Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

12.11.2013

La clau la tenen la gent i el món

CiU, ERC, la CUP i ICV-EUiA estudien quina és la millor manera de demanar al govern espanyol la cessió de les competències per a fer referèndums, previstes en l’article 150.2 de la constitució espanyola.Ningú no n'espera cap resposta favorable, però és un pas necessari. Quan la demanda arribe al congrés o al senat, que encara no és clar on anirà, els partits espanyols hauran de definir-se. I molt probablement sentirem un no rotund i indiscutible de PP i PSOE --i ja veurem quin equilibri farà el pobre PSC.


Aquest cap de setmana els dos partits espanyols han competit a veure qui posava més amunt el llistó de l'espanyolisme. De la 'passió per Espanya' de Rubalcaba a l'afirmació de Rajoy: 'Espanya és la nació més vella d'Europa i això no canviarà.'


Contra tanta contundència, hi ha qui creu que simplement hauríem d'accelerar. L'altre dia, curiosament, Javier Mascherano, jugador argentí del FC Barcelona, deia que no entenia com era que l'independentisme no sabia aprofitar aquest moment únic de la nostra història per fer 'una cosa gran'.


Personalment crec que encara som dins els límits raonables; per molt poc, però encara. Encara hem de carregar-nos de raons i demostrar que amb l'estat espanyol és impossible de fer-hi res. Això sí, no hem d'endarrerir més el procés --i per això a mi em neguitegen declaracions com les de la vice-presidenta del govern la setmana passada o que ICV vulga fer servir una via, proposta de llei del parlament, que pot costar-nos dos anys.


Allò que haja de passar passarà el 2014. Ha de passar el 2014. Aquesta és la clau de tot. I, per més que algunes de les giragonses dels polítics avui ens posen nerviosos, crec que no cal posar-se'n més del que siga estrictament necessari perquè el procés independentista tindrà èxit sobretot si la població es manté ferma i els altres estats ens reconeixen quan toque de fer-ho. El primer condicionant no em preocupa gens: veig el país segur i preparat, ferm, per més campanyes i campanyetes que ens encolomen, per més titulars de diari i amenaces d'opereta. I pel que fa al segon, no ho sabrem fins que no passe, però crec que podem ser moderament optimistes, només moderament. Per ara.



L'opinió dels subscriptors



(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Jordi Tudó: La clau de volta la té la gent, la societat civil; en aquesta qüestió i en la majoria de les coses que ens envolten.En una d'aquestes tertulies que tohom fem, un conegut l'endemà de l'11 de setembre, li deia: la solució i la clau la té la gent, quan es vulgui, la tindrem....ell que amb tot això no hi creu o es fa el desmenjat, ja li deu semblar bé la situació actual que n'anem malvivint, i cada dia que em veu diu, què no la teniem a tocar.... Com ell n'hi ha milers d'escèptics, però res, com s'hi plogués i ferms com mai, si la majoria volem, la tindrem!!.


Gullem Ribes: Jo també estic segur que la societat aguantarà, però serà molt més llarg del que la gent es pensa. A tall d'exemple: Lituània declarà la seua independència l'11 de març de 1990,  Islàndia va ser el primer país en reconèixer-la el 4 de febrer de 1991 (gairebé 1 any després). Eslovènia va fer el referèndum el 23 de desembre de 1990, Croàcia el 19 de maig de 1991, tots dos declararen la independència el 25 de juny de 1991 i van ser reconeguts per la CEE el 15 de gener de 1992 (gairebé 7 mesos després, tot i haver estat agredits militarment). Vull dir que l'espera del ple reconeixement internacional serà llarga, més sent Espanya un país plenament homologat a nivell internacional. Per això mateix, ens cal estar preparats per aquest interland en què l'Estat Espanyol posarà tota la carn a la graella per ofegar-nos del tot. Jo no dubte que una bona part de la societat civil catalana estarà disposada a fer aquest esforç, però ho estan les elits?, ho estan els mitjans de comunicació?, ho resistiran les parts més febles i empobrides de la nostra societat? Serà un any molt dur, però si es resisteix, no només serà l'any que marcarà l'inici de la llibertat, serà un any que podrem, i haurem d'aprofitar per cohesionar la nostra societat, fer-la més justa, més participativa, més plural i encara més democràtica.


David Ros: 1. "Fermesa". D'acord. Fonamental.
2. "Altres estats ens reconeguen quan toque". D'acord. Crec que Diplocat deu treballar be si veiem el que es diu ara des d'Israel. És fonamental que aquest aspecte estigui madur pel dia D.
3. També la Hisenda pròpia. A no ser que hi hagi més del que surt a la premsa, aquest aspecte no el veig madur.


Ramon Perera: Em sembla que és molt important poder comptar amb un no oficial d'una alta autoritat espanyola, que fins ara no el tenim, perquè és imprescindible per justificar de cara a la comunitat internacional el nostre proper pas per la independència.A l'ensems també falta temps, no sé quant, per preparar estructures i mecanismes que puguin entrar en servei una mil·lesima de segon abans de proclamar la independència. I aquesta preparació ha de ser secreta, ni tan sols s'hauria de saber que s'està fent.No sabem, amb xifres, quin és el sentiment majoritari del país en aquest moment ni com aquest sentiment es pot traduir en vots en un hipotètic referèndum, però sí que en sembla clar que tenim un nucli convençut, organitzat i treballador.


Lluís de Yzaguirre: Si la clau la tenen la gent i el món, i els terminis es van esgotant, ¿és raonable que els partits favorables al procés no acordin una llista unitària per a les properes eleccions?

Una llista unitària no vol dir uniforme: cadascú amb les seves sigles o els seus independents, però junts. Si no pensen decebre'ns, aquests parlamentaris no esgotaran el seu mandat, després de la DUI caldrà designar-ne uns altres o fer eleccions parcials, de manera que per als que hi creuen aquesta convocatòria hauria de tenir un sol punt programàtic: emprar el parlament europeu com a eina de negociació i impuls.


(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

Mail Obert