Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

12.04.2013

Quin país volem?

L'aparició del manifest encapçalat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades em sembla una bona notícia. En definitiva, plantegen que, com que la independència és inevitable, ens posem a parlar ja de la constitució, de l'arquitectura institucional que seguirà a la proclamació, de com serà el país que tindrem. I això és important.


No únicament això. Una part del moviment del 15-M a Barcelona ha jugat a vincular-se a Ciutadans i amb posicions nacionalistes espanyoles. No era una part significativa, però era una part significada. Per això que ara dues de les veus més escoltades per aquest entorn donen per feta la independència i formulen el debat en termes constitucionals és també excel·lent.


Quan la independència siga proclamada, immediatament després, caldrà abordar la feina de definir com ha de ser el país on viurem, la nova república. Alguna gent opina que d'això ja en parlarem quan la tinguem, la independència. Crec que és un excés de precaució. Jo no veig que tinga res de dolent prefigurar els grans temes. Bàsicament, perquè acabaran essent fruit d'un acord, i aquest acord ja el podem anar dibuixant ara.


La Catalunya independent no serà la que vol Arcadi Oliveras, ni serà la que vol Artur Mas. No serà la que vull jo ni la que vol el lector. Serà una societat fruit de l'entesa entre tots. Pot passar, espere que no, que tan solament siga un canvi de bandera i que tot continue igual de malament. Però la diferència és que aquesta vegada, sense límits ni tabús, podem escriure nosaltres mateixos les regles de tot i sobre tot. Sobre si acceptem un doble sistema escolar i sobre si volem tenir exèrcit. Sobre si volem les nuclears o no. Sobre quina llei electoral tindrem, quin parlament i quin model de partits. Sobre si curtcircuitem el conducte entre corruptes i corromputs. Sobre quina relació tindrà Catalunya amb Andorra o l'Aran. Sobre...


És això que em fa feliç: que ningú no em podrà dir ara que d'això no en puga parlar. Jo propose simplement que no espanyolegem, que no copiem els vicis i els defectes d'Espanya. I la primera regla per a aconseguir-ho és escoltar sense prejudicis totes les veus. Sobretot aquelles amb les quals no estem d'acord.

Mail Obert