Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

28.10.2013

I La Vanguardia, de qui té por?

La Vanguardia es va despenjar ahir amb un editorial en portada en favor de la moderació --un fet excepcional--. Dels moderats, deia. Era un editorial poc clar, adesiara difícil d'interpretar, perquè no volia parlar amb claredat, o no podia. Però venia a dir, sense dir-ho, que el debat sobre la independència havia avançat molt. Que la perspectiva de la independència, des del seu punt de vista el perill, ja no era absurda. I sobretot explicava que la tossuderia del govern espanyol feia les coses cada volta més difícils als qui pretenien una solució altra que la proclamació de la república. Diguem que a La Vanguardia. Concretament es demanava dues vegades si el govern espanyol tenia por dels moderats catalans, podem imaginar-nos que referint-se a Duran i Lleida o a segons quins empresaris.


Fa onze mesos --només onze mesos!-- que Enric Juliana escrivia l'article que editorialitzava la posició del diari sobre la nit electoral. Vaig haver d'alçar-me i rentar-me la cara després de llegir-lo. Es titulava, increïblement, 'Ganó España', frase que, per si no l'havíem entesa, es repetia vuit vegades. En aquell text La Vanguardia arribava a escriure: 'Res inquietant per a l'ordre vigent no passarà a Catalunya els mesos vinents.'


Només onze mesos després, la capacitat d'anàlisi del diari dels Godó s'ha trobat despullada i compromesa per ells mateixos amb l'editorial desesperat d'ahir. Entenguem-lo, amb tot, com un senyal positiu. En tres dies el PSOE i La Vanguardia, poca broma, han dit que la constitució espanyola és inservible i que cal canviar-la per aturar el procés català. El PSOE i La Vanguardia. Per als qui tenen dubtes sobre si anem bé o no, amb aquest senyal n'hi hauria d'haver ben bé prou. Fa onze mesos que es pensaven que la realitat es podia canviar a cop de titular. Fa onze mesos que situaven el problema a Catalunya i avui ja diuen clarament on és, a Espanya. Fa onze mesos que es pensaven que ens podrien espantar, que podrien fer trontollar el president Mas, o CiU, qui sap si ERC i tot, i avui ja veuen que no se'n surten ni se'n sortiran. El canvi de tàctica dels qui es proclamen 'moderats' és un senyal notable i en absolut negligible.


La Vanguardia, siga com siga, fa tard reivindicant els moderats, perquè els moderats ja fa temps que són independentistes. L'obsessió ideològica no els deixa veure que si l'independentisme triomfa és sobretot perquè la independència és percebuda simplement com la solució més sensata per a Catalunya. No pas com un projecte nacionalista, sinó com un projecte col·lectiu. I això, a cals Godó, no ho volen veure, malgrat totes les evidències. La darrera, per exemple, el nombre de DVD de la Via Catalana que van arribar a vendre i que superava de llarg la xifra dels venuts per cap altre diari. La Vanguardia té por dels seus propis lectors?

Mail Obert