Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

27.11.2013

Catalonia is not Scotland

La meua paciència comença a esgotar-se. Ho dic tal com ho pense. Fa temps que explique que anem bé, però que la independència ha d'arribar el 2014. Que el fet desencadenant, siga quin siga, ha de ser el 2014. Pels pèls, però semblava que hi havia un cert acord d'activar a partir del dia 4 un seguit d'accions polítiques que havien de menar a aquest objectiu. Però ahir, allò que s'havia previst per al dia 4 va caure de l'agenda i la sensació que no es lleven la pasta de les mans --al parlament, vull dir-- ja és massa evident. I emprenyadora.


Especialment, vist el contrast amb Escòcia. El govern escocès ahir va presentar un document formal i oficial que explica de manera raonable i raonada com es faran independents i què passarà després. No tan sols hi posen dia, pregunta i sistema de votació. Ho expliquen tot. 


El contrast, per tant, és feridor. Oimés si la situació política és tan diferent, a favor nostre. Els escocesos van guanyant posicions a favor del sí, però encara són majoria els partidaris del no. Situació que espere i desitge que canvie a temps de la votació. En canvi, a Catalunya els partidaris del sí són, som, clarament majoritaris, però no tenim ni un govern ni una classe política que es puga comparar amb la dels escocesos, ni remotament, quant a rigor i serietat amb vista al procés d'independència. 


Al final tot dependrà de la gent, i això em fa ser extremadament confiat. Ens en sortirem. Però potser abans haurem de traure les ungles, no tan sols davant l'estat espanyol sinó també davant aquells a qui vam ordenar amb els nostres vots que ens portassen a la independència.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Roser Giner: Jo també perdo la paciència i tinc la seguretat que ens en sortirem perquè ho vol el poble, malgrat uns polìtics covards i partidistes (no tots ...). Ara, no vull expressar enveja ni fer elogis de com ho fan a Escòcia. Ells no han hagut de suportar mai cap dictadura, cap, i nosaltres moltes i l'última va ser de més de quaranta anys. Després d'una dictadura el país està enfonsat, la gent no té experiència i la seva ment no està 'democratitzada'. Ens calen unes quantes generacions, i mira, ho anem fent bé. Hi ha gent nova que seran grans polítics, i ho faran bé, molt bé o malament, com tothom. Però una dictadura, una transició mig democràcia mig dictadura, fan mal, molt mal. No, no em fan enveja els escocesos. Ells fan el seu camí i nosaltres el nostre. No els cal sortir al carrer a lluitar, a reivindicar. Nosaltres sí. I continuarem lluitant i els polítics que tenim finalment es posaran d'acord. I cauran caps, les pomes podrides aniran caient, no en dubtis pas.


Ferran Badal: Partim d'una situació altament viciada: les lleis espanyoles fa massa anys que imposen una manera de fer que els nostres partits polítics han assimilat fins a l'extrem; i el sistema electoral actual, imposat per l'estat (amb la complicitat voluntària o involuntària dels catalans fins ara) fa massa anys que condiciona l'esdevenidor polític del nostre país. Amb una actuació mesquina, la nostra classe política mostra una realitat ben trista en uns moments tan crucials com els actuals: el seu comportament és lamentablement molt més a prop de l'esperit i els comportaments de la política espanyola que no de l'esperit i el comportament que haurien de mostrar en aquests moments i que els ciutadans de Catalunya, majoritàriament, els exigeixen. El temps es va escurçant, la feina està per fer i som a punt de fer el ridícul més esborronador davant del món, perquè el nostre enemic no cal buscar-lo gaire lluny: som nosaltres mateixos. Trist, molt trist. Confio, però,  que un punt de clarividència s'imposi i finalment, i perdó pel símil, la nau arribi a bon port.


Josep Arranz: Després de jugar una temporada amb l'ambigüitat, ja han aconseguit que el PSC es despengi de qualsevol temptació sobiranista i resti obedient i arraconat, en l'espanyolitat i la irrellevància. Ara passen a la segona fase: intent de pinça ICV-UDC contra el procés per despenjar-se? La tercera seria enfrontar CDC i ERC? I 'finito'? La resposta, els propers dies... i al carrer.


Josep Almar: Sembla que els nostres polítics, estan 'tan viciats' i apoltronats com els de la resta de l'estat espanyol. Mas ha de prendre una posició clara encara que sigui enfrontant-se a Unió. Cada dia veig més clar que estem sols enfront del procés, amb l'excepcio de Junqueras, i això no és bo. Vol dir que haurem de tornar a sortir al carrer i ja cansa...


Eugeni Chafer: És que no podem confiar en ells. Des d'Unió a ERC, els que han estat al poder a Catalunya durant el procés que ens ha portat fins aquí no són de fiar, hi tenen molt a perdre. Mentre no continuem fent pressió des del carrer ho aniran allargant. Quan surto al carrer amb l'ANC a buscar vots per la campanya 'Signa un vot per la independència', la posició majoritària és de desconfiança amb la nostra classe política. Els altres, els de Madrid, ja sabem què faran. Dissabte a Santa Coloma de Gramenet un jubilat andalús lluitador antifranquista i militant de CCOO em deia que el perill són els d'aquí, no els de Madrid. Que la millor sortida és la independència, però que els d'aquí no ens la deixaran tenir. Segons ell, són els que --com molts dels seus companys de lluita, que després van trair els seus ideals i el poder els va corrompre-- no ens deixaran avançar. No ens n'hem de fiar i per això hem de continuar al carrer, no defallir ni al carrer… ni a Twitter.


Són extraordinaris i reveladors els articles de Jordi Graupera al Singular o de l'Eugeni Cassanova a VilaWeb per saber com funcionen els partits. Hem de collar des del carrer perquè la 'bona gent' dels partits senti el suport que els doni prou valor per a fer el pas i treure's de sobre la gent com en Duran i els qui són com ell.


Ramon Perera: El vell joc de la política d'aigualir les coses i guanyar temps ara no és vàlid. Ara hi ha un nucli de catalans que té molta força i que no s'hi conformarà.


Jaume Jose i Oranies:  Comparteixo bastants dels vostres raonaments però jo identifico més directament alguns dels personatges amb els quals basava la meua confiança en una consulta l'any 2014. Escriviu "Pels pèls, però semblava que hi havia un cert acord." Aquest acord era forçat, penso, per Junqueras vista la manca d'interès de Mas per tenir el suport d'ERC en la votació del pressupost. Artur Mas marxà a l'Índia sense deixar aquesta qüestió adreçada i amb uns subordinats sense prou responsabilitat perquè la poguessin adreçar sense ell. Si jo fos Oriol Junqueras (que no ho sóc ni sé res del seu entorn) seguiria tot el tràmit parlamentari del pressupost en relació amb el compromís de legislatura que tenen ERC i CiU. ERC es comprometé a donar suport al pressupost en la mesura que hi havia data i pregunta. La data és incerta i el text exacte a consultar també. D'això dedueixo que ERC donarà suport a les esmenes pressupostàries que més li agradin en la mesura que encara no hi ha ni data ni pregunta.


Realment em desespera que el grup parlamentari d'ERC no hagi començat a entrar a registre del parlament propostes d'esmenes per aquest pressupost per fer-lo més social. O potser sí que ja ho han fet però encara no ha sortit als mitjans de comunicació (però m'estranyaria, perquè els diputats de CiU ja haurien posat el crit al cel). Entenc que a vós us desespera aquesta manca d'interès per aprovar el pressupost amb el suport d'ERC. A mi em desespera que ERC encara no hagi fet públic la impossibilitat de CiU de complir la seva part del compromís de legislatura encara que sigui l'estira-i-arronsa habitual del parlament. Tots ens esperem un no de 'las Cortes' al projecte de llei que volen presentar via article 150.2 per tenir la competència per fer un referèndum. Segons entenguí del compromís de legislatura aquesta no havia d'arribar abans del 31 de desembre de 2013 per haver posat la data de consulta per una altra via. També m'esperava la llei de consultes no referendàries abans d'acabar l'any perquè la data de la consulta fos creïble. No n'he seguit el tràmit, d'aquesta llei, i per tant no sé en quin estat es troba, però, vista la via proposada, en aquest moment no seria urgent. ERC no pot acordar un allargament del termini de decisió de la data de la consulta per motius polítics de CiU. Què espera ERC en aquest moment? Suposo que espera que l'Artur Mas torni de l'Índia i s'adoni que se li ha covat l'arròs! Les conseqüències em són encara un enigma.


Jaume Sans: Jo hi afegiria que molta gent dels que van sortir al carrer a la manifestació de la Diada del 2012 i a la Via d'enguany haurien de fer un examen de consciència i preguntar-se si estan satisfets amb l'opció que van triar el 25-N. Sé de molta gent que va votar CiU i ERC amb l'esperança posada no tan sols en els seus programes, sinó també en els seus líders. I molta d'aquesta gent va menystenir el radicalisme d'una opció que havia demostrat que el seu objectiu clar era la independència. Ara jo els preguntaria si, en cas d'unes hipotètiques eleccions avançades, tornarien a votar aquells que allarguen el procés. Lamentablement, si hem de fer cas de les enquestes, em temo que la resposta seria positiva.


Jaume Compte: Partal. Sovint has donat molt d'aixopluc mediàtic a ICV . No ho sé noi. Potser és hora que els cantis les 40 tu que els tens confiança. O és que els drets socials i nacionals ja no van de bracet? Perdona si avui sóc crític amb tu però és que quan afalagues només perquè són d'esquerres sense exigir-los un mínim de seriositat......


Mariano Ferrer: A Escòcia l'SNP té majoria absoluta i és l'impulsor del seu procés. Aquí tenim alguns dels partits "sobiranistes" que haurien d'impulsar el nostre procés que maregen la perdiu.


Josep Usó: Molt sovint els polítics aconsegueixen treure'm de polleguera. Especialment aquells que s'anomenen "professionals" que solen ser dels que fora d'un càrrec o altre, no tenen ofici ni benefici. En el cas d'avui, sembla que molts dels implicats no saben quin és el seu treball. I em semblen disposats a tractar de torpedinar un procés que no poden controlar. I encara més. Pense que, si ho fan, és pensant que algú els ho agrairà. 
Realment, però, crec que van molt errats. Ara mateix, la sensació que em fan és que no estan, ni de bon tros, a l'alçada de la gent que diuen que representen. I és la gent, la que ha canviat. la que els ha demanat que facen el que han de fer. La seua feina. I, si no ho fan així, crec que és la pròpia gent, el poble, qui els passarà per sobre. I després, ja poden córrer al darrere demanant que algú els espere. Per a què? Si no serveixen ni per a pactar una pregunta d'una sola línia? 
Com deia aquell personatge de l'APM "¡Es de ser inútiles!"


(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)


Mail Obert