Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

03.12.2013

I per què hem de ser a l’OTAN?

Ahir l'OTAN va aclarir que si Catalunya o Escòcia esdevenien estats independents, per a formar part de l'aliança atlàntica caldria que tots els estats membres n'aprovassen la candidatura. Una manera de no dir directament que seria vetada per Espanya –si bé no pel Regne Unit.


L'OTAN ha estat molt més clara que no pas la Unió Europea. La Unió diu i no diu, deixa entendre coses però no fixa doctrina. Siga com siga, em crida l'atenció en tots dos casos que ni la Unió Europea ni l'OTAN no pensen en la hipòtesi que escocesos o catalans decidim simplement de no ser-hi, de no demanar-hi l'entrada. Cosa que em resulta francament il·lustrativa.

En un procés d'independència, la cosa més fascinant és que el full es torna blanc. Immediatament després de la proclamació de la independència comença la redacció de la constitució. I la diferència, de fet l'única diferència radical, amb els estats ja fets és que en el cas dels independents d'entrada no hi ha res escrit. En un estat ja assentat de dècades, quan canvia la constitució, rarament canvia de dalt a baix. En un estat nou, acabat d'independitzar-se, no hi ha passat constitucional i per tant tot és subjecte de debat, tot es pot debatre.

O tot s'hauria de debatre, democràticament. No és escrit enlloc, per tant, que els catalans vulguen o no vulguen formar part de la Unió Europea o de l'OTAN –tot i que cal recordar com a precedent que l'única vegada que això es va sotmetre a votació, el 1986, el no a l'OTAN va triomfar clarament al Principat.

No parle de la meua preferència ni dic pas què voldria o votaria jo. Només recorde que exercir la sobirania significa decidir lliurement sobre totes les coses que afecten un país, no sobre unes quantes. I que per tant, en tot cas, ja serem nosaltres que direm si volem formar part o no d'aquesta institució o d'aquella, d'aquesta aliança o d'aquella. A Brussel·les farien bé de no perdre-ho de vista.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


David d'Enterria: Els catalans tambe jutjarem en particular el paper de l'OTAN durant les fases més "calentes" del procés d'independència en un futur pròxim quan l'estament militar espanyol es pronuncïi obertament (o àdhuc intervingui) contra el referèndum i/o la DUI de Catalunya. Fins ara, les amenaces militars espanyoles contra el procés democràtic en marxa a Catalunya, no han estat blasmades per cap estament atlàntic. En teoria, la participació de l'estat espanyol dins l'OTAN devia servir per "controlar" i "integrar a la democràcia" millor els elements colpistes d'aquestes forces armades. Caldrà veure com ho farà l'OTAN per respectar i defensar les decisions democràtiques d'un territori europeu davant la potencial intervenció (real o intimidatòria) d'un dels seus exèrcits integrants.


Maria Rosa Guasch: No em sembla un problema el que diu l'OTAN, que si Escòcia o Catalunya vol formar-ne part haurà de ser aprovat per tots els Estats que en són membres. Ja decidirem primer si volem entrar-hi, d'arguments a favor o en contra en tindrem molts. Tampoc em sembla un problema que un Estat membre ens veti l'entrada, és a dir, que Espanya ens impedeixi l'entrada un cop primer nosaltres haguem decidit que volem entrar i segon un cop haguem demanat d'entrar. Si és un sol país que ens n'impedeix l'entrada quedarà retratat.De la mateixa manera, no crec que cap país impedeixi a Escòcia l'entrada a l'OTAN. Això no ens pot fer pas anar enrera.


Josep Almar: Doncs jo crec que hi ha una raó per ser part de l'OTAN i és la frase que he llegit recentment: Espanya abans renunciará a la democràcia que a Catalunya. Com ho veus? A mi, em sona a clara amenaça  envers als catalans. No puc imaginar una OTAN agredint una part del seu propi territori, però sí tenim precedents d'agressió interna.  


Jordi. T: La integració del futur estat català a l'OTAN sembla que, en principi, no hauria d'oferir dubtes: no integrar-s'hi, en base al resultat del referèndum del 1986. Dic "en principi" perquè caldrà tenir en compte que ha passat un quart de segle, el context internacional ja no és de guerra freda (que va justificar el naixement de l'aquesta aliança defensiva) i, el mes important: pertànyer o no a l'OTAN estarà en funció de la política defensiva de que es doti la Catalunya, i em temo que en aquest aspecte, el mes calent es a l'aiguera...


Joan Guasch: Sincerament, un problema menys del qual preocupar-nos. Així ens podrem centrar en les coses importants. Als escocesos els afecta més perquè tenen bases de la NATO i això són molts diners que s'hi mouen. Però nosaltres?


Josep Usó: Certament, és interessant que la OTAN indique que per a poder entrar, caldrà l'aprovació de tots els estats membres. Jo em demane quines possibilitats reals té Espanya de vetar res si de veritat a la OTAN li interessa que Catalunya en forme part. També aprofite per recordar que, quan Espanya es va integrar a la OTAN i a la aleshores CEE, jo volia que primer s'integrés a la Futura Unió Europea, abans que a una estructura militar. Aleshores, feia molt poc del colp d'estat i a mi, tot allò que pudís a militar em feia basarda. Però no fou possible. L'aleshores primer ministre, senyor González, va passar, en pocs mesos d'OTAN No, a OTAN de entrada no i a una intervenció la vespra del referendum per decidir si s'entrava o no a la OTAN on va demanar descaradament el SI A LA OTAN amb arguments del calibre de "si no entrem, no ens permetran ser un país com volem ser i no prosperarem". Vull dir que del possible vet d'Espanya a res, permeteu-me dubtar.
Ah! Per cert. Aquest mateix primer ministre González, va indultar el 1988 al ex general Armada, condemnat a 30 anys pel colp del 23F per motius de salut. I s'ha mort ara, als 93 anys i vint-i-cinc anys després. Com per pressumir de doctrina Parot i de progressia!

Mail Obert