Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

08.05.2013

Contra la imposició, la desobediència

No ens enganyem. Que algú m'explique per quin motiu l'estat hauria de dialogar amb Catalunya sobre res si té a les mans la possibilitat d'imposar-se. Des de la candidesa, hom podria argumentar tot allò de la neutralitat de les institucions de l'estat i concretament del poder judicial. Però les proves s'acumulen molt i massa: el Tribunal Constitucional espanyol no és pas cap tribunal que considere iguals tots els ciutadans de l'actual estat espanyol. Els uns tenen tots els drets i els altres, els catalans, som tractats com un enemic a perseguir. Clar i ras.


La duresa de l'estat, evidentment, els delata: són conscients que, malgrat els errors i la timidesa, a Catalunya el procés d'independència va avançant i no s'atura. Estan molt capficats a tapar les escletxes d'una en una. En aquest cas concret, ja ho vaig dir dies enrere, pretenen anul·lar aquesta declaració perquè saben que quan el procés arribe a la Cort Internacional, si cal que hi arribe, la declaració de sobirania és la peça major que justifica tots els passos fets d'ençà que fou aprovada. I en aquest sentit cal recordar que la posició del Constitucional espanyol ja és negligible. Si el procés d'independència avança i això implica que abandone el marc espanyol per a entrar en el marc internacional, tant hi fa què diguen i què vulguen suspendre.    


I tanmateix la qüestió és com hem de reaccionar nosaltres. La posició de dialogar o cridar al diàleg és vàlida per a carregar-nos de raons amb vista a l'opinió internacional. Però és evident, i avui ha quedat demostrat fefaentment, que el diàleg no portarà enlloc. No perdem més temps, doncs. La declaració de sobirania va ser un pas endavant excel·lent i va ser, efectivament, unilateral. El pròxim pas que propose el parlament, siga quin siga, hauria d'elevar encara més el llistó de la confrontació en la línia de desobeir, explícitament, les institucions espanyoles. 


 


PS. Des de la publicació d'aquest editorial d'urgència, he rebut un munt de correus demanant concreció. Com ha de ser aquesta desobediència? No em correspon a mi de dir-ho. Crec que és una qüestió que han de decidir els polítics o els polítics i representants qualificats de la societat civil, com ara l'ANC o Òmnium. Però se m'acuden un grapat d'idees factibles. Per exemple, ordenar que s'arrie la bandera espanyola de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya. O aprovar una declaració al parlament que negue al TC espanyol el dret d'ingerir-se en els afers públics catalans. O retirar els diputats catalans del parlament de Madrid. O la millor idea de totes: fer una proposta ja concreta de convocatòria de la consulta, amb dates més o menys concretes.


PS2. El parlament ha votat contra la proposta del PP i Ciutadans d'acatar la suspensió del TC. Bé. Correcte.

Mail Obert