Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

05.06.2013

Més enllà de Blasco

La Generalitat Valenciana demana onze anys de presó per a Rafael Blasco. Finalment. Per al mateix Blasco que té el rècord històric de ser més voltes conseller, de més coses distintes, en més governs diferents i amb partits antagònics. La cosa té un punt de contradictori, però alhora deixa al descobert com funciona la política valenciana. La política a l'estat espanyol.

Les xifres ho diuen tot. Blasco ha estat conseller durant vint-i-set anys –no m'he pas equivocat–. Ho ha estat amb el socialista Lerma i amb els populars Zaplana, Olivas i Camps. Ho ha estat de Sanitat, Obres Públiques, Treball, Immigració, Presidència... Es va escapar pels pèls, i amb polèmica, d'un judici per corrupció ja en època socialista. I, per si voleu afegir-hi detalls encara més pintorescs, va militar al FRAP, impulsant la lluita armada contra el franquisme, i va intentar inventar-se un nacionalisme valencià del tipus tercera via abans d'esdevenir referència ideològica de Zaplana i home que ha llegit llibres dins el PP. 

Tot plegat es podria rematar, simplement, amb algun comentari displicent, irònic i tot. Sembla impossible una biografia com aquesta.

Però crec que seria injust de no transcendir l'anècdota per dir dues raons més. La primera, que si Blasco ha pogut protagonitzar aquesta història increïble no podem negligir que és perquè els valencians ho hem permès o no hem sabut evitar-ho. Entre més motius, però no pas l'únic, perquè les lleis que tenim a l'abast permeten que passen escàndols d'aquestes dimensions. 

I la segona, i per mi la més greu de totes: del pas de Blasco per la política no en quedarà res que puguem recordar. En els tres decennis llargs que ha exercit el poder, no hi ha ni una sola acció remarcable, digna de ser tinguda en compte per a la posteritat. Blasco no ha servit de res ni per a res, ans s'ha servit de nosaltres, amb tota impunitat fins ara i sabent-ho tots.

I aquesta, exactament aquesta, és la gangrena que ens té prostrats. No tan solament els valencians. Si en un país un polític pot fer això i sobreviure durant tants anys, hem de reconèixer que únicament pot ser perquè el sistema és podrit. I hem d'assumir que per fer net no n'hi ha prou d'apartar-lo a ell.

Mail Obert