Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

17.01.2014

L'enterramorts

La política és l'art de fer que passen les coses. És una de les definicions més habituals i conegudes d'aquest ofici, professió o vocació que Pere Navarro exerceix. Normalment, però, hom entén que es tracta de fer possibles les coses que tu vols que passen i no les que els altres volen que passen. Deixant a banda aquest –petit– detall, crec que hem de reconèixer que l'aportació del primer secretari del PSC al procés independentista comença a ser destacada i remarcable.


Mirem-ho amb fets i no amb paraules, tal com demanaven ells mateixos en alguna campanya electoral, no fa pas tant:


—Amb els vots del PSC no s'ha pogut impedir que el Parlament de Catalunya reclamàs a Espanya la cessió de la convocatòria del referèndum d'independència.


—En canvi, la majoria favorable a la continuació del procés sobiranista, gràcies a la incorporació de Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura, arriba ara sí als dos terços de la cambra. Xifra simbòlicament important. Gràcies.


—El PSC passa a ser el quart partit del Parlament de Catalunya i per primera vegada en la història el seu contrincant directe, el PP, el supera. No havia passat mai. Enhorabona. 


—Des d'ahir, i considerant segur que els tres diputats del sí seran expulsats, els partits espanyols només tenen 36 diputats de 135, la xifra més baixa de la història. Mai no havíem estat tan independents políticament. Fantàstic.


—Els socialistes pràcticament perden la paeria de Lleida. No us enganyeu: Navarro no deixarà que el candidat siga Àngel Ros i un altre candidat no hi té res a fer. El temps ho dirà...


—L'executiva del PSC perd de moment Laia Bonet i Rocío Martínez-Sempere. De moment, que tot fa pensar que hi haurà més baixes. Si volia reforçar els òrgans de decisió del partit ha aconseguit l'efecte contrari.


—Se li rebel·len les joventuts de Barcelona i de més localitats, que reclamaven en manifests públics o bé abstenir-se o bé votar sí, i que exigien, a més, que els tres diputats que han votat diferent no fossen expulsats. La decisió sobre aquest punt promet més moments de tensió.


—Moltes seccions locals comencen a parlar de plegar, en vista de l'actitud autoritària de la cúpula del PSC. Hi ha comarques on els socialistes ja ni tan sols existeixen i alguns batlles i regidors han decidit de posar-se al capdavant d'entitats independentistes, com ara l'AMI, de la qual és vice-president el batlle, socialista, de Flix.


—El 'sector catalanista' del PSC comença a reclamar la construcció d'una alternativa, anant molt més enllà que no havia anat mai. S'entén que volen dir –i hi estic d'acord– que Catalunya necessita un partit socialista o socialdemòcrata que no siga manat pel PSOE. Aquest camí el va emprendre Nova Esquerra, que avui ja parla d'independència i estic segur que és el camí que seguiran els Castells, Nadal, Tura... que acabaran parlant d'independència.


—Amb una direcció tan maldestra, Navarro ha deixat els partidaris del sí-no sense espai. Els qui el seguesquen se n'aniran al no-no i la resta, que són els que ens importa que augmenten, aniran a poc a poc afegint-se al sí-sí. Un milió de gràcies.


—Incomplint el seu programa electoral i fins i tot el que ell mateix deia que farien, abstenir-se en tot el procés, Navarro deixa en el nivell més ínfim imaginable la credibilitat del PSC. Zero. Credibilitat que, diguem-ho clar, ens convé que siga com més baixa millor amb vista al referèndum.


Ara, el fet més sorprenent de tot plegat és que Pere Navarro i el seu grupet no hagen entès encara que la cosa que importa són els vots dels electors el 9 de novembre; que el socialisme té un gran espai polític a Catalunya, però que no pot canviar la pràctica democràtica per un cop d'estat permanent sense que això li passe factura. I sorprèn molt especialment que no s'adone que amb aquesta actuació simplement deixa inservible una eina que fins ara funcionava i que se n'havia dit PSC. D'ell, al meu poble en dirien l'enterramorts.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Marta Casamitjana: Conec bé el PSC des de fa molts anys. Ha estat el meu partit i el de la meva gent. Ahir va desaparèixer definitivament de la circumscripció de Girona. Hi serà extraparlamentari. I això em faria plorar si no fos perquè la il·lusió de la independència em posa contenta. Em sento estafada per Pere Navarro.


Joan Gómez: 1) Amb les discrepàncies dintre del PSC, al Pere Navarro li ha arribat el pitjor escenari. Els partidaris de respectar el programa electoral podien haver votat tots sí, els expulsaven del partit, i disminuïa la bronca interna. També podien acatar la direcció, tot fent pinya per obeir el PSOE a costa que ningú se'ls cregui a les properes eleccions, perquè no compleixen el que escriuen. Però ha arribat el pitjor escenari per a la direcció: ha de complir les amenaces contra els qui no respecten la disciplina de partit, però no farà net perquè alguns discrepants no han desobeït. S'ha ficat en un embolic tot sol: redueix el partit sense ni tan sols aconseguir consens!

2) La llibertat de vot té sentit quan un partit no s'ha definit en una determinada qüestió. Votar en contra dels compromisos electorals és una estafa al votant, el qual et dóna confiança perquè defensis un determinat projecte. Ara bé, renunciar a l'acta de diputat per no enfrontar-se a la direcció, pot ser molt astut, però és un acte de covardia. No n'hi ha prou amb tenir la consciència tranquil·la: també cal correspondre als ciutadans! Àngel Ros ha pres una decisió molt difícil, però en cap cas se'l pot titllar de coherent.


Joan M. Arenas: Doncs al meu poble en diem entranyable. Entranyable per la seva inesgotable col·laboració. Entranyable perquè ja ni tan sols és capaç de generar rebuig o aversió. Entranyable per aquesta mena de barreja de compassió i tristesa que desprèn. I per la seva solitud.


Josep UsóDesprés de la votació d'ahir al migdia, crec que les expectatives de tots els bàndols han sigut superades. Dos terços favorables a demanar la cessió de la competència per organitzar un referèndum és molt, a aquestes alçades. Però l'explossió del PSC, amb l'impavidesa del Pere Navarro invocant arguments "d'autoritat" crec que és el fet més destacable. Ja no sembla estar.  Només cal veure la notícia explicada a mitjans de Madrid, per exemple El País, per comprovar que això és el que més els ha sobtat. 


I, al final de tot el procés, la feina serà de'n Pere Navarro per aconseguir feina de polític. Perquè a Espanya no crec que li'n donen, amb la trencadissa que els ha organitzat


Mentre, com no pot ser de cap altra manera veient les alternatives, els partidaris del Sí i Sí augmentant dia a dia...

Mail Obert