Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

22.04.2013

Les bones notícies s'acumulen

Parle d'aquest cap de setmana. No cal anar més lluny. I constate la quantitat de bones notícies que s'hi han anat acumulant: el reconeixement mutu entre Sèrbia i Kossove, l'assemblea d'Iniciativa per Catalunya, que ha fet un pas endavant cap al sí, declaracions clares de líders del PSC en favor de la consulta, la celebració multitudinària de les Trobades d'Escola Valenciana, els actes de denúncia de l'espoliació fiscal valenciana o l'inici del Correllengua a Mallorca... 


Val a dir que aquest cap de setmana no ha estat, malgrat això, únic ni excepcional. Potser la seqüència, una espècie de crescendo musical, l’ha fet més visible. Però ja fa mesos que el país vibra amb una música particular, amb uns accents esperançats que es fan sentir, lògicament amb intensitats diverses, pertot arreu. N'ha estat, per això, una continuació, que tanmateix mereix de ser vista amb detall.


Comencem per Iniciativa. Els eco-socialistes han fet una assemblea molt reeixida, en què han refermat les posicions anticapitalistes i han marcat un altre pas ferm en el camí de l’autodeterminació. Ara fa tres anys, en un comentat discurs de l’Onze de Setembre, Joan Herrera va explicar que el federalisme no podia ser una crossa de l’espanyolisme. Era una declaració històrica i clarivident que aquest cap de setmana s’ha vist que dóna fruit. Iniciativa decidirà la posició pròpia en el referèndum d’independència després d’haver escoltat tots els militants, però de la representativitat de l’assemblea naix la clara impressió que votaran a favor de la república catalana. I això és transcendental.


Encara més si emergeixen, i van emergint, veus dins el PSC com les d’Àngel Ros o Joan Ignasi Elena que, també aquest cap de setmana, han reclamat més contundència en favor del referèndum, en favor del dret de decidir. És cert que la cúpula socialista era a Escòcia, forjant un pacte antiindependència. Però ells també saben que això només ho podran aguantar convertint la seu del carrer de Nicaragua en un búnquer insensible fins i tot als seus militants. A Ulldecona, on divendres vaig presentar el meu llibre, tot de regidors i militants socialistes em van reconèixer obertament que no podien votar contra tots els seus amics i donant la mà al PP. O siga, que votaran que sí a la independència.


Oimés quan el reconeixement mutu entre Sèrbia i Kossove ha deixat l’estat espanyol ensenyant les vergonyes. És un fet transcendental i per això divendres a la vesprada vaig fer un editorial d’urgència, aclarint-ne el significat, que podeu trobar ací.


Però d’Ulldecona en avall el país també es mou intensament. Aquest cap de setmana cinc poblacions han acollit la primera tanda de les Trobades d’Escola Valenciana, amb un èxit de participació molt notable, encara que esperat. Vuitanta-dos mil participants al carrer celebrant la llengua i proclamant-se ‘la veu d’un poble’ no són pas cap anècdota. El País Valencià enfila un nou renaixement que la descomposició accelerada del PP sembla acostar a la realitat molt més de pressa que no ens pensàvem.


I que encara es pot accelerar més si fa forat també a València el discurs que tant ha afavorit un canvi de situació a Barcelona: que no hi ha país si uns altres, injustament, se’ns queden els diners. Despús-ahir dues de les altres grans associacions culturals valencianes, ACPV i Tirant lo Blanc, van posar fil a l’agulla a la campanya que promet ser la més desvetlladora i clarificadora per a l’opinió pública en anys: la protesta contra el mal finançament de les institucions del sud, contra l’espoliació que ha de suportar la societat valenciana.


Han estat, doncs, poc més de quaranta-vuit hores intenses. Quaranta-vuit hores que, totes soles, serveixen per a desmuntar les cròniques interessades d’un país on no es mou res o on fins i tot hi ha qui s’atreveix a dir que anem cap arrere. Els fets sempre poden vèncer la mala literatura.

Mail Obert