Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.10.2012

Ell (Blasco)

Avui Rafael Blasco trepitjarà el jutjat, finalment, per declarar com a imputat en el cas de les ONG. Potser aquest serà el final de la seua llarguíssima carrera política, una carrera certament espectacular, que exemplifica a la perfecció els mals de la nostra classe política i que abasta dècades i un trànsit inaudit que va del FRAP al PP.


Rafael Blasco va lluitar en la clandestinitat contra el franquisme. Les llegendes sobre el seu paper dins el FRAP, una organització armada, que supose que ell ara deu considerar un grup terrorista, el perseguiran tota la vida. Però, arribada la democràcia, va entendre que la via revolucionària no era la més adequada i es va afiliar al PSOE. On va començar un recorregut que en qualsevol país europeu normal causaria simplement estupor.


Al PSPV-PSOE va manar molt. Ell, la seua dona, el seu germà, el seu cunyat... Va manar molt fins que un dia el president Lerma es va veure obligat a destituir-lo per una denúncia de corrupció francament menor. Avui els fets que se li atribuïen aleshores no farien ni un titular de diari --en això hem anat cap enrere, com els crancs.


Un altre s'hauria conformat i s'hauria retirat. Blasco, no. Blasco va provar de seguida de tornar al poder. Va mirar de crear un centre nacionalista valencià --etapa molt amagada de la seua biografia i que es va demostrar impossible. I ràpidament es va col·locar al PP. Un bot certament notable.


La capacitat camaleònica d'aquest home és tal que ha estat conseller dels cinc presidents que ha tingut la Generalitat. I poca broma: ha estat conseller de sis coses diferents, de presidència a sanitat, passant per ocupació, obres públiques i territori. Cas únic.


I si amb el PSOE ja va ser despatxat amb acusacions de corrupció el seu pas pels governs del PP ha agreujat, i molt, les acusacions. Acusacions de les quals Blasco ha anat escapolint-se més o menys bé. Fins avui.


Sempre m'he demanat com és possible que una mateixa persona passe, sense un greu deteriorament psíquic, per un cicle polític i vital tan vast. Però també he entès sempre que la pregunta era equivocada i que allò que els valencians  ens hem de demanar és, sobretot, com és que tenim un sistema polític que ha permès la seua supervivència durant més de trenta anys...

Mail Obert