. Som l'enemic a batre i els de la FAES ho tenen molt clar. Res no passa per casualitat ni per malvolença. Tot està estudiat i planificat. Però crec que ells no creuen encara que hagin fet tard al Principat. Es comença per aixafar els altres territoris de parla catalana i mentrestant preparen l'assalt a Catalunya. I des de la Generalitat catalana sembla que no en siguin conscients del tot. Un exemple: la Llei Wert. L'aplicaran des del primer dia, malgrat el que significa d'atac a la llengua i a la immersió lingüística. Encara n'hem de veure de més grosses. I qui encara des d'aquí pensi que els atacs al País Valencià i a les Illes no van contra nosaltres, que es calci.




Joan Guasch: Et dono la raó en tot menys en el supòsit de la davallada del PP. Penso que no serà tan gran com hom pensa i que, tot i potser perdre en algun front, deixaran un autèntic camp de mines al seu darrere. Si que tenen pressa (per allò de deixar-lo tot "atado y bien atado"). Es mouen bé en un entorn d'enrenou constant, embolicant i tergiversant qualsevol fet, creant un ambient gerracivilista, i a molta gent això ja els va bé perquè la democràcia amb majúscules encara no ha arribat a España. És un país de cacics i això crea moltes devolucions de favors. Així no es pot viure, no es pot pensar, no es pot avançar, però molts viuen, o malviuen perfectament en aquests ambients fangosos. Em voldria equivocar, però em temo que hi ha PP per temps.




Josep Almar: Si no es porten a Europa aquest temes, no anirem enlloc. A Catalunya tenim un govern que defensa la lengua i la cultura. A Valencia, és tot el contrari. I esperonats per el Govern Central.


Concentrem-nos a defensar el nostre territori. Si ens convertim en un pais independent, les adhesions d’altres territoris afins no trigaran.




Xavi ArenasÉs ara quan el poble valencià ha de decidir si vol seguir formant partd'un estat en decadència borbònica  o vol iniciar un camí pacífic i democràtic per en un futur confederar-se amb L'estat Català inicialment i federar-se en un futur definitiu. Pero sou els valencians  qui ho heu de decidir: si voleu seguir a Espanya o voleu formar part definitiva dels Països Catalans. Els catalans no podem desviar l'atenció,  ara , del nostre objectiu.


Això és el que pretenen els polítics espanyols. Fer-nos dividir les forces. No caiguem en el parany. Quan serem forts i tinguem eines d'estat us podrem convidar a ser socis d'igual a igual. Ara no podem fer res. No tenim eines i hem de concentrar forces. De fet, ara és el moment perque vosaltres ajudeu Catalunya per a que finalment aquesta es faci forta i us pugui convidar despres. D'altra manera no li veig objectiu real. Tant de bo !!


Us imagineu si us país europeu manifestés ara radicalment estar d'acord amb la independència de Catalunya? Que senzill i planer que ho tindríem!! Doncs a València li pot succeir això una vegada aconseguit l'estat Català. Reflexionem-hi tots junts.




Josep Blesa: Més que l’operació puntual m’interessa alçar els ulls i aguaitar el camp de batalla. D’eixida veig que cal conservar la calma. Són ells qui tenen urgències. Aquesta guerra la guanyarem. No ho dubteu pas. Però tenim guerra per a una dècada llarga pel cap baix.


La història en aquest cas serveix per a gens o res. Açò és un guerra contra la Nació Catalana, caient a aquesta banda del Pirineu, contra valencians, balears i la resta de catalans que dura des que jo tinc majoria d'edat. Al principi no t'adones, inclús jo mateix vaig ser un "blavero". Però açò és una guerra que ens han declarat els aparells de l'estat espanyol, que és qui mou els fils a la trinxera d'enfront. No és Fabra, ni Bauzà o Rudi, que són mers titelles de rang mitjà en aquell exèrcit. En són els comandaments intermedis a sou, com a bons mercenaris. Per tant amb una fidelitat volàtil i puntual. De la història, en aquest cas, ens serveix més usar Maquiavel i L'art de la guerra de Sunzi o els textos de Guillem Bou Bauzà en estratègies empresarials. Estem sols i això ens dóna una enorme responsabilitat. I alhora una gran tranquil·litat. Si Eiximinis, en "El dotzé del Cristiana" ens va parlar de la "guerra guerrejada", és a dir, el combat per escamots, és el que l'enemic ens planteja perquè ha inserit personal quintacolumnista en les rereguàrdies de cada territori històric nacional. En conseqüència cal deixar eixa estratègia policèntrica que tan bé ens funcionà durant la Dictadura franquista. Però que ha estat afeblidora durant la restauració borbònica actual. Els membres dels serveis d'intel·ligència espanyols treballen a tota virolla i és la seua missió neutralitzar els nostres alliberaments. Fins a l'actualitat nosaltres hem estat policèntrics i mallats, però ells sempre lineals i radials. La línea de tall sempre ha estat la mateixa: la Batalla de l'Ebre més recentment. Però, Pere l, el cruel, ja la va intentar més avall i fracassà. Aquesta vegada seria partidari d'usar l’evolvent donades l'escassesa d'efectius de què disposem i que ens els temps contemporanis on els hem estat derrotant persistentment en les dues dècades anteriors ha estat en escaramusses puntuals en camp obert. Avui, què és el camp obert?


Doncs, respondria la diplomàcia, les amistats, els contactes, la premsa democràtica neutral, aquells que guanyen si l'estat espanyol perd, aquells que els interessem geopolíticament, els aliats internacionals en definitiva. Sabem que tenim gent dins de la Casa Blanca, al Foreing Office, l'ONU, l'UNESCO, estats amics com l'Israelià, Lituà, Islandés, Holandés, Noruec, Xinés, Alemany i, per primera vegada, el francés que seria qui més rèdit treuria de l'ensolsida d'Espanya.....i és l'única manera de reviure la batalla de Cannas, on Annibal destruí l'enorme exèrcit romà, si aconseguim embolcallar-los perquè encara que semblen molts demogràficament, la intel·ligència i el coneixement pot aconseguir que David guanye Goliath, una vegada més. El Principat, és pràcticament similar a Suïssa segons els paràmetres, però és que el País Valencià és més país que Escòcia. Us aconselle que aneu a les viquipèdies diverses i contrasteu eixes dades. I les Illes Balears són el país que ens dóna el sentit a tots junts, tancant el selló de la bicicleta, com a triangle flexible i indeformable, que té la funció capital és de salvament coordinat i rereguarda.


De l’estructura d’estat colonitzador: Si les "comunitats paganes" s'alliberem, l'estat espanyol voldrà que siga compensat pels bascos, però Euskal-Herria està aprenent del nostre pacifisme...i si els toquen el "cupo" del benestar...engegaran la maquinària alliberadora també, no Euskadi, sinó per Navarra que és capital. I llavors, qui seria contribuent nat d'entre tots ells restants?


Amb la qual cosa, per primera vegada en la història el poble espanyol demanarà explicacions als seus dirigents propis...i l'enganyifa colonialista en la què han viscut anestesiats emmirallat-se per primera volta a la realitat per primer colp en la seua història. El nostre alliberament suposa una deconstrucció en barrena de la piràmide socio-econòmica d'Espanya. Que és la manera manera democràtico-radical de reconstruir i rescatar Europa, per un altra banda. Les històries passades no ens serveixen, som nosaltres avui qui estem fent història.



Mail Obert