Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

11.02.2014

Els nostres aliats

Aquests darrers dies hem rebut mostres que el monolitisme espanyol sobre el procés català potser comença a esquerdar-se, ni que siga tímidament. Per una banda, hi ha hagut el parlament de David Trueba en el moment de rebre el seu Goya, un parlament previsible coneixent el personatge, sense que això el faça menys estimable. I, per una altra banda, hi ha hagut una presa de posició política espectacular d'Esquerra Unida, que hauríem de tenir molt en compte.


Esquerra Unida, l'organització estatal, havia de votar una resolució interna proposada per la direcció en què reconeixia el dret de decidir, però condicionant-lo al respecte a un marc legal. I resulta que la majoria de delegats que votaven s'hi van oposar, perquè van considerar que el referèndum s'ha de poder fer fins i tot si el govern espanyol el prohibeix. Aquesta resolució amplia i amplifica les posicions semblants que fins ara havien demostrat només grups com el que encapçala Pablo Iglesias.

He sentit comentaris massa suficients sobre aquests gests. Com menystenint-los. Però per mi són importants. Molt importants. En primer lloc, perquè deixen molt clar que l'enfrontament que s'ha entaulat no és, en abstracte, amb 'els espanyols', sinó amb un model d'Espanya; de fet, amb el règim que els governa. Que des de dins del seu sistema de partits els posen també contra les cordes ja ens va bé, especialment si amb l'aportació d'Esquerra Unida la frontera dels antireferèndum s'estableix exactament en el PSOE.

De manera que, contra el no monolític, aquest és un pas important. I l'hem de valorar sabent que, en definitiva, ens aniria bé de pactar el procés d'independència amb l'estat, tal com ho han fet Escòcia i el Regne Unit. He dit pactar el procés d'independència, no pas la decisió de fer-nos independents. La decisió ens correspon exclusivament a nosaltres, però això no significa necessàriament perdre de vista que, pensant en la incorporació de Catalunya a la comunitat internacional dels estats, sempre ens serà més fàcil de fer-ho després d'un pacte amb Espanya que no unilateralment.

Entenguem-nos. Si no hi ha cap més remei, ho farem unilateralment, tinga les conseqüències que tinga. I per tant no crec que siga cap problema, dit això, de reconèixer que és millor tenir aliats espanyols que defensen una solució negociada que no pas no tenir-ne. Per si són capaços de canviar el ritme del debat; o bé, si més no, com una denúncia, des de dins, de l'absurda obstinació de Madrid.


 


 



L'opinió dels subscriptors


Manel Bargalló: És clar que caldrà negociar amb Espanya el procés cap a la independència plena. Caldrà negociar amb Espanya el traspàs dels actius i passius i potser fins i tot certs compromisos i accions comunes pel fet que som veïns i haurà una part del nostre territori que encara romandrà dins d'Espanya.Espanya una vegada hagi vist que la independència és irreversible, teòricament seria la primera de voler negociar els termes de la independència, però si fem cas a la seva història en les descolonitzacions, Espanya mai ho volgut fer-ho correctament i al final, els països que s'ha independitzat d'Espanya no tenen bones relacions amb la seva 'madre patria'. Una cosa ben diferent amb el que han fet els Anglesos. Per això és bo, que Izquierda Unida hagi fet aquest pas. En tot cas, els independentistes que no ho veuen així , potser és que no creuen que els catalans realment estan decidits en voler la independència i temem que si a Espanya hi ha algun partit que proposi quelcom a favor nostre, automàticament molts catalans deixarien de voler la independència. La teva editorial, m'ha semblat que donaves masses explicacions, com si tinguessis por, que algú ho aprofités per denunciar que tu vols pactar amb Espanya quelcom per impedir la independència. Tot això insinua una debilitat en el moviment independentista. Jo penso que a l'alçada que hem arribat i amb nul·la possibilitat dels espanyols per poder comprar, sigui amb diners o a la força, la societat catalana, la independència no té aturador.


Octavi Monsonís: A mi, la veritat, això d'en Trueba que crida a estimar Catalunya, em sembla molt beat. Els catalans no crec que necessiten estima sinó solidaritat i coherència democràtica. Tal vegada els demòcrates espanyols subordinen les urnes i els vots a la sacrosanta unitat espanyola? I si no és així, per què no parlen? Per què no diuen que el dret a decidir és un acte democràtic? Per què no s'oposen a la negativa del govern i de tots els partits d'àmbit espanyol (bé, ara Esquerra Unida sí que l'accepta) al fet que els catalans vulguen votar per saber quina és l'opinió majoritària dels principatins sobre la independència?


Deixeu-los votar hauria de ser un clam entre els espanyols demòcrates per pura i estricta coherència amb les seues idees democràtiques, i això no ocorre, ni se senten veus favorables a la consulta entre la gent del carrer ni molt menys entre els intel·lectuals i artistes, tan aficionats a manifestos i demés. És que tal vegada els espanyols demòcrates, que sí que n'hi ha, no s'atreveixen a manifestar la seua opinió? És que temen que amics i familiars els facen el buit o els giren la cara quan passen, o que empastifen la façana de les seues cases? Si hi ha por no hi pot haver llibertat, i si és així, que hi ha por, per què no la denuncien la premsa i els intel·lectuals?


I d'aquests, què en direm?, què n'esperem? Llevat d'excepcions honorables, la immensa majoria d'ells roman més callada que un mort. Callen els atacs constants a la cultura, la llengua i la gent de Catalunya, callen la martingala del PP, PSOE-PSC, Cs i UPyD juramentats a impedir que els catalans voten. També tenen por, aquests? Tenen por a represàlies, com ara no contractar-los o no donar-los subvencions, etc.? Un espectacle vergonyós, aquest de la intel·lectualitat i el gremi d'artistes, d'escriptors, de la faràndula i tutti quanti amb el seu silenci còmplice en l'impedimenta a exercir el dret de decidir del catalans.


Ho sent, no sé trobar el punt d'optimisme, tot i que és bo que estimen els catalans (millor això que no que els lapiden) i que a Esquerra Unida s'haja imposat el dret dels catalans a decidir el seu futur.


Josep Usó: Tots sabem que les generalitzacions sempre són incorrectes. Així, qualificar 'als espanyols' com a centralistes, monolingües, jacobins i del Real Madrid és evident que és incorrecte. El problema que tenen ells, el que tenim també els valencians, és que els nostres governants sempre són d'aquesta mena. Als qui pensen diferent, el sistema ja s'encarrega d'apartar-los de qualsevol parcela de poder. Per això és important que algunes d'aquestes veus, i més d'una d'importància, es vagen alçant. 


És molt important per a Catalunya disposar d'aliats fora del Principat. I especialment, a Espanya. Això obligarà als jacobins de sempre, a aquells que manen i als que tendim a generalitzar com 'els espanyols' o encara més reduït, 'Espanya', a distreure forces. També hauran de combatre una veu discordant dins de 'sa' casa que sembla que cada vegada va prenent més i mes força. I, de passada, queda un dia menys. I, qui dia passa, any empeny. Dita catalana. I aquest any és molt important. Molt.



(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)

Mail Obert