Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

24.12.2013

PSOE-CAT i PSC?

Ahir la Paeria va votar una moció de suport al referèndum i, com ha passat ja en moltes poblacions, els regidors del PSC s'hi van sumar. Concretament ho van fer vuit dels dotze paers que té el grup municipal. És així, amb un degoteig diari, que als ajuntaments es constata el trencament del partit socialista català en dos. La direcció del PSC, tan bel·ligerant amb els seus diputats, en canvi deixa fer als representants municipals, i això és ben sorprenent. No em consta que haja amenaçat amb l'expulsió cap dels regidors que de manera pública s'han pronunciat a favor del referèndum. I l'argument que usa per explicar aquesta contradicció, dir que els regidors no han rebut instruccions explícites del partit, simplement fa riure. 


El contrast entre la duresa usada contra els parlamentaris i la laxitud amb els regidors com a mínim cal qualificar-lo de sorprenent. El grup que actualment monopolitza les sigles socialistes fa coses realment estranyes com aquesta. Sembla que només li importen el parlament i els pobles i ciutats d'on són ells mateixos, on voten ells. Quina explicació té, si no, deixar que el partit als pobles i les comarques es rebel·le obertament?


El municipalisme i el catalanisme, entesos a la seua manera, havien estat dos grans pilars del PSC de sempre. Però amb aquesta estranya situació d'ara el grup dirigent al carrer de Nicaragua, el propietari legal de les sigles, sembla voler renunciar de cop i volta a totes dues tradicions. El catalanisme, especialment després de la ja famosa foto, difícilment el poden reclamar. I aquesta absència d'interès pel que fan els seus regidors sobta tant que no arribe a interpretar-ne el significat final. No els interessen pas? No els interessa la gent que els ha fet històricament forts?


Sempre vaig trobar que era ben original i únic aquell joc de sigles que feia del PSC el partit amb el nom més llarg de tots els que conec, amb aquella solució històrica de dir-ne PSC (PSC-PSOE). Però vist el que passa avui em resulta difícil de no pensar que potser és que les dues sigles de dins del parèntesi es van separant en cada vot al parlament, en cada vot als ajuntaments. D'una banda el grup dirigent i d'una altra el que aparentment sembla una majoria del partit, si més no als municipis. D'un costat el PSOE-Cat i de l'altre el PSC?


 


L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de +VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Roser Puig: Crec que no podem esperar res dels qui encara són al PSC. El partit és irrecuperable. Els qui hi hem militat sabem com es trien tots els esglaons de poder i ara, precisament, això no ho canviaran pas. A poc a poc la gent anirà marxant i el PSC quedarà en ben poca cosa. Un altre tema és que tirin endavant les propostes, com la de NEC, de reconstruir el socialisme catalanista. Potser serà més fàcil i tot.


Jordi Camprubí: Ja fa un cert temps que el PSC va a la deriva sense rumb, les decisions que pren respecte del dret a decidir li serveixen per cavar la seva pròpia tomba. Les enquestes que van sortint són prou clares, i la foto ha estat un pas molt important per a fer el forat més gran. La seva dependència del PSOE és cada vegada més gran i al senyor Navarro li sembla la mar de bé. Hauria de recuperar les sigles PSC-PSOE o bé crear d'una vegada la Federació Catalana del PSOE; en aquest segon cas, el senyor Rubalcaba, la senyora Chacón, i els socialistes andalusos i extremenys estarien la mar de contents. Sort que en Joan Raventós i en Josep Pallach són morts, tot això que s'estalvien d'aquest esperpèntic espectacle.


Ivan Matavera: La deriva unionista del PSC es va plasmar amb la foto de Pere Navarro amb Llanos de Luna i companyia. Aquell va ser el dia en què el catalanisme i el progressisme del PSC van morir. El van llençar a la cuneta per un grapat de vots. Perquè ara el PSC només es fixa en les grans ciutats que té (l'Hospitalet Llobregat, Tarragona, Sant Joan Despí...). Ja li és igual el territori; el donen per perdut. I així, d'aquesta manera, menystenen tots els seus afiliats i regidors que, dia rere dia, m'imagino, han de lluitar i justificar el que fa la direcció orgànica del PSC. M'imagino aquell regidor de qualsevol poble de l'interior de Catalunya passejant pels carrers i els seus conciutadans preguntant-li: 'I què, el Navarro? Altre cop al costat el PP i C's? ' Deu ser molt dur ser del PSC a comarques. I pel que fa a la votació que hi haurà a mitjan gener sobre la consulta i la forma de portar-la al congrés espanyol, veurem que dels cinc 'crítics' o set que diuen que hi ha, només un parell tindran la dignitat política d'estar al costat del Parlament de Catalunya i dels ciutadans que els van votar per fer realitat el referèndum. Així doncs, un cop més, aquell conciutadà de comarques, li etzibarà al seu batlle o regidor: 'I què, en Navarro? Quan fa les maletes i s'afilia al PP?'.


Joan Guasch: Per mi l'explicació és senzilla: com castiguin els regidors actuals del PSC, en unes properes eleccions municipals no trobaran ningú per fer les llistes. A la meva ciutat han passat de governar amb majories absolutíssimes a tenir només tres regidors d'un total de vint-i-un i, per cert i amb tots els respectes, amb un perfil polític més aviat baix, ja ens entenem. Si els castiguen, a les properes eleccions, ni buscant sota les pedres. Ras i curt.


Octavi Monsonís: La rebeŀlió del PSC municipal, dels regidors socialistes que diuen que exerciran el dret a decidir, és fum de canyes. Per què? Per què la direcció del PSC els deixa fer? No deuen anar tots plegats, els partidaris i els contraris a participar en la consulta? No deuen ser les dues cares de la mateixa moneda, que no és cap altra que l'espanyolisme?

Anem a pams. Què aporta la participació socialista en la consulta? Fins ara, els dirigents socialistes catalans que hi participaran han dit que votaran sí-no. Al final l'opció sí-no acabarà comptabilitzant-se com a no. I què hi haurà guanyat l'independentisme? Res, perquè els vots negatius augmentaran. Des de l'òptica unitarista socialista és millor i més rendible la participació amb un sí-no que no l'abstenció, que no entra en el còmput dels percentatges. Per això la direcció del PSC no impedeix aquests posicionaments dels seus regidors.
Unionisme en estat pur, doncs. I unionisme uniformista, perquè ells saben molt bé que el federalisme és la gran quimera i, per tant, la gran enganyifa.

El PSC només intervindrà si els seus regidors es manifesten pel sí-sí. Llavors vindran les amenaces d'obertura d'expedients i les expulsions. De manera que de rebeŀlió, res de res, i si els protagonistes sí que es veuen com a rebels, el que han de dir amb veu clara i alta és que votaran sí-sí, com a única alternativa real i realista a l'uniformisme unionista, i com a única possibilitat real i realista del federalisme que prediquen.

Digueu amb veu clara i alta: perquè som federalistes participarem en la consulta, perquè som federalistes coherents amb les nostres idees hi votarem sí-sí. Vinga, sigueu valents i coherents i rebeŀleu-vos de debò, participeu-hi i voteu sí-sí. En cas contrari les vostres accions no seran més que fum de canyes.


Josep Usó: Certament, és sorprenent el que passa amb els regidors del PSC-PSOE als ajuntaments d'arreu de Catalunya. Crec que la directiva del partit ja ha triat clarament la seua opció i ha cremat les naus. Ara, possiblement, tot ho fien a un hipotètic resultat en què la possibilitat sí-no pogués fer descarrilar el procés. En aquesta línia, s'hi podrien encabir els darrers editorials del Periódico i de la Vanguardia que pronostiquen una derrota del sí-sí. 


Ara mateix, per tant, crec que cal recolzar la idea en la gent, al capdavall els qui votaran i decidiran, que l'única opció amb trellat és sí-sí. L'alternativa, un estat no sobirà, a mi només em recorda aquells 'països per a negres' que hi havia dins de la Sud-àfrica de l'apartheid quan jo era jovenet. O també les reserves índies dels EUA. En qualsevol cas, un no-res. Cal insistir, i molt, que una vegada arribats fins ací cal fer el darrer pas i fer-lo sense por. Al capdavall, l'adversari és el mateix que tracta de colar una pujada de l'energia elèctrica de l'onze per cent sense cap més raó (fins i tot ells mateixos ho han reconegut) que la pura lladregada.


És útil la ferramenta informàtica creada per Albert Carles i Booleans. S'hi pot jugar i veure què fa falta per a guanyar. I és molt clarificador veure quin és el resultat en funció del que facen els votants (o ex-votants) del PSC. Cal engrescar-los a deixar enrere una direcció ancorada en un passat cada vegada més remot.


Una altra possibilitat fóra que l'estat espanyol acabés impedint físicament el referèndum. Però pense que cal jugar bé i no només esperar l'error del contrari.

Mail Obert