Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

03.09.2013

La nostra gent al món

Aquests dies hem vist com milers de catalans s'han manifestat en més de noranta ciutats de tot el món, en el preludi internacional de la Via Catalana. Ha estat una mobilització espectacular, el reflex d'un activisme sense precedents al nostre país, que molt probablement esclatarà de manera definitiva l'Onze de Setembre. Tanmateix, aquesta mobilització internacional mereix unes quantes consideracions especials.


En primer lloc, crec que és just que tots els qui vivim a l'interior els donem les gràcies, de la manera més efusiva. Des de l'àvia de Buenos Aires als grimpaires de la Gran Muralla xinesa, moltes imatges romandran per sempre més a les nostres retines. Molts esforços i moltes històries personals que hauríem de destacar i reconèixer. Ells, tots, ho han fet: han fet l'esforç de viatjar fins i tot centenars de quilòmetres. Perquè han volgut, és evident; això no obstant, em sembla de justícia donar-los les gràcies i crec no hi hem de plànyer cap elogi ni un.


En segon lloc, és digne de remarcar també el paper d'internacionalització del conflicte que han començat a assumir les comunitats catalanes a l'exterior. I això és molt important. En moltes ciutats la premsa i la televisió locals se n'han fet ressò. I en totes les capitals els governs corresponents han entès que passava alguna cosa. Sobretot perquè els punts de manifestació han estat molt ben triats. Evidentment, els catalans no tenim pas grans comunitats a l'estranger que puguen influir decisivament sobre governs i polítiques, a l'estil dels irlandesos als Estats Units. Però això no priva de reconèixer que mai no havíem tret el cap com ara en tants i tants indrets, i sense complexos. Mai no hi havia hagut cap mobilització catalana tan consistent ni tan global. Si això creix encara més, estic convençut que serà un factor clau a tenir en compte en el futur immediat. L'embrió d'una extraordinària diplomàcia.


Però hi ha encara un tercer factor que trobe que ens demana reflexió. Aquesta mobilització torna a demostrar, per si calia, que som una nació global, com totes les altres. Avui totes les nacions del món tenen ciutadans que viuen fora de les seues fronteres. Però especialment les nacions mitjanes i petites d'Europa (Dinamarca, Estònia, Eslovènia...) tenen un gran nombre de nacionals escampats pel planeta, sobretot jovent. És una mena de diàspora temporal, configurada sobretot per professionals inquiets, una diàspora que enriqueix profundament el país d'origen quan tornen, al cap dels anys. Que el fa molt millor.


I tanmateix no m'enganye, perquè aquest no és exactament el nostre cas. En el nostre cas molta gent ha hagut d'anar a guanyar-se la vida a l'estranger no pas de grat sinó per força, a contracor. Perquè el nostre país, lamentablement, no és capaç de retenir el talent propi. Perquè la crisi i la pèssima gestió política de la crisi castiga d'una manera totalment indecent una generació sencera que s'ha trobat forçada a un exili econòmic que no desitjava. Un exili que s'ha d'acabar com més aviat millor.


Així i tot, la riquesa que aquests catalans a l'estranger ens aporten no l'hauríem de negligir ni poc ni molt. Ans al contrari: més enllà de la mobilització concreta que hem viscut aquest cap de setmana, hem de ser conscients que ells són les nostres antenes al món. I que fan i faran un paper essencial a l'hora de definir el nostre país en l'era de la globalització. La diversitat que representen, la barreja de cultures i formes de vida que proposen i encarnen i la inquietud que demostren per a saber combinar identitats i vivències ens han d'ensenyar molt a tots plegats. Ens ha d'esperonar a construir un futur més lliure, plural i obert no tan solament per al país i les institucions, sinó sobretot per a tots els qui hi vivim, per a tots els qui el vivim.


 


L'opinió dels subscriptors


Cada dia els subscriptors de VilaWeb reben un correu en què la redacció els explica en quins continguts treballa, per si volen aportar-hi cap informació, opinió o pista. Aquest correu inclou el tema de què tractarà l'editorial i, per aquest motiu, les seues opinions arriben abans no siga publicat i s'hi ajunten. Ja sabeu que +VilaWeb és la peça clau de la subsistència de VilaWeb. Agraesc, per tant, a tots els qui en formeu part que ens permeteu de continuar eixint cada dia. Als qui encara no en sou membres us demane que ho considereu --i ací en trobareu més informació.


Pau Capdevila: Només m'agradaria apuntar que, amb vista al referèndum, es tinguin en compte tots els catalans que viuen a l'estranger. A les darreres eleccions va haver-hi suposades irregularitats a l'hora d'exercir el dret de vot. No poden ser menystinguts de nou.


Mariano Ferrer: Estic absolutament d'acord a mostrar l'agraïment a aquestes persones que, essent catalans obligats a guanyar-se la vida fora del país, voluntàriament treballen per millorar-lo. Estic agradablement sorprès per la força que som capaços de generar entre tots, tant dins el nostre futur estat com fora.

Mail Obert