Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

26.11.2013

Fabra és un criminal, però el problema és que ja ho era

Un dels problemes més desesperants a què hem de fer front és l'enorme lentitud de la justícia, especialment a l'hora de perseguir els casos de corrupció. Des d'ahir podem dir que Carlos Fabra és un criminal convicte i podem dir-ho sense que ens passe res. Però resulta que saber-ho, que era un criminal, ho sabíem des de feia anys. I que la lentitud de la justícia li ha fet d'escut.


Ho sabia tot Castelló. En feien burla i tot. Les loteries que sempre li tocaven: la gent en parlava i reia pel carrer. Tanmateix, la justícia perseguia a qui s'atrevia a explicar-ho. Malgrat l'evidència: des de l'any 2.000 a Fabra li tocava sempre la loteria, amb la qual va guanyar més de dos milions d'euros. Sort, en deien. Sí, sí...


De sort res, com s'ha demostrat ara. Però no oblidem que mentre els anys i les denúncies contra Fabra passaven amb una lentitud esbalaïdora, el juny passat Compromís va haver de pagar una multa de quinze mil euros a Carlos Fabra per un bitllet de loteria del 2011 en què feia mofa i crítica de les estranyes operacions del cap del PP castellonenc.


Supose que ara, en vista de la sentència, els tornaran els diners. Tanmateix, el contrast és feridor. Menys de dos anys per a condemnar els qui critiquen Fabra i més de deu anys per a condemnar-lo a ell. Perquè cal recordar que les primeres denúncies contra Fabra són de fa deu anys. Deu anys en què la justícia l'ha tractat amb guants de seda; deu anys en què Fabra ha actuat com un autèntic dèspota a Castelló i ha balafiat diners a mans plenes. I, com a emblema, el patètic episodi de l'aeroport castellonenc, que ell mateix va definir en un vídeo inoblidable com el del 'abuelito' Fabra.


La sentència arriba tard. Massa tard. Fabra ja no és president de la Diputació de Castelló i ja ha delinquit tant com ha volgut. Apareixeran més coses, de segur, perquè en té moltes a amagar. Però si tan sols una acusació contra ell hagués estat instruïda a una velocitat normal Castelló s'hauria estalviat molts disgusts i segurament també molts diners. 


Per això una justícia tan lenta com aquesta és tan injusta.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Octavi Monsonís: L'important de la sentència contra Carlos Fabra és que hi ha sentència condemnatòria, tot i que l'hauríem volguda més severa. La condemna significa que fins i tot el polític més poderós de la província de Castelló no és impune. I això és bo per a la democràcia i per al País Valencià.
És important també posar atenció que ha estat jutjat i condemnat en el seu feu de Castelló i que les pressions sobre els jutges no han prosperat (almenys en el sentit d'absoldre'l). I això es deu a una instrucció ben feta pel jutge de Nules (on s'inicia la causa). Jutge lligat, d'altra banda, a famílies de molt de pes del PP. La qual cosa ens porta a pensar en ajustament de comptes dins del partit popular valencià i, de ser així, assistirem a una vendetta sense precedents entre famílies i grups de l'esmentat partit. Ara comença una veritable batussa de llops que se'n durà per davant molts dels seus actuals dirigents. Confiem que tots els seus polítics corruptes siguen jutjats i, si és el cas, condemnats. No importa quants en siguen, la societat valenciana està madura i preparada per a fer la neteja que calga per tal de fer tornar a aquest País Valencià la dignitat que els polítics corruptes li han arrabassat.


Roger Mira: Fabra era un criminal, cert. Ho sabien al seu partit, els seus companys i els seus hereus. I com bé dius, la gent en feia burla, sí. Però eixa mateixa gent o la pròpia classe empresarial hi era partícep de les seves malifetes, bé col.laborant econòmicament per a la causa, bé justificant els seus xanxullos i presumibles comissions amb allò de "és que ha fet tant per Castelló; ho ha canviat tot de dalt a baix" . La xarxa clientelar ha estat immensa: Cambra Comerç, Hospital Provincial, Diputació, Castelló Cultural, Port Castelló, Aeroport, Patronats de Turisme , Penyeta Roja...centenars de persones, milers de famílies amb algun conegut beneficiat directament pel gran cacic. Silenci, por i complicitat per tot arreu. S'acaba una etapa molt fosca, pocs li han fet costat estos dies i un fou el propi Alberto Fabra . Malgrat això ben pocs gosaran fer declaracions públiques en contra.


Joan Guasch: La pregunta que sovint em faig és: per què aquests que tothom sap que, com a mínim, són sospitosos de ser corruptes, continuen guanyant elecció rere elecció? Que hi ha una justícia inoperant, o massa potinejada pel poder polític, és evident, però, no deu ser que a molta gent, votants, ja els va bé per a justificar-se? Abans-d'ahir, quan no sé quin portaveu del PP deia que el PP 'és tan honrat com tots' i no sé quantes coses més comparant-se amb 'tots els altres', no volia pas explicitar que, qui més qui menys, treballa en comptes B? El PP (el PSOE tampoc no és gaire diferent) és especialista a engegar el ventilador per emmerdar-ho tot. Tenen un poder acumulat des de fa un segle i tot és el seu 'cortijo 'particular. Es fa molt feixuc, d'haver de conviure amb aquesta gent. Personalment n'estic cansat. Per això, entre moltes més raons, me'n vull anar, amb el meu país més petit però, espero, més fàcil de convertir en un lloc normal, honrat, net i tranquil.


Josep Usó: La nissaga dels Fabra sembla inacabable. Ell, carlos, és la setena generació de cacics del Fabra. El primer, "el tio pantorrilles", degué el seu estatus al fet d'haver servit com a guia del general O'Donell en les guerres carlistes. Ell, el fundador, que ni sabia parlar castellà, anava a Madrid a oferir els seus vots captius a canvi del que fóra menester. I, des d'aleshores, s'han succeit sense quasi interrupcions com a presidents de la Diputació.


La sentència no només arriba tard. A més, arriba després que fins a nou jutges hagen renunciat a la plaça de Nules. I tots per pressions de la mateixa banda. A més, ara, després que l'Audiència de Castelló (on té grans amics que, segurament li deuran més d'un favor) l'ha absolt de suborn i tràfic d'influències. Però és que tothom sabia, quan estava en marxa la fàbrica de fitosanitaris del seu amic Vilar, que el que es fabricava allà eren clons de grans multinacionals. Per exemple, Merck. 


I no només. Segurament, si recorre, encara pot ser que l'acaben perdonant i no arribe ni a entrar a la presó. 
Però no només. Encara ara, es permet declarar que està content perquè l'han absolt dels delictes de suborn i tràfic d'influències i, per tant, afirma que la seua gestió ha sigut neta. 



I encara n'hi ha més. La inefable Maria Dolores de Cospedal també afirma que ells, com a partit, repecten les decisions judicials, però que s'ha de respectar la presumció d'innocència. I dóna a entendre que Carlos Fabra serà innocent fins que no el condemne, com a mínim, el Tribunal Constitucional.



Realment, després d'això, la justícia espanyola queda molt desprestigiada. 
I encara l'han condemnat, que jo em pensava que l'absoldrien de tot.


(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

Mail Obert