Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

21.01.2014

Tres anys de genocidi cultural contra els valencians

Primer van tancar TV3 i la resta de canals de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Al cap de dècades d'arribar amb normalitat a les cases valencianes, quatre canals van desaparèixer de la programació. Després van tancar la Ràdio Televisió Valenciana. Al cap de dècades d'arribar amb normalitat a les cases valencianes, tres canals de televisió i dos de ràdio van desaparèixer de la programació. Avui han tancat les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, també després de dècades de poder-se sintonitzar al cotxe, a la cuina, a la feina, al llit, arreu, al País Valencià.


En total el govern valencià i el govern espanyol --el PP, en definitiva-- han fet desaparèixer de l'oferta informativa valenciana set canals de televisió i quatre de ràdio. Amb una sola característica que els unia: la llengua. Queden dotzenes de cadenes en funcionament, tant de ràdio com de televisió, però ja no n'hi ha cap ni una que parle en la llengua dels valencians, en el nostre català.


Tot això en tres anys. El 17 de febrer de 2011 a dos quarts de deu del vespre, després de vint-i-sis anys d'emissió, apagaven a la força el senyal de TV3 a tot el País Valencià. I ara, el 20 de gener de 2014, a les vuit en punt del vespre, s'han tancat les de Catalunya Ràdio. Entremig, al punt de migdia i a les set del vespre del 29 de novembre passat, després de vint-i-quatre anys d'emissió, desapareixien de les ones la ràdio i la televisió públiques valencianes. Avui, més de tres dècades després de la Llei d'Ús i Ensenyament i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, totes les emissores de ràdio i televisió que emeten al País Valencià, un centenar llarg, emeten en castellà.


Contra TV3, alguns innocents van acceptar l'argument del catalanisme. El tancament de RTVV ho va posar tot a lloc. El Partit Popular odia la llengua catalana en totes les variants. El Partit Popular vol reduir la nostra llengua a l'àmbit folclòric i encara gràcies, esborrant el petit avenç que s'havia aconseguit en l'amarga i llarga transició valenciana. I, des del punt de vista cultural, açò que tenim davant és un genocidi.


La resposta, imperativa, és fer fora el PP del govern valencià quan arriben les eleccions. Però també és entendre i interioritzar, més enllà del País Valencià, que aquesta és la cara real del model polític i cultural espanyol. D'aquells que encara s'atreveixen a dir que cal dialogar i no imposar.




L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Marc Ruiz:  Me va semblar escoltar-li dir una vegada, i no fa tant, al senyor Fabra (president de la generalitat) el següent: Sembla mentida que en el segle XXI es limite la possibilitat que les persones elegim el mitjà que desitgem sintonitzar. I dic semblar perquè, tot i que n'estic segur, el que fa va en sentit oposat. En pocs anys hem passat de gaudir de tv3 i patir canal 9 (amb les ràdios corresponents) a perdre-ho tot. En canal 9 dic patir perquè durant anys ha estat una televisió en valencià si, però lamentable, tot i això jo prefereixo continuar-la tenint, perquè és l'única feta per i per a valencians, tenint-la l'haguéssem pogut corregir, ara ja no.


Senyor Fabra, estic segur que a Madrid ni sabien que veiem tv3 ni molt menys que seguíem escoltant la ràdio i jo LI FAIG LA DOBLE PREGUNTA següent: estem al segle XXI? i només si respon en sentit afirmatiu a aquesta pregunta respon la següent: ens esteu limitant la possibilitat d'escollir el mitjà que desitgem sintonitzar? Si ha respost, el per molts temut, SI/SI, atengue's a les conseqüències, això no és una amenaça, és una petita i humil advertència que em permeto fer-li. Estem indignats, enfadats i enrabiats amb vostès però mai tirarem la tovallola i això és el que més temeu, esteu intentant apagar el xicotet foc que queda al País Valencià bufant, però de vegades si bufes les brases s'encenen de nou! Au, tingueu tots un bon dia! 


Josep Usó: Hui estic de dol. Cada matí, en llevar-me posava Catalunya Radio per informar-me de les novetats del dia. Demà ja no ho podré fer. I tot per dos motius: pel caràcter clarament antidemocràtic del govern de l'estat (del de Madrid, per entendre'ns). Però també per l'autoodi dels valencianos de toda la vida, que mai entendran que els de la Messeta mai els consideraran iguals, perquè no ho són. Encara que no ho vulguen, son i seran valencians. I per més que prohibesquen la llengua, això ja duen tres-cents anys fent-ho sense èxit. Tornaran a perdre. Mé valencians deixaran de fer vacances i tornaran a la feina. I ells ja no s'ho poden permetre. Tindran el que es meresquen.


Pere-Enric Barreda: "Quan creus que ja s'acaba, torna a començar". Les paraules de Raimon van molt bé perquè la persecució contra el català esdevé en ple segle XXI un procés creixent i sense aturador cap a la "solució final" que li tenen planificada a Madrid. Fa poc que Escola Valenciana denunciava el tancament de 151 línies en valencià, afegit a les desenes de milers d'alumnes que no poden estudiar en la seua llengua. Abans s'havia tancat RTVV, i més abans les emissions de TV3. Si això no és una agressió contra la llengua per tots els fronts possibles, com a les Illes i a la Franja de Ponent... L'espai de comunicació comú en llengua catalana es trenca, perquè només volen lloc per a les seues televisions i ràdios, les que a una vomiten des de Madrid dia a dia el seu discurs monolític. I per tal de fer això s'obliden de l'article 3 de la Constitució que tant idolatren, paper mullat que atorga "especial respecte i protecció" a les "altres" llengües (sempre que siguen callades i no molesten l'altra, l'única que per a ells té drets en majúscula). I si algú protesta ja està ahí el Tribunal Constitucional, caducat o no, per a recordar-ho. Per què no els denunciem per parcials i prevaricadors a la UNESCO i al Tribunal de Drets Humans? Si des de Madrid estan decidits a acabar amb la llengua catalana, se'ls ha d'aturar d'una vegada, marcar una línia vermella a un genocidi que ja dura 300 anys i està arribant al seu paroxisme. I si he començat amb Raimon vull acabar amb l'exemple de la mata de jonc del cronista Muntaner: ja hem vist com l'estan arrancant jonc a jonc. Si no lliguem bé la mata que queda, ens l'arrencaran sencera.


Joan Martínez: Rajoy digué l'altre dia que tenia un pla contra la independència de Catalunya. És un pla que suposa una acceleració d'un altre molt més antic i llargament desenvolupat per l'Estat espanyol: l'anorreament de la nostra llengua i cultura. Sempre els hem fet nosa, d'una manera o d'una altra, mai no hem encaixat en els seus plans i, així, s'han dedicat metòdicament a acabar amb nosaltres. El seu projecte passava, si més no ja en democràcia, en primer lloc, per conformar un cordó sanitari al voltant de Catalunya, un cordó sanitari polític que, amb l'ús de tots els mitjans al seu abast, terroristes, institucionals i propagandístics, ha evitat una profunda i necessària democratització i, és clar, la normalització lingüística del català (batalla de València, Bauzaisme, LAPAO...). Aconseguit aquest primer objectiu, davant l'acceleració dels nostres germans catalans, s'ha passat a la fase B: el cordó sanitari informatiu. Ningú als Països Catalans tindrà accès a la informació feta pels mateixos catalans sobre les coses que passaran en els propers mesos. I en passaran moltes i de molts greus, ja no podem tindre cap dubte. L'Estat espanyol collarà cada vegada més Catalunya i desplegarà tot el seu poder per sotmetre el poble català. Al País Valencià només ens queda esperar que, tot i la vostra solitud, pugueu, aquesta volta sí, germans catalans sortir-vos-en.


Jordi Tudó:  És una notícia que fa mal el tancament d’un mitjà de comunicació, i ja van...Està tot premeditat i ben calculat, ells van a la seva i no tenen aturador. La mà estesa d’aquesta gent fa pànic, amb altres formes i mitjans, molt més calculades, com quan també estenien la mà, abans era ben enlaire.


Van en contra de tot el que tingui a veure amb la cultura, la llegua, la llibertat, és igual. Com canta el Raimon, no som d’eixe món, i prou que ho saben, així actuen i així ens ho fan saber.


Cesar Amiguet: Cada vegada està més clar que sense un partit nacionalista valencià amb una forta presència a la Generalitat Valenciana no hi haurà solució possible a aquesta persecució cultural i lingüística–genocidi em sembla que és molt una altra cosa–. Al País Valencià s'està configurant una majoria social en aquesta direcció. Conforme han anat tancant mitjans de comunicació en català, una ciutadania cada vegada més plural n'ha prés consciència i es sent majoritàriament identificada amb la proposta política de Compromís. El PPCV necessita construïr  per al seu electorat el relat d'aquesta nova oposició que li cau al damunt, precisament per a poder senyalar-lo com a enemic a les properes eleccions, botant –de passada– a sobre de les espectatives del PSPV, assimilant 'federalisme' a 'nou estat de les autonomies', una anomalia clara en el procés de recentralització espanyola. En aquest context és, des del meu punt de vista, com s'ha de llegir aquesta darrera acció de govern que ha estat el tancament de Catalunya Ràdio a les comarques valencianes: és el clau on penjaran la foto emmarcada de la nova oposició al PPCV, que sóm el poble valencià.


Jordi Camprubí: De males notícies n'hi haurà moltes més i de ben segur faran referència a diferents àmbits de la vida, tant del Principat com de les Illes o el País Valencià. L'atac a la llengua comuna és imparable, és una qüestió d'odi visceral, l'atac als símbols, com està passant a les Balears, també és un qüestió d'odi visceral.


Veurem quan temps trigarà el govern balear en tancar el senyal de recepció de TV3 i altres canals de la corpo. No crec que trigui gaire, és una qüestió de temps. Per acabar em ve al cap una pregunta, quan els partits nacionalistes del País Valencià i les Illes faran front comú per treure el PP dels respectius governs? Quan pensaran més en el poble i molt menys en clau de partit? No ens enganyem, si avui al País Valencià i a les Balears governa el PP és per alguna raó.


Jaume Sans: Aquest es el model unificador del PP i del PSOE. Però llastimosament amb la connivència de partits dits sobiranistes, com CiU, que mai s'han mobilitzat de forma clara per a que la televisió pública catalana arribés al Pais Valencià. La darrera pantomima d'acord amb TVV va ser això: una pantomima, una escenificació. Per a no anar més lluny, les declaracions d'aquest migdia del conseller Homs m'han semblat d'una frivolitat espantosa, quan ha dit que es podia escoltar la radio per internet. Tècnicament cert, però quanta gent que no sap còm fer-ho es perdrà les emissions en la nostra llengua ? Tot plegat una vergonya. Però no només per la banda del PP.


Joan Guasch: De fet, res d'estrany. La Castella ancorada en el mar dels seus fantasmes malda per imposar l'imperi, la seva idea d'estat-nació, que ha estat incapaç de bastir durant segles. Presoners de la seva malaltissa ment messetaria són incapaços de convèncer amb un projecte il·lusionant i integrador. Per contra, aspiren a desertitzar com més quilòmetres quadrats  de planeta millor per tal de satisfer la seva perversa i obscura ànsia de poder. I dic obscura perquè ho és, com una bafarada putrescent que s'escampa des d'un passat tronat. Però ells no ho saben, que el món avança i que els segles van passant. Han enfangat la seva societat i enfanguen les societats dels altres. Impedeixen l'evolució dels pobles, impedeixen l'alegria, amaguen la llum, maten el futur. És trist. És cansat. Som molts els que tenim ganes de descansar, de deixar aquesta absurda batalla enrrere i respirar. 


Jaume Sans: Hem de ser molt conscients que ara aniran a totes, primer amb temes culturals i competencials i encabat escanyant la tresoreria. Finalment, a darrera hora, faran una minsa marxa enrere per semblar moderats i magnànims. I ens voldran tocar la gent més feble, els avis i les seves pensions.


Francesc Estall: Doncs millor així. Parlo des de l'enuig, des de la ràbia d'un nou atropellament i van ni-se-sap, millor que es treguin la careta, millor que el llop mostri pell de llop i no pell de xai. Que no queda prou clar, quin model de societat volen?, i com hi encaixem nosaltres?. Podrien mostrar-nos el pal i la pastanaga i encara trobarien qui els aniria darrera per empaitar la pastanaga, ni que fos escarransida i miserable, però ara van de cares: només hi ha pal. Així, tant de bo obrin be els ulls aquells que encara esperen un arranjament miraculós, no n'hi haurà cap, no hi ha més opcions que marxar o acotar el cap. Bo és que, si no ho teníem clar encara, ens ho facin més fàcil.

Mail Obert