Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

06.02.2013

No es pot combatre amb èxit la corrupció si no canvia tot de soca-rel

La corrupció és un dels problemes més greus que tenim. És un problema enorme i molt complex que afecta la majoria dels grans partits, totes les institucions i moltes empreses. Ara, tractar-la com un problema cultural, cosa de mediterranis, és un greu error i un paraigua sospitós. Finlàndia, el país que apareix com a exemplar en aquest camp, fa poc més de cent anys que era part de Rússia i hi compartia cultura política. Amb una Rússia que no és ara ni era aleshores cap model. Si avui ens emmirallem en Finlàndia és perquè han treballat molt durant dècades per guanyar una batalla que pocs països guanyen. Construint una nova cultura, en què la corrupció és una vergonya insuportable, però sobretot instaurant-hi els canvis que l'han portada a ser una de les societats més igualitàries del món. Que d'això es tracta.


Per combatre amb èxit la corrupció, hi ha mesures diguem-ne tècniques que tots sabem: transparència de les dades, protecció de la llibertat d'informació, penes severes, sistemes eficaços de contrast, polítics que no vulguen fer-se rics i funcionaris que vulguen respectar sempre la legalitat, escoles que ensenyen valors, llistes electorals obertes... Ho sabem nosaltres, ho saben els corruptes i ho saben els polítics que no ho són. Però, tècnica a banda, hi ha fets que són molt importants, que tots els estudis seriosos sobre la corrupció posen en relleu i que van més enllà de legislacions i plets. Que ataquen el problema de soca-rel.


Dos exemples: com més dones manen menys corrupció hi ha. I sobretot com menys diferències sòcio-econòmiques hi haja menys corrupte és un país. Totes dues dades són contrastades, permanents, estables, que tots els estudis rigorosos coincideixen a remarcar i que no poden aprovar-se per decret ni ser inscrites en una llei. I que tenen a veure amb l'element realment central d'aquest debat: reconèixer que la corrupció forma part del sistema. Que és sistema. I que és per això que la corrupció només disminueix sensiblement quan t'allunyes del sistema, si més no quan et poses al límit, promovent al màxim la igualtat i la radicalitat democràtica. I, així i tot, no passa fins al cap de molts anys.


Per això, ara que tenim l'oportunitat històrica de crear un estat nou ens cal posar la lluita contra la corrupció en el centre del debat. Però sense fer trampes partidistes ni enganyar ningú: que quede ben clar que o la Catalunya independent és més justa socialment, infinitament més justa socialment i radicalment més democràtica, oberta i plural que no l'estat espanyol o la corrupció hi surarà. Exactament com hi sura ara.

Mail Obert