Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

16.01.2014

No fem nosaltres de Navarro, ara

Avui el Parlament de Catalunya votarà la petició que el govern espanyol li cedesca la possibilitat de fer el referèndum del 9 de novembre. La tensió política sobre aquesta votació ha estat inusualment forta, però tot indica que CiU, ERC i ICV hi votaran a favor, la CUP s'abstindrà i PP, Ciutadans i PSC hi votaran contra. Amb la gran incògnita --que no resoldrem fins que no es vote-- si els socialistes es mantindran units o no. De moment ahir Àngel Ros va plegar per no haver de votar allò que Pere Navarro vol que voten, 'manu militari', els seus diputats.


L'èxit de la iniciativa parlamentària, doncs, és segur. A alguns ens agradaria, a mi també, que aquesta proposta tingués el suport de tres quartes parts del parlament, cosa que ja és impossible en veient la posició dels uns i dels altres. Però que, ho dic després d'això que acabe de dir, és relativament important només.


No desprecia la votació, és clar, és important i per això origina tanta tensió; però no és definitiva, ni tan sols definitòria. Som al bell mig d'un procés que durarà mesos, fins al novembre, i tot allò que farem fins aleshores s'ha d'entendre d'acord amb l'estat d'ànim que puguem crear aquell dia. Es tracta de portar el màxim de gent al sí el 9 de novembre i per a aconseguir-ho és possible que a vegades calga fer alguna giragonsa.


Ho dic perquè ahir vaig sentir molts comentaris molt durs amb els diputats socialistes o amb els de la CUP. Perquè no votaran allò que alguns --ja ho he dit: jo mateix-- hauríem volgut que votassen. I ho dic preocupat. No crec que pressionar-los amb desqualificacions grolleres faça cap favor al procés independentista. 


En primer lloc perquè tothom té el dret de pensar i de votar com vulga. I és un mal exercici creure que si algú no vota com jo vull va equivocat. Puc anar equivocat jo, nosaltres. És cert que hi ha circumstàncies, especialment l'actuació de Pere Navarro, que condicionen el respecte que hem de tenir per l'actitud dels seus diputats. Però al capdavall decidiran els votants, i el PSC ja deu saber què fa. Va camí de l'abisme...


El seu futur em preocupa ben poc. Em preocupa el nostre i crec que si el sobiranisme ha tingut i té tant d'èxit en bona part és per l'estil del nostre moviment: alegre, plural, respectuós, divers... Per això em fa la impressió que nosaltres no hauríem de fer de Navarro: no ens posem tensos, unívocs, agressius i obsedits


Ho dic convençut a més que l'actitud de Ros, la crítica pública dels joves socialistes o l'expulsió dels diputats que voten diferent fa molt més mal al PSC, a la direcció actual del PSC, que no allò que poguessen votar Ros i els altres avui a l'hemicicle. Els votants del PSC són els que m'importen cara al referèndum i aquests seran més lliures de votar contra el que diga el PSC com menys cares importants d'aquest partit vagen a favor de Navarro, com més i més gent en quede al marge. Objectivament avui el PSC és més feble que no pas ahir i demà ho serà més que no avui. I és això que importa ara pensant, ho torne a dir, en el referèndum.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Pep Agulló: Es tracta d’una lluita política entre els unionistes amb criteris antidemòcrates i els sobiranistes (majoria) amb criteris demòcrates. Ens interesa doncs, als demòcrates, la implosió del PSC que porti al màxim de militants cap a les nostres files. Estic d’acord que no s’han de fer desqualificacions grolleres, però en l’editorial detecto un relativisme del: “tots ens podem equivocar” que en el context ideológic en pot portar a un atzucac. Primer de tot no entenc què vol dir equivocar-se en termes ideològics? Però ho podem expresar-ho dient: qualsevol opció política pot ser vàlida. Perquè aquesta afirmació funcioni bé hem de partir del valor absolut d’aquesta, perquè si no, qualsevol altre criteri seria també vàlid. No podríem fer judicis de valor perquè qualsevol judici seria igualment vàlid i això ens porta a una contradicció lògica que fa que quest criteri sigui irrellevant. Per tant encara que estic d’acord amb el començament i la conclusió de l’editorial, no em sembla que els arguments relativistes siguin rigorosos.


Albert Olivé: Si jo hagués votat Àngel Ros estaria molt emprenyat. Per què tenim 135 escons? És cert que quan votem no podem triar més que una llista tancada. Però les llistes contenen noms que representen un tarannà, i donen unes esperances als votants. Si hem d'acabar defensant la disciplina de vot que impedeix que aquestes persones puguin fer valdre les seves postures, fins i tot quan clarament encaixen amb el programa electoral amb el que es van presentar a les eleccions, més valdria que les llistes no tinguessin noms i que no paguéssim sous i dietes a tants parlamentaris. Amb pagar un diputat per cada partit n'hi hauria prou, amb un vot ponderat en funció dels vots rebuts. Així en Navarro ja no tindria aquests maldecaps.


Jordi Torner: El oficialistes del PSC no compleixen el seu programa electoral. No compleixen el mandat democràtic dels electors. Penso que si algú hauria de dimitir seria el senyor Navarro. Tanmateix, penso que l'actitut del senyor Ros tampoc ha estat del tot encertada, havia de votar afirmativament, d'acord amb el mandat dels electors.


Josep Usó: Realment, no estic massa satisfet del que es preveu en la votació de demà. Però soc optimista de mena. Amb tot el que estic veient que passa al PSC, probablement les convulsions internes seran molt fortes. Pel que fa a la CUP, són nous a la plaça. I també engresquen al personal.  I, al capdavall, del que es tracta és d'arribar els més possibles al nou de novembre amb la intenció de votar Sí i Sí. Si tot acaba bé, i ja no resten ni tres-cents dies, aleshores fins i tot ens semblarà una anècdota, el que haja passat demà, setze de gener del 2014. El que si que és cert, és que la crispació segueix estant en el bàndol dels altres. I això em sembla bé. Perquè des de fora tot això ho miren. I molt.


Ramon Perera: En democràcia totes les opcions de vot són igualment legítimes, però la direcció del PSC en cap moment ha esmentat o tingut en compte l'opinó que tenen o poden tenir els que els han votat, que són els que han d'estar representats pels diputats corresponents. La justificació de la postura de la direcció ha estat "el respecte a la jerarquia" (Lucena dixit). Àngel Ros ha renunciat al seu escó perquè no volia votar contra la resolució que es debatia i ha deixat pas a qui el seguia en la llista, que no tindrà cap inconvenient en fer-ho. Navarro li ho ha agraït generosament: "És un gest que l'honora, perquè posa per damunt dels interessos personals l'interès col·lectiu del partit." Tot plegat una burla ignominiosa.
Espero, com diu Partal, que els votants del PSC també aniran dimitint i no oblido que una cosa són les idees i una altra els partits concrets.


Joan Ortí: Quan, veient tot el que està passant repasso la historia política dels darrers 35 anys de Catalunya, m’agafa mal de cap veure que el PSC te problemes per decidir cap on ha de girar i en fa pensar, que el seu testimoni de 35 anys de catalanisme polític pugui haver estat un frau, un engany per a tots els ciutadans de Catalunya que al llarg d’aquests anys han confiat amb la seva autentica catalanitat.


Per altra banda, el PSOE, perquè Pere Navarro es del PSOE, -no cal ser gaire llest per adonar-se’n-, demanen que les coses es facin dins de la legalitat, i que fa demà el Parlament de Catalunya? sinó procedir a una votació per demanar complir amb la legalitat!! Llavors, perquè tot aquest enrenou?    


Per acabar, llistes obertes, nova llei de partits politics, fora la partitocràcia, que no demanin a altres partits allò que ells prohibeixen i per sobre de tot respecte a la llibertat de consciència i respecte per la pluralitat.   


Jordi Camprubí: Del PSC no cal parlar-ne gaire, com he dit moltes vegades és més una federació catalana del PSOE que altra cosa. En Toni Comín, avui a RAC1, ha deixat ben retratat al senyor Navarro no pas de manera frívola sinó amb documents del propi PSC.I què dir de la CUP, tenen la meva simpatia però la veritat que no facin pinya en la votació de demà em sorprèn. Perquè no pensen menys en clau de partit i pensen més en Catalunya? No entenc la seva posició.


Octavi Monsonís: No és una bona notícia que el PSC vote no. I no ho és perquè el socialisme no por estar-se al marge del procés independentista. Llevat que algun altre partit assumisca el programa socialdemòcrata, amb la qual cosa el procés quedaría homologat, amb partits de dreta, de centre i d'esquerres empenyent el procés.


Fa la sensació, d'altra banda, que el PSC se sent còmode en el seu nou emplaçament en la dreta, amb els nous amics de PP i de C's. No els fa cap nosa fotografiar-se amb ells i votar en comandita. Cosa que ve a confirmar que, per a ells, primer és la idea d'Espanya i després la idea socialdemòcrata. I ja té nassos la cosa, ja, perquè aquest nacionalisme espanyol tan exacerbat es contradiu amb el seu internacionalisme. En fi, la seua coherència política fa figa per totes bandes,
El que més emprenya de la seua posició és que han dit fins a l'esgotament que ells només admetrien una consulta pactada amb el govern espanyol. I jo em pregunte, de què es tracta la votació d'avui sinó de pactar amb el govern central la consulta? Perquè demanar el traspàs de la potestat de convocar referèndum no és altre que pactar. I s'hi oposen. Com es menja això? On queda la seua credibilitat davant de la societat i davant dels seus votants?


A ulls de tothom, d'ací i de fora, com menys parlamentaris avalen la petició més feble apareixerà aquesta i farà la sensació que el procés comença a desunflar-se o a perdre empenta. No sabria dir si això tindria gaire importància o si pot influir poc o molt en l'opinió internacional. Em preocupa més que puga afectar els ànims de l'independentisme, que es caiga en la desconfiança i en el no creure en les pròpies forces per arribar a la fi. Aquesta possible manca de fortalesa seria fatal, ara que entrem en una fase decisiva que és el treball constant i ferm per convéncer els indecisos sobre la bondat de la independència.


I açò porta a desqualificar la posició de la CUP. Entenc les seues raons i les compartesc, però crec que no han sabut valorar la repercussió en l'ànim independentista que la feblesa en el nombre de diputats que avalen la petición pot provocar. La idea que la llibertat es pren, no es demana és bonica i necessària en un procés revolucionari, però no som en el moment de l'assalt del Palau d'Hivern i, en canvi, s'ha de fer política dia a dia. Ai, senyor!
Sort en tenim que hi ha una societat que empenta el procés...



Mail Obert