Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

25.11.2012

Un govern plural per a fer el referèndum

El país ha parlat i ho ha fet amb claredat: vol que es faça el referèndum d’autodeterminació, però no vol que el procés siga conduït únicament per Convergència i Unió, sinó, com a mínim, per una coalició de CiU i ERC. Per tant, aquests dos partits --especialment aquests dos però no només ells-- tenen un envit monumental al davant. Cal exigir-los que estiguen a l'altura del moment històric i que facen possible un vot sobre la independència que, a la vista dels resultats d’aquesta nit, es guanyaria, però que també ha rebut un seriós avís en el sentit que no serà tan senzill.


El president Mas no hauria de veure en aquests resultats una desautorització del tomb sobiranista. És evident que la lectura exclusiva i directa del seu resultat farà parlar de fracàs als qui senzillament volen que fracassem. Però ningú no pot negar, amb les dades a la mà, que el bloc sobiranista és el component polític majoritari d'aquest país. De molt. I que, en tot cas, ha passat que s’ha reequilibrat internament.


S'ha reequilibrat, val a dir-ho, tornant a una certa normalitat anterior. CiU va treure 46 i 48 escons el 2003 i el 2006 perquè ERC en va treure 23 i 21. I no crec que això siga cap coincidència. ERC va ser durament castigada el 2010 pel seu suport al president Montilla i CiU se'n va beneficiar electoralment. I ara simplement hem tornat on érem. Tenint en compte a més, això cal deixar-ho clar, que CiU més que perdre vots, només n'ha perdut 90.000 vots respecte al milió dos cents mil de les eleccions del 2010, no en guanya de nous.


És molt prompte per a saber-ho amb detall encara, però sembla, jo diria, que CiU ha pagat dues coses: les retallades, sobretot les retallades, però també els dubtes que ha sembrat Duran i Lleida. No s’explicaria de cap altra manera el bon resultat d’Esquerra, que ha jugat bé les seues cartes i ha sabut capitalitzar les dues desconfiances que en amplis sectors de votants ja s’ha vist que Convergència i Unió despertava. Tot amb tot, l’ascens d’Esquerra té un caràcter històric: esdevé la segona força política del país i capitaneja l’esquerra catalana. Ës un gran resultat.


Esquerra guanya al PSC a Tarragona, Lleida i Girona i dobla resultat a Barcelona. És un gran resultat de calat històric ja que converteix Oriol Junqueras en el cap de l'oposició i posa ERC com la primera força de l'esquerra, cosa que no passava des de la república.


I tot això pren encara una dimensió més clara si analitzem el nombre de vots. El 2010 la suma de CiU+ERC+SI donava 1.525.000 vots i ara la suma de CIU+ERC+SI+CUP en dóna 1.761.000. Això són 230.000 vots més. Que és una xifra molt interessant si tenim en compte que en total, en nombre de votants s'han guanyat 540.000 vots i que ICV, que també està pel dret de decidir, en guanya 120.000.


Traduït encara d'una altra manera: per referència a la votació de l'anterior parlament que reclamava un referèndum en aquesta legislatura ara s'han guanyat tres escons. I molta claredat. Serà més difícil governar per a CiU, això és evident però presentar aquest resultat com un fracàs del sobiranisme té més a veure amb la propaganda que no amb la realitat.


I tanmateix, alerta amb l’avís. Hi havia molta eufòria en el bloc sobiranista. Molta. I aquests resultats l’haurien d’atenuar. És evident que la batalla no serà senzilla i que encara hem de treballar molt i convèncer molta més gent. És cert que l’estat i el PP han demostrat sobradament les seues males arts i el seu estil. Però també és evident que el vot unionista s’ha mobilitzat i això ho hem de tenir en compte. La bona notícia, però, és que per damunt del 70 per cent del vot va a ser molt complicat arribar-hi en el referèndum.


Amb aquesta participació, per això, ara ja podem dir que el vot unionista ha eixit a la llum pública, absolutament mobilitzat i perdria el referèndum clarament. El vot que podem identificar per vot a partit com a favor del Sí supera el 62%, comptant tot el vot d'ICV com a vots afirmatius, cosa que és cert que no serà així, però comptant també tot el vot al PSC com a vot negatiu, cosa que també sabem que no serà així.


Ara doncs tenim sobre la taula dades incontestables, de vot real, que deixen clar que hi ha una majoria sòlida en aquest país partidària del dret de decidir. I volem votar en un referèndum que ara mateix, i amb aquestes mateixes dades a la mà, guanyaríem. Per més propaganda interessada que ens vulguen imposar no oblidem que aquesta és la qüestió fonamental.



PS.


1) Ara hi ha qui prova de canviar el sentit dels vots, especialment alguns diaris i des d'algunes ciutats. És normal. Tranquils. Que no ens facen dubtar sobre la realitat


2) Ara més que mai és clau que el sobiranisme civil faça costat a la classe política.

Mail Obert