Vicent Partal
27.07.2015
Vicent Partal
25.07.2015
Vicent Partal
24.07.2015
Vicent Partal
23.07.2015
Vicent Partal
22.07.2015
Vicent Partal
21.07.2015
Vicent Partal
20.07.2015
Vicent Partal
17.07.2015
Vicent Partal
16.07.2015
Vicent Partal
15.07.2015
Vicent Partal
14.07.2015
Vicent Partal
13.07.2015
Vicent Partal
10.07.2015
1/169>
21.03.2013
En l'acte del col·lectiu Wilson ahir es va reclamar un pacte entre Espanya i Catalunya, vist que la independència és inevitable. No són els primers de dir-ho. La veritat és que molt lentament sembla que una certa racionalització de la situació comença a prendre cos i que, més enllà de les inevitables expressions espasmòdiques, l'expressió 'pacte' es comença a sentir amb intensitat. Fins i tot en llocs gens propicis, com fou el cas ahir del Cercle d'Economia, davant l'elit empressarial catalana.
Pacte, això que s'entenga, que no és en cap cas per a impedir la independència o proposar fórmules insòlites, sinó per a acceptar-la i negociar-ne civilitzadament les conseqüències. Tal com deia l'informe americà que vam publicar abans-d'ahir, la qüestió ja no és si es pot impedir el procés o no, sinó com solucionar-lo de la millor manera. I la solució, si hi ha una majoria tan aclaparadora com la que les enquestes i els resultats electorals indiquen, no pot ser sinó acceptar la independència i negociar amb Espanya, tan civilitzadament com siga possible, el procés d'independència.
Perquè la independència marca el punt de no-retorn però després, d'una manera o d'una altra, acabarem parlant amb els espanyols i haurem de resoldre les petites o no tan petites rèmores del nostre passat. I per a fer-ho en les condicions adequades caldrà que discutim, com en un divorci qualsevol, si els trens de la Renfe es queden o tornen a Espanya, quin percentatge de deute ens queda a cadascú o fins i tot en quina lliga juga el Barça.
No és que haja canviat res de sobte ni que tinguem cap senyal visible i notable d'un canvi d'actitud espanyola. Però sí que es palpa en l'ambient un cert acomodament a la idea, ací i també a Madrid. La inevitabilitat de la independència sembla que comença a imposar-se en l'imaginari de molts ciutadans, però també en el cervell de les empreses, els partits, les grans institucions. Això que no havia passat passa ara: gent de molt pes que no és partidària de la independència ha entrat ja en la fase de dir 'd'acord, i com ho farem?', i ha començat a preguntar-se quina és la millor manera d'arribar-hi sense ferir-se més del compte. I això demana que Madrid accepte que ja no ho pot impedir i, passat el dol, entenga que a Espanya també li convé de respectar l'opinió dels catalans i negociar legalment i franca la separació.
Qui ens ho havia de dir, fa un any, que ahir parlaríem d'això, amb tot luxe de detalls, al Cercle d'Economia, sota la presidència de Josep Piqué...
[Al llibre 'A un pam de la independència' (RBA) trobareu un recull dels editorials més importants que he escrit a VilaWeb els darrers cinc anys, el relat de com hi hem arribat i una proposta d'organització del futur estat. El podeu comprar a La Botiga de VilaWeb, amb descompte per als membres de +VilaWeb. I si ho voleu no tinc cap inconvenient, ben al contrari, a dedicar-vos-el...]
Oriol Izquierdo
27.07.2015
Andreu Barnils
26.07.2015
Mercè Ibarz
25.07.2015
Bel Zaballa
24.07.2015
Pere Cardús
23.07.2015
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
Marta Rojals
21.07.2015
Andreu Barnils
19.07.2015
Pere Cardús
16.07.2015
Bel Zaballa
15.07.2015
Marta Rojals
14.07.2015
Oriol Izquierdo
13.07.2015
Andreu Barnils
12.07.2015
Mercè Ibarz
11.07.2015
Marta Rojals
07.07.2015
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
Andreu Barnils
05.07.2015
Roger Cassany
04.07.2015
Pere Cardús
02.07.2015
Bel Zaballa
01.07.2015
Marta Rojals
30.06.2015
Oriol Izquierdo
29.06.2015
Andreu Barnils
28.06.2015
Mercè Ibarz
27.06.2015
Pere Cardús
25.06.2015