Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.12.2012

L'hora que fa segles que esperàvem

La gran manifestació de l'Onze de Setembre ha donat un fruit concret i directe tres mesos i una setmana més tard. L'acord signat entre CiU i ERC significa que el clam del carrer aquell dia a Barcelona es transforma, ja ara, en política en majúscules. I gràcies a això els ciutadans del Principat votarem la independència, el 2014 si no passa res. És, doncs, un acord històric, que ha estat molt difícil de teixir i que segurament costarà prou de mantenir. Però insistesc que, per damunt de tota altra consideració, és un acord històric: amb aquest acord s'acaba l'autonomia i s'obre immediatament la possibilitat d'esdevenir una república independent. Que no és pas poca cosa.


És un acord històric també perquè posa en relleu que la independència és un objectiu de país. No és el projecte d'un grup o d'un altre. Evidentment, CiU i el president Mas són els qui hi comprometen més. Però és molt important que s'haja posat d'acord amb la primera força de l'oposició, Esquerra Republicana, malgrat les evidents diferències que hi ha entre totes dues. ERC ha fet un exercici de responsabilitat històrica que cal saludar i reconèixer per la importància enorme que té.


Els ciutadans vam votar el 25-N demanant que el procés d'independència fos plural. CiU i ERC han hagut d'acomodar-se a la voluntat popular i ho han sabut fer. A més, deixen la porta oberta als altres partits que accepten el dret de decidir i a la societat civil que tant ha fet perquè aquesta votació històrica del 2014 fos possible. La creació del Consell Català per a la Transició Nacional és un gran encert, i segurament aquest organisme serà la peça clau per a consolidar la unitat cívica que ens portarà, esperem-ho, a la república.


Som a punt de viure dos anys apassionants. No sabem ni segurament podem imaginar quines dificultats caldrà esquivar. De tota mena. Problemes interns i agressions externes. Desavinences que inevitablement apareixen ací o allà. Dubtes sobre si aquest o aquell podrien dinamitar el procés o entrebancar-lo. Dubtes sobre fins on podem arribar o què podem acceptar enmig d'una crisi tan salvatge i que tant de mal fa a la societat. No serà fàcil, això és evident, i caldrà molta generositat de part de tothom. Però deixeu-me dir que em sent curull d'il·lusió i convençut que aquesta vegada podem finalment guanyar la història.


Ho he escrit de temps ençà i ho repetesc amb molt de goig aquesta nit: només podem perdre nosaltres, si ho fem malament, perquè ells ja no ens poden derrotar. Aquesta és, doncs, l'hora que fa segles que esperàvem.

Mail Obert