Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

27.09.2013

Déu n'hi do

Hom no esperava un debat de política general amb grans concrecions sobre el procés d'independència. Però, així i tot, Déu n'hi do. Perquè hi ha hagut detalls, i alguna cosa més que detalls, certament importants.

Com ara la decisió d'última hora de presentar la demanda formal de referèndum al parlament espanyol. Ho va proposar Iniciativa i ho van entomar Esquerra i Convergència. Crec que és una maniobra ben pensada, que curtcircuita la iniciativa de Rajoy, que només pensa a guanyar temps. Exigint una resposta del parlament espanyol i concretant el temps i la forma, podem explicar internacionalment que la porta ha estat tancada. Que en definitiva es tracta d'això, vist que és poc creïble que passe res més.

En general, el to del debat va ser molt constructiu i això em va sorprendre agradablement --i ignore a posta el PP i Ciutadans, que no podrien entrar de cap manera en aquesta categoria, és clar--. Fou un debat dur quan tocava, i tocava en molts aspectes, però al mateix temps em semblà intuir que entre tots havien fet un debat pensat més per a anar endavant que no per a fer retrets. El nucli independentista i els qui només són partidaris del dret de decidir van saber trobar un camí d'enteses, ni que fos retòriques, que va tornar a aïllar PP i Ciutadans i que, per tant, respon més i millor a allò que es veu al carrer que no a allò que s'havia vist feia poc en aquest parlament mateix.


Crec que, sens dubte, la pressió creada al carrer per la Via Catalana hi va tenir molt a veure. Després d'una demostració tan imponent, els partits han de ser receptius, si més no. Oberts. Amatents. I així ha anat. El PSC votant a favor del text de Rigol és una bona notícia, un gest a apreciar malgrat tot. I el to del debat mantingut pels altres partits és una notícia excel·lent.

Només superada, potser, per l'enorme bufetada de Mas a Duran. Símbol, a tenir molt en compte, de la rapidesa amb què canvia aquest país. Per millorar.

Mail Obert