Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

25.06.2013

El pacte i el compliment

CiU i ERC van signar un pacte al començament d'aquesta legislatura que establia un seguit d'acords sobre l'estabilitat del govern i incloïa un annex on es dibuixava el full de ruta cap al referèndum. Aquest full de ruta especificava detalladament el camí a seguir. De manera que, ara que som en un punt particularment decisiu, fer-hi un repàs és un exercici saludable.


Aquesta ruta cap a la consulta conté sis punts. El primer reclama la proclamació de la 'Declaració de sobirania' al Parlament de Catalunya, cosa que efectivament es va fer.


El segon diu que s'ha de tramitar i aprovar la llei de consultes, sense especificar termini màxim. La llei és a debat al parlament i, per tant, es pot considerar que el procés, en aquest punt, segueix el camí previst.


El tercer punt estableix d'obrir un procés de diàleg amb l'estat i concretament demanar-hi el referèndum. I posa una data límit: el final del primer semestre d'enguany, que s'escaurà diumenge. De moment no s'ha fet. Hi ha qui diu que Mas ho farà al juliol però sense dir ni la pregunta ni la data, cosa certament estranya i molt discutible, atès el redactat del pacte mateix. Però de moment, i en qualsevol cas, seria el primer incompliment.


El quart punt demana de crear el Consell de la Transició Nacional. Si mirem la formulació del text, sembla que a la pràctica haja derivat en la creació de dos organismes, el consell pròpiament dit i el Pacte Nacional pel Dret de Decidir, que es constituirà aquesta setmana mateix. La dinàmica del debat polític i la preeminència que ha anat agafant el parlament justificaria aquest desdoblament.


El punt cinquè diu que CiU i ERC treballaran fins a final d'any per aconseguir les condicions de convocar la consulta en el termini de l'any següent, i amb el famós afegit de la possibilitat d'ajornar-la si les condicions ho demanassen.


I, finalment, el punt sisè diu que es convocarà una consulta perquè Catalunya puga decidir si vol ser un estat dins el marc europeu. Explícitament i clarament.


Aquest és el pacte que CiU i ERC van signar i, amb independència de què en pensem, a l'hora d'analitzar-ne el compliment és això que hem de mirar. I s'ha de reconèixer que majoritàriament s'ha complert. Hi ha hagut la declaració de sobirania, es treballa la llei de consultes i s'ha creat el consell de la transició nacional. Dels sis punts n'hi ha dos que de manera explícita queden per a més endavant i tres, doncs, que s'han complert. De manera que l'atenció, lògicament, és fixada completament en el punt tercer, que és l'únic que avui trontolla.


El president Mas encara no ha demanat autorització al govern espanyol per a fer el referèndum. Hom diu, i insistesc que no sé què hi ha de veritat, que ho farà el mes de juliol. Ja ho veurem. I, siga com siga, a partir de diumenge s'haurà incomplert per primera vegada el full de ruta. Amb independència de la discussió suscitada per l'al·lusió que fa el pacte a la llei 4/2010 del Parlament de Catalunya, personalment no crec que ningú s'escandalitze gaire si la demanda formal arriba a primers de juliol, de la manera que siga. El problema seria si anassen passant els dies i no arribàs.


Perquè aleshores els dubtes sobre la posició sobiranista de CiU, que per ara només són especulacions, prendrien cos i això canviaria el procés polític engegat. Fins ara, amb el full a la mà, les coses es van fent com s'havien pactat. Que això continue essent així o que entre en una deriva estranya és l'envit que Mas té davant els pròxims dies. I que únicament pot resoldre ell.

Mail Obert