Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

15.10.2012

Europa 2014

Mentre Rajoy continua pensant-se que això de la independència ho arreglarà amb quatre crits i que és un afer espanyol i prou, a Europa es van acumulant fets i opinions que indiquen que el 2014 serà un any decisiu en l’ampliació interior --o siga en la conversió d’algunes de les ‘regions’ actuals, en ‘estats’ completament independents. Dissabte a Euskadi, ahir a Flandes i a Catalunya, i avui a Escòcia, és d’això que es parla.


Avui els governs d’Escòcia i de la Gran Bretanya anunciaran els termes de l’acord sobre el referèndum escocès d’autodeterminació. Serà… el 2014, com volia Alex Salmond.


Ahir els independentistes flamencs van aconseguir una victòria històrica en les eleccions municipals, fet que indica que guanyaran amb claredat les legislatives belgues del …2014, en què participaran demanant la independència.


I Artur Mas va acceptar la nominació com a cap de llista de CiU dient que el referèndum es faria aquesta legislatura, legislatura que tindrà l’epicentre polític --i històric per raons òbvies-- …el 2014


A Euskadi, dissabte l’esquerra independentista va desafiar el PNB a caminar també cap a un referèndum immediat. Sense dir el 2014, però comptant que serà un any extraordinari, si el procés de tots els altres països conflueix en aquella any.


Evidentment, cada país va a la seua i cada nació té una estratègia pròpia. És possible fins i tot que els uns recelen dels altres i que no vulguen ser posats en el mateix sac. Però, vist des de Brussel·les, és simplement impossible de no pensar que alguna mena de solució global haurà d’haver-hi; o que una part de la solució de cada cas haurà de ser global --global europea, vull dir.


I quina eina pot resoldre problemes tan diferents, però alhora tan iguals, com els d’Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya? Únicament la democràcia, el vot. La Unió Europea no pot acceptar que a Escòcia es puga votar, però a Catalunya no. O que Euskadi puga esdevenir independent, però Flandes no. Europa necessita una lògica única per a respondre a l’envit que el 2014 se li tirarà al damunt. I aquesta no pot ser altra que l’acceptació de la voluntat popular i, evidentment, l’acceptació que, quan una part de la Unió es fa independent, resta dins la Unió. O és que es pensa ningú que la Unió Europea sobreviuria a l’expulsió de quatre països, sobtadament, en un sol any?

Mail Obert