Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

10.06.2013

Teoria de la panxeta i la fotografia

Disculpeu-me la imatge, però em sembla ben gràfica. Quan fas una fotografia de grup sempre hi ha aquell qui aguanta la respiració per no fer panxeta. Però la cosa funciona només si el fotògraf és ràpid. Perquè, altrament, la respiració acaba escapant-se i la panxeta torna a eixir. Que és la sensació que crec que Espanya, l'espanyolisme si voleu que siga precís, experimenta.


Han passat unes quantes setmanes amagant la panxa i provant d'aparentar que tenen el terreny apamat, que l'independentisme baixa clarament, que tot ha estat una febrada i prou i que la població comença a pensar que hi ha alternatives més sensates, i totes coincideixen a valorar (oh, casualitat!) que Espanya paga la pena. Però, de sobte, no han pogut aguantar més l'aparença i l'aire s'ha escapat estrepitosament en forma de venda d'entrades, de declaracions, d'enquestes espectaculars i de més percepcions ben difícils d'amagar. I la panxa ha reaparegut, ha retornat a la posició original, amb la desesperació dels qui l'ocultaven. 


De tots els indicis acumulats aquestes darreres hores es destaca, pel ressò que ha tingut, l'enquesta publicada per El Periódico, les dues enquestes per a ser exactes. Com totes les d'aquest estil, és obvi que cal observar-la amb precaució. Però, partint del resultat de les passades eleccions, l'evolució de l'electorat català que s'hi dibuixa sembla lògica. Més lògica que no l'operació d'imatge, allò de la panxeta, desfermada durant setmanes i setmanes per l'espanyolisme.


Siga com siga, aviat n'hi haurà un parell més, d'enquestes, inclosa la del CEO al juliol, que podrien consolidar la imatge que s'ha establert aquest cap de setmana, i que diu que el bloc sobiranista creix, que el referèndum el vol la immensa majoria de la població i que el vol de seguida. Si pot ser, enguany mateix.


Amb aquests elements sobre la taula, aquesta tardor promet ser extraordinàriament important. I potser el pam ja serà una mesura massa ampla i tot...

Mail Obert