Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

22.01.2013

O és sí o és no

Falten només hores perquè el Principat declare al món la sobirania de la nació catalana. Des del 14 d’abril de 1931 no hi ha hagut cap ocasió tan important ni tan solemne. És cert que, si tot continua anant bé, hi haurà dies encara més decisius aquests mesos vinents, però ningú no pot reduir la contundència del gest que demà protagonitzaran els nostres diputats. Hem de ser conscients que és la primera declaració que es llegirà arreu del món, la primera presa de posició internacional del nostre país en segles.


Però demà serà la responsabilitat dels diputats que comptarà. Nosaltres l’11 de setembre ja vam assumir amb els peus la nostra responsabilitat. I el 25 de novembre, amb el nostre vot. Ara són ells, un a un, que es posaran a una banda o a una altra, que amb el seu vot, de fet, ens posaran tots els qui els vam votar a una banda o a una altra. Perquè hi ha dies que són per a la discussió i el matís, però demà no serà un dia d’aquests. O s’està d’acord que el poble de Catalunya té dret de decidir o no s’hi està d'acord.


Els socialistes i la CUP estudien d'abstenir-se, però a mi aquesta posició em sembla incomprensible. En un país on no hi ha garantida la llibertat de decidir, no et pots quedar al mig. En un país, aquest nostre, on la democràcia és coartada per allò que no podem votar no és normal d'abandonar la primera línia del combat democràtic quan es té l’oportunitat de fer un canvi real. Quan, per primera vegada, la gran majoria del parlament afirma, amb decisió i sense retòrica, el dret de la població de votar sobre el seu futur, quedar-ne al marge equival a oposar-s’hi; un error. Error que estic segur que la CUP trobarà la manera d’evitar, però que en canvi, i lamentablement, estic cert que durà el PSC al costat del PP i Ciutadans. 


Els tres grups que han empès la proposta de declaració han fet uns esforços de negociació molt intensos, que crec que cal agrair. Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya han estat a l’altura de l’envit històric, han sabut aguantar les tensions internes, lògiques i respectables, i han tingut la generositat suficient per a fer realitat allò que fa mig any era simplement impensable. Però, a més, ningú no podrà negar que han fet un gran esforç per incorporar els altres al consens. De manera que si el PSC, finalment, se’n desentén i no vota a favor de la declaració la responsabilitat serà només seua. I també serà seu l’error.



PD. Sembla ser que la CUP, finalment, dividirà el seu vot. No ho entenc i em sap molt greu. Crec que cometen un gran error per tot el que he explicat abans però també recorde que a Eslovènia van haver independentistes que van votar contra la independència...

Mail Obert