Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.04.2013

La segona 'operació Catalunya'

Em sorprèn molt que el desplegament de mitjans que l'espanyolisme comença a fer a Catalunya siga anomenat en els cercles polítics espanyols 'operació Catalunya'. Em sorprèn perquè és un nom ocupat: Franco va muntar una operació Catalunya poc després de l'afer Galinsoga, per tal de calmar la irritació cívica del país. No se'n va sortir, ben al contrari. I ignore si això ho podem adduir com a antecedent.


Diuen per Madrid que les visites contínues de ministres i prínceps –avui el tornem a tenir ací– formen part de l'operació. Cap sorpresa: Franco va arribar a estar-s'hi un mes seguit, a Barcelona, el 1960, per por que la situació se li escapàs de les mans. La Vanguardia va titular 'Espanya en Pedralbes' (el dictador dormia al palau de Pedralbes) i va intentar, tant com va saber, fer avenir el règim amb el país. Res de nou, tampoc.


Com tampoc no és nova la sobtada voluntat de caure simpàtics. Ara, ara!, l'Instituto Cervantes diu que voldria 'explicar al món que existeix el català'. Cap sorpresa de nou. En l'anterior operació Catalunya Franco va permetre timidíssimes iniciatives en favor de la llengua, va deixar entendre que havia vist una senyera durant la cloenda del Congrés Eucarístic i que havia fet els ulls grossos i va entrar a Montserrat als acords del Virolai. Res de nou: corre a fer algun gest abans no siga massa tard.


Fins i tot ens prometen regalets, com aleshores. Que van regalar el castell de Montjuïc, el tros no militar, a la ciutat de Barcelona. Va passar de presó a museu i Franco en persona es va desplaçar de nou a Barcelona per inaugurar-lo. Amb què ens sorprendran ara?


Sobta que aquests antecedents, caricaturescs i tot, no siguen coneguts. No siguen coneguts com a mínim pels qui participen en l'actual operació Catalunya i ja van participar en l'anterior. Els Godó, notablement. I alguns empresaris de renom i advocats il·lustres els pares dels quals ja anaren a fer la gara-gara a Franco...


De tot plegat, em sobta sobretot que no n'hagen après la lliçó. L'anterior operació Catalunya va tenir com a conseqüència, per bé que no desitjada, els Fets del Palau i l'aparició en escena de Jordi Pujol, amb tot allò que se n'ha derivat després. Dues tasses, com si diguéssem i vist en la perspectiva de l'època.


Res de nou, doncs. Ja s'ho trobaran...

Mail Obert