Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

17.10.2013

El pas en fals

Ahir Duran al congrés espanyol --qui ho havia de dir!-- va avisar de la possibilitat que Catalunya proclamàs unilateralment la independència. Va ser respost amb una enorme duresa pel ministre Montoro. No ho va arribar a dir, però va insinuar clarament allò que Pilar Rahola ja havia anunciat en una entrevista de VilaWeb molt comentada, que vam publicar dilluns: que ens suspendran l'autonomia. El debat, doncs, sembla que pren cos i anuncia allò que podria ser el nus gordià del procés independentista, una decisió que si el govern espanyol s'atreveix a prendre serà el pas en fals definitiu.


Imaginem-nos-ho. Imaginem-nos que el govern espanyol anul·la l'autonomia. Legalment és molt discutible que ho puga fer. L'article 155 de la constitució espanyola no en diu res i qualsevol decisió en aquest sentit xocaria frontalment amb l'article 2. La resolució jurídica seria molt complexa i empenyeria l'estat cap a un atzucac.


De manera que, previsiblement, el govern català fins i tot podria invocar la constitució espanyola per desobeir formalment l'ordre. I ací vindria el punt interessant. Imaginem-nos que el govern espanyol decreta la dissolució de la Generalitat de Catalunya o la substitució del president Mas per un titella seu. Ells supose que pensen que amb això n'hi hauria prou. Però ens haurien d'explicar quina repercussió concreta tindria aquest gest.


Perquè, per primera vegada en tres-cents anys, tot dependrà de nosaltres. Imaginem-nos que després de saber-se que el govern espanyol ha decretat la dissolució del govern el president Mas no es mou de palau. Els consellers continuen cadascun al seu departament. Els diputats continuen legislant al parlament. La policia catalana, patrullant pels carrers. Les escoles i ambulatoris, oberts. De què serviria el decret espanyol en aquest cas?


No és difícil d'imaginar-se que diputacions, ajuntaments, partits polítics, associacions de tota mena, empreses, grups i col·lectius podrien declarar immediatament la lleialtat al govern legítim de Catalunya. Tal com està el país, un moviment d'aquest estil seria àmpliament majoritari i implicaria la governació efectiva del territori per part de les autoritats deslegitimades des de Madrid. I què podria fer Madrid aleshores? Com la doblegaria, la rebel·lió catalana?


Cada vegada que algú explica això de la suspensió em ve al cap l'escena, les escenes, que acabe de descriure. I ho veig tot plegat com un enorme pas en fals d'Espanya. Tan greu que em costa de creure que no hi hagen pensat. Perquè molt probablement seria el darrer i definitiu.



L'opinió dels subscriptors


(Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i en reproduïm unes quantes.)


Lluís de Yzaguirre: M'hi mancaria la valoració de la importància que pugui tenir el canvi relatiu a la jurisdicció militar en cas de conflicte armat, per entendre si es preparen per provocar-lo (Aznar i altres 'dixerunt') o esperen que algun beneit de la nostra banda faci alguna bestiesa.


Octavi Monsonís: Una consulta sobre la independència, o un referèndum, tant és, és el mitjà per excel·lència per a expressar l'opinió sobre la voluntat de deixar de formar part d'Espanya i crear un estat català. És desitjable, també, que es pacte la dita consulta amb el govern espanyol, perquè facilitaria molt les coses. Ara bé, imaginem-nos que no és possible l'acord, que el govern de Madrid ens guanya la mà i pren la iniciativa del contraprocés; imaginem-nos que imposa unes mesures dràstiques respecte del govern català i respecte de l'autonomia en el sentit de suspendre-la i d'assumir directament el govern central la gestió dels serveis transferits, per bé que d'una manera provisional. Imaginem-nos un escenari com aquest, del tot plausible d'una altra banda. Què farà el poble català en tal cas? Què farà aquest independentisme 'cumbaià'? Farà festa al carrer i esperarà que l'esperit sant il·lumine el govern espanyol i concedesca la llibertat? El perill de dissoldre's el moviment independentista és real, o que hi faça niu el desànim, que és la pitjor cosa que podria passar. Veig clar que cal que l'independentisme s'enfortesca moralment per a suportar la pressió que li sobrevindrà i cal que el govern català dissenye i tinga ben previstes les mesures a prendre per fer front als embats que vindran de Madrid. Ja cal que us calceu bé les sabates, perquè us espera un temps dur i difícil.


Antoni Camon: Perquè la Generalitat suspesa continue exercint necessitem l'Agència Tributària pròpia. Sense diners no anem enlloc. Ho pense cada volta que he d'ingressar l'IVA a l'agència tributària espanyola, com passa aquesta setmana.

Idea: quin banc té un automatisme per a pagar l'IVA a l'agència catalana? Cap! En canvi a l'espanyola tots! El que ho faça em tindrà de client!


Ramon Perera: Espanya té gent intel·ligent i en qualsevol moment ens podem trobar amb una gran i desagradable sorpresa. Cap dubte. D'una altra banda, crida l'atenció el seu comportament fins al moment actual: essencialment fer escarafalls, procurar espantar i mirar de manipular (pures intencions) l'opinió internacional. Això pot causar sorpresa perquè estem condicionats històricament per fets contundents, i fins ara no n'hem vistos.
Hi ha tasques fonamentals que per la seva naturalesa estan reservades al govern (i als partits) i cal que siguin portades en secret. Hem de confiar en ells, de la mateixa manera que ells hauran de confiar en la gent quan sigui l'hora. Quan es parla de secret no vol dir que no se sàpiga què fas, vol dir que no se sàpiga que fas alguna cosa.
La independència ens pot caure al damunt en qualsevol moment. Per això cal superar l'estat de beatitud que aquesta idea ens podria causar i dedicar-nos activament a l'apassionant i complexa tasca de pensar, debatre i preparar el futur de la República Catalana.


Josep Usó: Quan he llegit l'advertiment de Duran al congrés he quedat molt sorprès. Perquè és com avançar la jugada de l'adversari: 'Si no mous la torre, ell jugarà alfil a quatre de cavall, mat.' I això, evidentment, en escacs seria trampa. O en qualsevol altre esport. Però molt més sorprenent és la resposta de Montoro: 'No passa res. La consulta es morirà al congrés com ho féu el pla Ibarretxe.' A parer meu, això vol dir que encara ara no tenen una percepció clara de la realitat. Per inversemblant que parega, continuen pensant que tot és cosa d'en Mas. Amb aquest equip de segur que faran passos en fals. Seria miraculós que se'n sortissen. Igual que a Cuba, o que al protectorat del Marroc, o que... a tot arreu on han jugat partit. Esperem, doncs, la propera relliscada. I felicitem, de moment, els no desnonats de Salt.


(Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part el fet que ens permeteu amb el vostre suport econòmic de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació i la possibilitat d'apuntar-vos-hi.)


Mail Obert