Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

09.04.2013

La culpa de Thatcher

Margaret Thatcher va ser un monstre polític, una dirigent colossal que va deixar una empremta marcadíssima en la política mundial. Però una empremta terrible, en la majoria dels àmbits. Aquest món desgavellat i absurd on vivim, amb aquests taurons financers que destrueixen la vida de milions de persones, el va parir ella i el seu gran aliat, Ronald Reagan. I això, precisament en el moment de la seua mort, no ho hauríem d'oblidar.


És cert que, paradoxalment, van ser els laboristes de Tony Blair que van consumar les polítiques de Thatcher, especialment amb la desregulació bancària i financera del 2009. Però les arrels d'aquell greu error, que es remunten al 1986, pertanyen a la baronessa morta ahir. El 27 d'octubre de 1986 quedarà sempre en la història de les finances com el 'Big Bang Day', el dia que les regles de la borsa de Londres van fer-nos entrar de ple en el capitalisme financer, aquesta fera desbocada que ja és a punt de devorar el capitalisme i tot. Ella va donar l'ordre de fer el pas.


En aquells anys, la Gran Bretanya, la City, es va beneficiar molt de l'agressiva actuació de Margaret Thatcher. Però avui les conseqüències de deixar via lliure a unes empreses que no produeixen sinó diabòlics jocs numèrics són massa evidents per a evitar-ne la crítica. En teoria, la desregulació financera havia de procurar que l'economia esquivàs la tradicional subordinació a la política, que Margaret Thatcher considerava perillosa i antiquada ensems. Però el que va aconseguir va ser que la societat i la democràcia quedassen subordinades a una banda d'irresponsables que ho posen tot en risc. I és contra aquesta herència seua que estem impel·lits a lluitar. Encara.



PD: Avui crec que és obligat honorar els voluntaris republicans irlandesos morts en la vaga de fam de 1981: Bobby Sands, Francis Hughes, Raymond McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee i Michael Devine. Com canta Lluís Llach, que en la mort la perseguisquen les nostres memòries...

Mail Obert