Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

03.02.2014

Felipe té por

En la conversa televisiva d'ahir entre Felipe González i Artur Mas, hi ha un moment especialment sorprenent. És quan l'ex-president espanyol avisa, perquè supose que vol fer això, que si continuem per aquest camí despertarem l'espanyolisme.  


La frase certament crida l'atenció. Quan ha dormit l'espanyolisme? L'espanyolisme és la ideologia més activa de l'estat espanyol des de fa un segle, pel cap baix. I ni quan ell n'era el president no dormia. O cal que recordem tot allò que ell i el seu govern van fer per diluir l'impacte internacional dels jocs de Barcelona? O per ventura la LOAPA no era espanyolisme? Això si no anem encara més lluny i li recordem, precisament a ell, els GAL. Potser no es veu a ell mateix com un espanyolista, però això no el priva de ser-ho. És indiscutible que ho és, que ho ha estat sempre i sobretot que ho continua essent. Cosa que va quedar més que demostrada a l'entrevista.


Ara, crida més l'atenció encara el to que va fer servir, la insinuació. I què, Felipe? Què passaria si es despertaven? Que potser ens haurien de fer por o què? I encara pitjor: que potser ens dius que posem la por per damunt de la democràcia i l'aspiració de llibertat? Que avall que has caigut, Isidoro…


Resulta molt penós, però és alhora significatiu, que el límit discursiu d'un home com Felipe González siga l'amenaça que vindrà el papu. Això és tot el que l'Espanya democràtica, progressista, federalitzant i moderna ens pot oferir quan ja fa prop de trenta-nou anys de la mort de Franco? I com pot ser que aquesta por encara pose límits a la democràcia espanyola quatre dècades després d'haver-se mort el dictador?


No sé si Felipe González era conscient de què deia, però, francament, a mi no se m'acut cap raó millor per a separar-me. Ell, si vol, que es quede la por.

Mail Obert