Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

17.01.2013

L'Espanya deslleial

En la vida de les persones i en la vida dels grups humans hi ha valors que són opinables, però n’hi ha uns pocs, ben pocs, que són imprescindibles. Imprescindibles perquè quan manquen simplement es desbarata qualsevol relació. La lleialtat és clarament un d’aquests casos, perquè qualsevol relació si és deslleial tard o d’hora es fa impossible.


No sé si és que els espanyols ignoren un axioma tan elemental, que ha estat definit de sobres per filòsofs i pensadors de totes les cultures humanes i des de fa segles. Però el cas és que la seua deslleialtat institucional clama el cel. És simplement inconcebible. Tant, que fins i tot el Parlament Europeu ha hagut de dir que ja n’hi havia prou.


La Unió Europea ha rebaixat l’objectiu de dèficit que haurà de complir l’estat espanyol. Concretament, en compte de forçar-lo a reduir el dèficit a un 3% en un any podrà quedar-se en un 4,5%. Que és molt. Que són molts milions d’euros que no s’hauran de retallar, molts diners a poder invertir. 


Però la sorpresa és que, passant això, l’estat decideix que aquesta rebaixa no tan solament no l’aplica de la mateixa manera a totes les institucions que el formen (la Generalitat és estat, també), sinó que al damunt obliga les autonomies (no únicament Catalunya) a abaixar el seu deute fins al 0,7%, tot i que havien quedat en un principi que el podien deixar en l‘1,1%. O siga, que mentre Europa dóna un cop de mà Espanya colla encara més. 


La deslleialtat és simplement monstruosa, perquè Europa no suavitza el nivell de dèficit només perquè ho vulga. Europa suavitza el nivell de dèficit dels estats del sud d’Europa perquè finalment s’adona que no pot fer passar unes penúries tan grans a la població com les que ha imposat la seua ortodòxia d’austeritat. 


Europa diu que cal no retallar tant si és a costa de l’estabilitat social, però això l’estat ho transforma injustament en més pressió. La diferència entre el 0,7% i l’1,1% són 1.600 milions d’euros més que el govern català haurà de retallar. Sobre un total de 4.000. Però també 1.600 milions d’euros més que el govern espanyol es podrà gastar en allò que vulga. Una actitud inqualificable si tenim en compte que la Generalitat és el pilar de l’estat del benestar –per la despesa en sanitat, educació i assistència– i que, per tant, obligant la Generalitat a retallar encara més, l’estat ens empeny tots a una situació pitjor, allò que Europa volia evitar.


Afegim-hi encara que quan el govern català intenta trobar una font de finançament, com ho era l’euro per recepta, el govern espanyol corre a estroncar-la i la conseqüència de tot plegat és que ens trobarem davant un panorama simplement impossible de gestionar. Sense solució. Europa protesta, Catalunya protesta. I Espanya, al bell mig, s’erigeix en el problema, esdevé la paret a saltar.


A saltar com més aviat millor.

Mail Obert