Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

08.08.2013

Via Catalana: tots sabem on som

L'atac a la Via Catalana que calia esperar de La Vanguardia i Unió ha arribat avui. Va començar ahir, de fet, amb unes declaracions en què el sector oficialista d'Unió demanava a l'Assemblea el canvi de nom. I avui La Vanguardia ha carregat contra això. Calma i tranquil·litat.


Tots sabem on som i tots sabem on és el país. L’ANC va convocar la Via Catalana per la independència, no pel dret de decidir. I es farà per la independència. I serà un èxit enorme. Punt.


Fins ara, fins que no s’ha vist per la xifra d’inscrits que serà un gran èxit, l’actitud del grup en qüestió era de silenci. N’hi ha prou de repassar l’hemeroteca de La Vanguardia per comprovar-ho. Ni una notícia sobre l’èxit d’inscripcions, cap informació destacada sobre una mobilització que serà d’una dimensió colossal. Ni una referència, tret de les que se’ls escapaven pels corresponsals o les agències. I avui, tanmateix, obre la portada dient que Unió, ICV i UGT demanen que la cadena humana no siga per la independència. Informació, si més no, molt interpretativa i esbiaixada. I signada per la redacció, que com tothom sap és una manera de signar sospitosa.


Anem a pams. La Vanguardia presenta ICV i UGT com si fossen comparses d’Unió, però l’Assemblea ha desmentit les informacions del rotatiu, ICV ja ha aclarit que ells no es consideren en condicions de demanar un canvi com aquest i la UGT avui al matí mateix s’ha reunit amb l’ANC, amb tota normalitat.


Respecte d’Unió, que és el rovell de l’ou del cas, ens referim a una carta de Josep Maria Pelegrí, carta que Carme Forcadell ja ha respost: la cadena serà per la independència i fer marxa enrere, ara que ja és organitzada i l’èxit assegurat, no té gens de sentit. Tot amb tot, ara que s’ha obert la veda de fer cadenetes particulars anime (i això ho dic jo, no la Carme) la gent del sector oficialista d’Unió a provar d’envoltar l’illa on tenen la seu, i que ho facen pel dret de decidir. Vejam si són capaços de reunir prou gent. 


Perquè tots sabem que la majoria dels militants democristians aniran a la Via Catalana per la independència. Fins i tot és previsible que acaben anant-hi els dirigents que ara remuguen. O és que no vérem Duran, tot coix, al passeig de Gràcia, l’Onze de Setembre de l’any passat? Tenim memòria, encara que no vulguen, i recorde ací que Duran, després de passar tot l’estiu malparlant de la manifestació, dia 6 de setembre, tot just dia 6, va anunciar que hi aniria, segons ell perquè ja no era ‘una marxa a favor de la independència’. Fa riure...


Ara, la polèmica amaga una qüestió que crec que és substancial i sobre la qual hauríem de reflexionar. Nosaltres, la majoria social del país, continuem comportant-nos com si fóssem minoria. I ells, que ja són clarament minoritaris, continuen amb els fums de quan eren majoria –gràcies, entre més coses, al fet que internet no existia. 


 


Però ho torne a dir: tots sabem on és el país avui. I això no ho canvia un diari en caiguda lliure ni un polític a punt de jubilar. No és tan simple...

Mail Obert