Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

11.12.2012

Espavileu-vos!

Ahir em vaig manifestar davant el meu ajuntament contra la reforma Wert i en defensa del català a l'escola. L'acte va ser un èxit, però en l'ambient s’hi reconeixia un cert aire de decaïment. Res a veure amb l'eufòria, amb la fatxenderia fins i tot, que s’havia desfermat entre l'Onze de Setembre i el 25-N.


I vaig rellegir allà mateix l’article tan clarivident publicat ahir per Eugeni Casanovas, que explica que anem perdent la batalla informativa: 'Ara [els espanyolistes] guanyen mediàticament les post-eleccions reiterant que el sobiranisme les ha perdudes. I el fet més esborronador no és que ells ho donin per fet, sinó que el catalanisme s’ho empassi i es mostri alacaigut.' Doncs prou. Hi ha coses que no depenen de nosaltres però aquesta sí. Espavileu xicots, que no és el moment de decaure.


Perquè no ha canviat res, ni al carrer ni a les urnes. Els qui volem un referèndum per poder votar la independència som la majoria del Principat. Ho vam demostrar l'Onze, ho vam demostrar en les urnes i ho vam tornar a demostrar ahir omplint les places en defensa de l'escola catalana, A més de trenta ciutats del país a la mateixa hora milers de persones van eixir al carrer defensant la llengua. Com, per cert, ja van eixir-hi fa dies a Palma o com hi eixiran a Castelló de la Plana dissabte.


La realitat és que la nostra societat es manté en tensió, decidida i disposada a reaccionar. I l'única cosa que aparentment ha canviat és que s'ha estès un cert sentiment, provocat i treballat contra nosaltres, que no serà tan fàcil. Però i què us pensàveu? Ells fan la seua feina i part de la seua feina és depriminir-nos. A la primera hem de plegar veles?


L'impuls emocional positiu que tan ha fet vibrar aquest país, aquest punt de rauxa que ens fa somniar i avançar a passes gegantines,poseu-vos-ho al cap només depèn de cadascú de nosaltres. De cadascú de vosaltres. I si ens derrotem nosaltres a nosaltres mateixos, deprimits o atemorits pels primers carxots, ens derrotaran amb molta facilitat. Així que no ens ho podem permetrem. No podem ser tan poca cosa. A espolsar-nos tots la mandra i el desconcert que ben aviat haurem de fer un referèndum, i l'hem de guanyar. 

Mail Obert