Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

13.02.2014

Simplement desesperats

Ahir el Consell Jurídic Valencià sembla que va emetre un informe, a petició del govern, negant que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua puga definir què és el valencià. Segons el Consell Jurídic Valencià la definició que en fa l'AVL, equiparant 'valencià' i 'català', no s'ajusta a l'estatut. Tot plegat un autèntic sainet.


Cal recordar que l'Acadèmia és part integral de la Generalitat Valenciana, un fet --tot siga dit-- completament anormal i excepcional entre les autoritats lingüístiques normatives del món. I que les seues decisions són, a tots els efectes, decisions de la Generalitat. I cal recordar també que l'estatut d'autonomia, en l'article 7.8, diu: 'L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.' La insòlita decisió del CJC obre per tant un conflicte intern dels grossos dins la Generalitat. A part que, simplement per sentit comú, el Consell Jurídic Valencià hauria d'explicar com es concilia ser autoritat d'una cosa i no tenir l'autoritat de definir la cosa de la qual ets l'autoritat.


La pallassada és, doncs, monumental. En primer lloc perquè la decisió de què és una llengua no depèn dels juristes, sinó dels filòlegs. Però, fins i tot passant per alt un fet tan fonamental, la decisió del Consell Jurídic Valencià, adoptada a corre-cuita i en un òrgan que se suposa que respecta les lleis i la jurisprudència, és d'un ridícul espantós. Per què?


Doncs perquè la llei de creació de l'Acadèmia ja reconeix que 'el valencià' forma part d'un 'sistema lingüístic' més ampli, o perquè un dictamen del 9 de febrer de 2005 de la mateixa acadèmia diu que 'la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra'.


Encara més: el CJC voluntàriament ha menystingut les quaranta-sis sentències (del constitucional i suprem espanyols i del superior valencià) que refermen que català i valencià són la mateixa cosa i que es pot dir de totes dues maneres. I ho repetiré: no és feina dels tribunals decidir sobre la llengua, però resulta que a més els tribunals ho diuen; i, doncs, contradiuen quaranta-sis voltes (!) això que afirma el Consell Jurídic Valencià.


El ridícul és en aquest sentit definitiu i despulla la veritable raó de la cosa. El PP, segons enquestes que ja circulen, no tan solament perd la Generalitat, sinó que perd també les eleccions. Perd el País Valencià. I en vista d'això segurament pensa que l'anticatalanisme, que tradicionalment li havia donat bons resultats, és la darrera arma que li queda per a marejar i confondre la gent. A veure si pot salvar encara els mobles. Per això no els importa ni fer el ridícul ni guardar les formes: simplement estan desesperats.


 


L'opinió dels subscriptors


Robert Mora: Una acadèmia no pot dependre del poder polític. Aquesta és una situació pròpia de la edat mitjana, abans de la enciclopèdia el segle de les llums i de l'aparició del mètode científic quan 'la veritat' la dictava l'església i el poder reial. Quan Galileu es va obligar a desdir-se de la seua teoria per manament de l'església. 


És potser un cas únic en el món contemporani. Una anomalia que no podem seguir consentint. Que estem o no d'acord amb el dictamen del Consell Jurídic Consultiu és irrellevant. Tant podia haver dictaminat favorablement com en contra, però si ho ha fet en contra segurament tindran arguments jurídics que els profans no entenem. 


El que si es clar es que aquest dictamen no s'até a una definició de caràcter científic sinó jurídic. 


No poden fer altra cosa que referir-se al que el text de referència diu.


Si a l'Estatut estigues escrit que els 'burros volen' i al Diccionari Normatiu Valencià els burros es definiren com animals terrestres de quatre potes sense capacitat per enlairar-se, el CJC s'hauria d'atenir a la lletra de l'Estatut i obligar a l'AVL a modificar la seua definició del que es un burro, incloent-lo en la categoria de les aus.


És un autèntic desgavell que ens portarà a a autèntics atzucacs.


No podem seguir consentint que un ens científic i acadèmic tinga que retre contes a les 'sagrades escriptures', i no a la comunitat científica, en aquest cas l'Estatut(et) d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. 


Simplement no ens aprofita una Acadèmia d'aquestes característiques.


La curta volada intel·lectual d'aquest Partit Podrit els farà destruir un instrument que ells mateixos han construït. 
Amb les degudes distancies aquest dictamen es de la mateixa naturalesa que la del Constitucional respecte l'Estatut Català.


La llei entesa com un tallafoc de la democracia i la veritat cientifica.


No podran posar-li portes al camp tot i que ho intentaran. I mentre ho intenten tots patirem.


Ramon Perera: El comportament del PP a València ens recorda que els límits de l'espècie humana van més enllà de lo que tendim a creure o de lo que voldríem que fos. Això passa poc sovint (depèn de la perspectiva històrica), però quan passa els seus efectes ens afecten profundament. Aquest comportament està íntimament relacionat amb la involució en curs a l'Estat espanyol. Es fa difícil no recordar els que van jutjar i condemnar Galileo Galilei o els que van fer cremar Giordano Bruno.
Essencials com son el nom o la unitat de la llengua, el trasbals social i polític que estem vivint i que anirà a més, és molt més pregon i demana, en aquest cas a València, el creixement i consolidació dels partits i moviments democràtics valencians que ja estan fent via.

Mail Obert