Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.11.2013

Ara respireu

M'ha sorprès molt, i m'ha disgustat, la reacció irada d'una part de la població per la votació del consell nacional del PSC. És veritat que podem dir que han enganyat els seus electors, en vista del programa electoral. Entenc que algú crega que han traït allò que aquest partit havia estat durant dècades --especialment els qui hi eren i se'n senten, per tant, personalment traïts--. I puc acceptar l'enuig dels qui afirmen que amb aquesta declaració el PSC s'alinea amb el PP i Ciutadans. 


Però crec que tenen tot el dret del món de triar el seu camí i, a més a més, avise que amb aquesta reacció tensa ens porten allà on no hauríem d'anar. Més que reaccionar amb les visceres, doncs, crec que ara cal agafar un bona glopada d'aire, respirar profundament i continuar endavant, sense confondre'ns sobre quina feina tenim entre mans.


O és que hi ha ningú que crega que el moviment pel dret de decidir, per la independència, avui és més feble que no ho era dissabte? La notícia és que allò que queda del PSC ha decidit d'afegir-se al PP i Ciutadans, sí. I alguns intenten fer veure que això és una victòria perquè han deixat els crítics en un 13%. Entesos. D'acord. Han guanyat i ja està. Però què canvia, això? Quina realitat altera?


D'acord, ara sabem que el PSC votarà contra tot, al parlament. I que potser perdrà uns quants diputats que aniran al grup mixt. I que de segur, molt segur, que perdrà encara més vots i diputats a les eleccions. Però res d'això no influeix decisivament en el procés. Perquè sense el PSC continua havent-hi prou majoria al parlament per a convocar el referèndum o per a proclamar la independència. I perquè els socialistes partidaris de la independència ja fa temps que no volen saber res d'allò que havia estat el seu partit. No ens equivoquem en això: allò que haja de passar no depèn de què faça el PSC, ni del PP ni de Ciutadans; depèn dels altres.  


Dels altres i, encara més important que això, de la pressió del carrer. Hi ha gent molt interessada a fer-nos creure que el resultat final del procés independentista dependrà de l'aritmètica parlamentaria, cosa que no és certa. Volen desmoralitzar-nos amb les constants giragonses dels uns i dels altres. I sí, és clar que els diputats són importants, però els dos onzes de setembre ja han demostrat de sobres que el factor principal del procés és la força del carrer i la capacitat del moviment independentista de continuar il·lusionant la gent. Més enllà de les sigles amb què aquesta gent s'hagués identificat en el passat i fins i tot més enllà de les sigles amb què s'identifica avui, si és que s'identifica amb cap.

Mail Obert