Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

26.04.2013

Amb el llum llarg

Malgrat la distorsió que puga significar a curt termini, la presència del PSC en la ponència que ha d'impulsar el referèndum des del parlament és una notícia magnífica. Els socialistes, superada la sotragada mental de la manifestació de l'Onze de Setembre, van decantant-se cada vegada més cap al bloc sobiranista. No ho són, i probablement la direcció no ho serà mai, però que opten per no aliar-se amb el PP i la seua marca blanca per aturar el procés és un fet extraordinàriament important.


És veritat que a curt termini podem patir per la gestualitat que exhibiran, per la incomoditat que crearan. Ahir per exemple ja van anunciar que la primera cosa que farien en aquesta comissió seria demanar la dissolució del consell sobre la transició creat pel govern. És un gest de cara a una certa galeria, que no s'entén ni té gens de sentit. Podem preveure, doncs, unes setmanes en què dins la comissió es dedicaran més a marcar territori que no a fer feina efectiva, però sincerament crec que ens ho podem permetre. Si encenem el llum llarg no hem de tenir cap dubte sobre la bondat de la maniobra: visualitza un país on tan sols els extremistes més extrems, la minoria més obsedida, va contra el dret de decidir.


Perquè això que passa és que el bloc pel referèndum comença a completar un cercle tan ampli que impressiona. No és únicament CiU més ERC com alguns voldrien –o ERC més CDC, com voldrien a can Godó. No és ni tan sols CiU més ERC més ICV, com va ser la declaració de sobirania. Ara com ara, s'ha aconseguit que siga CiU més ERC més ICV més la CUP més el PSC. De manera que tothom, tret dels dos PP. I això és un èxit, un altre, enorme.


Els escèptics, només imagineu-vos quina enorme diferència no hi ha, en termes polítics, entre poder presentar aquest acord, per complicat i pesat que siga, i una situació amb un acord frontista PP-PSC per a oposar-se a la sobirania. Ho torne a dir? Anem bé...


 


PS. I, per la murga aquella de l'optimisme exagerat us recomane de rellegir l'editorial del 28 de febrer, fa dos mesos doncs, que es titulava 'El PSC no ho sap encara, però es va tornant independentista'.

Mail Obert