Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

12.02.2013

Capgirar el debat sobre Europa

Si Catalunya es fa independent quedarà fora de la Unió Europea? El debat és especulatiu i, com s’ha vist els darrers mesos, gairebé impossible, tenint en compte que tot serà negociable i negociat. Però un informe del parlament britànic d’ahir mateix diu coses que mereixen que hi parem atenció. L’informe aclareix que avui ningú no pot afirmar seriosament ni que Escòcia seria automàticament país membre ni que ho deixaria de ser. Però argumenta que deixar-la fora seria extraordinàriament difícil. I ací és on ve la part més interessant de la història.


Escòcia, o Catalunya, ja forma part de la Unió Europea. I, per tant, tots els ciutadans i les empreses residents gaudeixen de les llibertats establertes per la Unió, com ara la de circulació de béns, persones i mercaderies --per dir només la més òbvia.


La qüestió a què s’enfronta el parlament britànic és la següent: la Unió podria privar dels seus drets ciutadans que ja en són membres? El debat, formulat així, és molt interessant. Perquè ja no parlem tan sols d’escocesos o de catalans. Parlem d’europeus.


Imaginem-nos que aquesta nit es proclama la independència de Catalunya. A les onze i cinquanta-nou minuts de la nit la fàbrica Seat de Martorell, que és de l’empresa alemanya Volkswagen, funciona en un marc que li permet de moure peces o treballadors i vendre vehicles en el marc de la Unió. Un minut més tard, si Catalunya en fos expulsada, ja no ho podria fer. Això és concebible?


Això no és concebible, sobretot tenint en compte que perquè Catalunya fos expulsada hauria d’haver-hi un vot unànime del Consell Europeu. És a dir, que Alemanya hauria de votar contra l’interès de la seua empresa. O que Romania hauria de votar que tots els treballadors romanesos passassen a ser immediatament considerats com a estrangers, amb tot el problema que això els representa.


Els britànics, gent seriosa i amb poca tirada a l’astracanada, han començat a adonar-se que costaria molt més que no sembla, d'expulsar un territori de la Unió. Primer, perquè tots els estats, unànimement, haurien de decretar-ne l’expulsió. Cosa poc probable.


Però, a més --i no és pas un detall menor--, perquè la darrera paraula no la tindria ni el Consell (és a dir, els governs), ni la Comissió, ni el Parlament, sinó el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Podria passar, doncs, que el Consell decidís d'expulsar Escòcia o Catalunya, però que el Tribunal aturàs la decisió immediatament. Per a estudiar detalladament si viola els drets dels ciutadans europeus, nadius o forans, residents a Catalunya o a Escòcia. 


I val dir, per anar agafant moral, que al Tribunal ja hi tenim un precedent bo de derrota espanyola: quan Espanya es va oposar que els gibraltarencs poguessen votar com a britànics en les eleccions europees, causa que va perdre.

Mail Obert