Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

11.03.2013

Els de l'Onze de Setembre continuem ací

Ha passat mig any ja de l'11 de setembre de 2012. A una velocitat tremenda, com un huracà que sacseja la vida pública del país i no deixa res al mateix lloc ni en la mateixa posició. Mig any de canvis polítics monumentals: CDC ja és un partit independentista, Esquerra és el segon partit del país per primera vegada des de la transició, bona part del PSC va evolucionant lentament cap al dret de decidir, ICV s'ha desfet completament de l'antiga dependència del PSOE, la CUP ha entrat al parlament i Solidaritat n'ha eixit, els diputats del PSC han votat a Madrid diferent dels del PSOE...


S'han mogut tantes coses i tan ràpidament que la sensació de vertigen és inevitable. També a l'altre costat. El PP ha activat tots els ressorts que té a l'abast per a atacar el procés. Des de les mentides d'El Mundo en plena campanya electoral al gest deslegitimador de Camacho envers els mossos ahir. PP i PSOE han deixat clar que la via del referèndum és tancada i barrada, i que no accepten ni tan sols de parlar-ne. I encara més: han destituït fulminantment un fiscal general tan sols perquè s'havia atrevit a dir que veia normal que la gent votàs.


Llevar importància a tots aquests fets seria un gest insà. Ningú no pot dir de debò que no haja passat res o que hàgem perdut aquest mig any. I, tanmateix, plana en l'ambient la sensació que no hem anat tan lluny com calia anar. 


I crec que si passa això no és tant per tot allò que s'ha esdevingut fins ara com perquè molta gent no veiem clar on ens porten. No tant pel mig any passat com pel mig any que ve. El pla que ens havien anunciat consistia a preparar el referèndum durant tot el 2013 per fer-lo el 2014. I, si be és cert que el parlament sembla haver accelerat la discussió de la llei, el govern encara no ha demanat al govern espanyol que es fes la consulta ni ha creat el consell de la transició nacional. S'havia anunciat que totes dues mesures serien immediates, i som al març. 


No és que no tinguem més temps ja, però tampoc no tenim tot el temps del món. La crisi i la corrupció cansen i esgoten. I em fa l'efecte que paralitzen el govern de la Generalitat. I la il·lusió que, també contra la crisi i la corrupció, crea la independència podria no ser eterna.


Siga com vulga, i per més inquiets que comencem a sentir-nos, ha de quedar clar que els qui vam caminar l'Onze de Setembre a Barcelona continuem ací, crec que tots i diria que uns quants més i tot. I que això és el fet més important. Perquè sense la ciutadania no hi ha res a fer i contra una ciutadania tan multitudinària i clara no poden fer res. 

Mail Obert