Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

08.11.2013

Hem d'esperar els federalistes?

La discussió sobre quina hauria de ser la pregunta en el referèndum ha originat un debat important, benintencionat en la majoria de casos però no en tots. Una pregunta que no vaja al fons de la qüestió és un vot per a restar allà on som. I aquesta és la ratlla que em sembla que no hauríem de trepitjar.


Cal remarcar, d'entrada, que la claredat de la pregunta és imprescindible si volem que el procés tinga resultats tangibles. La paraula 'independència' hi ha d’aparèixer obligadament, perquè si no la comunitat internacional no farà cas del resultat. Ningú no reconeixerà la independència de Catalunya si hem votat un concepte abstracte, un mandat democràtic poc clar. 


Però aquesta no és pas l’única raó. La paraula 'independència' hi ha d’aparèixer perquè és per la independència que s’ha mobilitzat la població i aquest és l’objectiu programàtic de la majoria absoluta dels parlamentaris d’avui --74 de CiU, ERC i CUP sobre un total de 135--. És ben sorprenent en aquest sentit que partits que no van acudir a la Via Catalana i que fins i tot van cridar els seus militants a no participar-hi ara pretenguen marcar què s’hauria de votar i què no. Dos milions de ciutadans al carrer per l’estat federal espanyol o 74 diputats sobre 135 per l’estat federal espanyol farien la diferència. Però això simplement no hi és.


I tanmateix és correcte i necessari el debat sobre si caldria fer un esforç encara major a l’hora d’integrar els federalistes o aquells que no volen ben bé la situació actual. I en vista d'aquesta pregunta l’única resposta que se m’acut és que l’esforç que hem de fer és aconseguir que els federalistes es troben més còmodes votant com votarà Carme Forcadell que no votant com votarà Alícia Sánchez-Camacho. Sense demagògies, que tots sabem que ningú no ho podrà decidir, això, des d’una estructura de partit. Els partits poden recomanar un vot, han de recomanar un vot. Però, a diferència d'unes eleccions, en el cas d’un referèndum la decisió final la té directament cada votant. 


Que decidesca, doncs, cada federalista si creu que és millor decantar-se per una Catalunya independent o per Espanya, siga l’actual o siga una de somniada. Perquè al final és d’això que es tracta i és aquest el debat. Per aquesta raó, em sap greu dir-ho així, no hi ha cap manera de fer una pregunta que puga valer per a tots dos objectius i encara menys acontentar tothom.



··· L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Anna Soler: I què guanyem apartant del procés als federalistes? Dius en l'editorial que són ells els qui han de decidir si voten com la Camacho. I no hauríem de ser nosaltres els qui impedíssim que passés això? Estem segurs que no hi ha una manera de ser clars i alhora tenir la cintura suficient com per a sumar? Quina raó hi ha per a restar? Per a restar a més gent que des de l'època del PSUC sempre han estat construint aquesta nació que tenim? La meua resposta és que sí: cal esperar fins quan calgui.


Jaume Sans: Portem massa dies sentint discussions eternes sobre "la pregunta". Es evident que ha de ser sobre la independència i que aquesta paraula hi ha de sortir explícitament. Altrament, la comunitat internacional no entendrà què hem votat. Si ens plantegen una pregunta "amb trampa", posant coses com "estat sobirà" o "estat propi" o una combinació de paraules diferents a "independència", a l'endemà del referendum començarem una discussió sobre què volia dir la gent quan ha votat. Per claredat i per dignitat no es pot acceptar una pregunta que no sigui "Vol que Catalunya sigui un Estat Independent ?". Una reflexió final: no ha estat aquesta la recomanació del CATN ? Perquè el van nomenar, sino per a demanar-los consell ? Doncs que els facin cas.


Eusebi Campdepadrós: Qualsevol pregunta que no sigui purament i simple sobre la independència, sense cap afegitó més, seria una monumental estafa al poble de Catalunya, a tota la gent que s’ha mobilitzat per aquest clam i no per cap altre. El dret a decidir que teòricament defensen tan CiU, com ERC, com la CUP, ICV i també el PSC, és per decidir sobre la independència, si o no, però sobre la independència. Qualsevol altra proposta cal dir ben clar que està feta des de la mala fe, des del coneixement de que una consulta que no permeti una resposta clara a una pregunta clara, i que per tant no es doni a dobles interpretacions sobre el seu resultat, no tindria cap validesa internacional. El que proposen l’aigua al vi del federalisme, del confederalisme, de les terceres vies i de la hipòcrita moderació, saben perfectament que si se’n surten ja han guanyat i es voti el que es voti serà paper mullat. Cal denunciar-ho i desemmascarar-los, i reptar-los a que no s’amaguin darrere jocs de paraules buides. És l’hora de la política de debò, s’han acabat els tripijocs.


Octavi Monsonís: Això del federalisme em recorda la devoció a santa Bàrbara de qui tothom se'n recorda quan trona. Santa Bàrbara bendita que mos guarde la collita, deien al poble. La collita és Espanya i santa Bàrbara, el federalisme.Què volen els federalistes? Restar dins d' Espanya? Doncs és ben fàcil, en el referèndum o consulta o el que siga que es faça, que voten no a la independència, i punt. És això el que volen? Vol Iniciativa anar de bracet de Ciutadans, del PP, de Plataforma per Catalunya, de UPiD? Doncs, endavant, i a veure com ho explica, això, a quasi el cinquanta per cent del seu electorat que vol la independència. Això mateix val per al PSC.El greu problema que tenen els federalistes és que els catalans ja ho són, de federalistes, i fans mans i mànegues per federar-se amb Europa, posem per cas. Els que no són federalistes ni ho seran mai són els seus correligionaris espanyols i la resta de partits espanyols (PP, UPiD, i tutti quanti). Poden indicar als ciutadans com es transformarà Espanya en estat federal? Amb quines forces polítiques hi compten? Amb quins suports socials?Evidententment ho tenen ben fotut per donar una explicació coherent i lògica sense caure en la més flagrant contradicció i en l'aporia, perquè a Espanya no hi ha gens de simpatia pel federalisme, i el concepte i la praxi d'una Espanya unitària està inserida en el moll de l'os de l'espanyol.D'altra banda, per ser federals cal ser independents. Si es vol un federalisme en igualtat de condicions entre tots els estats (hem dit estats, el son d'alguna cosa la parauleta?), cal que des de la més profunda llibertat l'estat decidesca federar-se amb un altre estat i quina part de sobirania de cada estat passaria a ser compartida.Conclusió: demanem als federalistes que ho siguen fins a les últimes conseqüències i que impulsen, fomenten, raonen i expliquen als seus votants i a la societat en general l'independentisme, i un cop Catalunya arribe a ser un estat independent ja decidirà si es vol federar i amb qui. Sembla mentida que una cosa tan simple els coste tant d'entendre.


Josep Arranz: És fort que la majoria demani un referèndum i la minoria vulgui imposar la pregunta. Volien canviar el lema de la manifestació del 2012. Volien canviar el lema de la Via Catalana. Volen canviar la pregunta... Però no volen la independència perquè en el fons res no canvïi. Dilatar és obstruir!.


Roc Feliu: Crec que el que hem de pensar no és en fer el referèndum sinó en guanyar-lo. I per a guanyar-lo el vot indispensable, ho dic així: indispensable, és el de la gent d'Iniciativa i del PSC. Que cal fer el referèndum el 2014? Ésclar. Cap dubte. Que no vindrà d'un dia o d'una setmana? N'estic segur. El que ens importa és guanyar i es guanya sumant.


Jordi Casadevall: No fa massa dies, la dirigent d'Iniciativa Dolors Camats es preguntava retòricament què hauria de votar un federalista (com ara ella) en una consulta on una de les dues opcions fos explícitament la independència. Semblava que volia fer-nos entendre que un federalista hauria de votar que no, a risc de confondre el seu vot amb el de l'statu quo unionista, opció que, és clar, ella no desitja. M'hagués agradat respondre a Dolors Camats, dient-li que l'opció més satisfactòria, tant per la formació que ella encapçala com pels milions (sí, milions) de catalans que volem la independència per Catalunya, és votar que sí.
 
Per federar un territori a un altre, cal començar per la base, i aquesta és que el territori sigui independent. Quan un territori és independent, pot proposar la federació a un altre, amb les condicions que tots dos acordin lliurement. Aquest és el concepte més tradicional i per tant correcte de federalisme, i aquesta és la idea per la qual haurien de lluitar gent com Iniciativa o sectors d'UDC i del PSC.


Jaume M.J.: Jo penso que ja no cal esperar a ningú. La majoria del Parlament vol una pregunta, les mobilitzacions clamen per una pregunta i si el nou projecte de pais pot convetir-se en una opció de futur només hi ha un mot clau: Independència.

El referendum es per tots, que hi voti tothom que hi vulgui. No es plantejarà perquè hi votin sols uns quants... es per a tots. Que qui vulgui dir la seva, que vagi i voti, sigui del costat que sigui. Si no hi va, no té dret a queixar-se. No tirarem mai prou aigua al vi per als federalistes, qualsevol pregunta decisiva, important, els hi serà incòmode. Mai serà prou aigualida, sempre es podrà rebaixar més.

No cal esperar, plantejem pregunta i data, si l' estat espanyol anorrea amb tot i no es pot fer, anem a per la següent baula... i fent camí. La roda del hamster es la quimera federalista, no hi entrem i no caldrà sortir-ne. Es molt senzill. Volem fer un referèndum amb el risc de perdre, assumint el risc... ells no volen riscos, volen perpetuar el 'modus vivendi', el seu, el seu negoci, la seva cadira... hem arribat on hem arribat gràcies a això. Si ells no volem fer cap pas (i que em sembla prou evident), comença a ser hora que el fem nosaltres.


Joan Santanach: Els federalistes (si realment n'hi ha i no és tot una mascarada) haurien de saber que, per federar-se o, millor, confederar-se en condicions d'igualtat, cal fer-ho entre dues entitats del mateix nivell i això no ho podran aconseguir sense una independència prèvia de totes dues (o més) entitats. És a dir, un federalista de bona fe, ha de voler de primer la independència i, doncs, votar-hi sí. La resta és pura comèdia de cara a perdre temps.


Francesc Viladot: Els inventors de la tercera via són perfectament conscients que el federalisme és del tot impossible. No ens deixem enganyar pels senyors Navarro o Duran i Lleida. No cal dir que han de fer veure que són demòcrates, de manera que no es poden oposar obertament al dret a l'autoderterminació, però el seu objectiu no és aconseguir un estat federal o confederal, sinó impedir que el poble pugui votar clarament sí a la independència.És evident que la intenció dels dirigents de la inventada tercera via és rebentar el procés cap a la independència perquè, de fet, el que volen és una Catalunya que continuï subordinada, sotmesa i espoliada. Si realment volguessin allò que proclamen, afavoririen votar sí, perquè seria l'única manera d'aconseguir-ho: un pacte federal o confederal és un pacte entre estats en peu d'igualtat.La independència és difícil, però sempre és millor lluitar per una cosa difícil que per una d'impossible. Així doncs, en cap cas s'ha de canviar el contingut d'una pregunta clara i de resposta binària que inclogui el concepte "independència", de manera que els pertoqui a ells decidir si volen votar sí o no.


Josep Usó: Crec que a molts federalistes el que els passa és que segueixen pensant en termes antiqüats. Com els socialistes, que tenen un comité "federal" però que, al mateix temps, tenen una estructura de poder opaca i molt centralitzada. I sembla que també els ara anomenats "ecosocialistes, verds" d'ICV. En general, tots ells continuen pensant que el marc en el què es mouen és Espanya. I jo crec que no. Crec que, des que arribà l'euro, allà pel 2001, el banc d'Espanya ja no té cap funció important real. i que, amb l'obertura del mercat únic, les empreses catalanes o valencianes, han de competir a tot el món. El mercat espanyol no es, ni de bon tros, el més important. Com a exemple, freixenet només hi ven el 20 % de la seua producció. 
Aleshores, cal ser valent. Com va dir Einstein, "si vols obtindre un resultat diferent, no faces el mateis que has fet sempre". 
Sempre he pensat que, per a federar-se, cal la voluntat de com a mínim dues parts. I en el cas de l'estat espanyol, una part no considera l'altra digna de gairebé res. Per tant, aquesta via, crec que està morta, com ho sembla ratificar la darrera declaració de Rajoy. 
La pregunta ha de ser clara. És com després d'un àpat, quan es demana a la gent si vol postre. Pots respondre que si, o que no. Però quina seria, ací la tercera via? Només un cafè? Aleshores, la resposta correcta seria: NO. Només prendré un cafè. 
Crec que és tan senzill com això. I si no et deixen triar, aleshores, és que es tracta d'aquells restaurants de menú completament tancat i barrat, amb olor de fregitó que hi havia als pológons industrials. I aquells, estan tancant tots. Al menys per ací per la Plana.


(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)

Mail Obert