Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

10.07.2012

Dos anys després 'ells' s'han tornat més violents

Han passat dos anys de la gran manifestació del 10-J. La crescuda de l'independentisme sociològic i polític és evident i apareix ben reflectida en les enquestes. No sabem com aconseguir l'objectiu i hi ha nervis i tensió, però la fita sembla a tocar i el país, convençut. Tot amb tot, hi ha un canvi que jo no perdria de vista: ells també estan molt nerviosos i s'han tornat violents.


Quan dic 'ells', ho dic a la manera d'aquell 'ells' fusterià, tan directe que no necessita aclariments: ells, els d'allà. Ells, dic, estan molt nerviosos. Si repassem els fets d'aquestes últimes setmanes, en trobem més d'agressions al català, a tot el país, que no de creixement de l'independentisme. El futbol supose que hi ajuda, però també un tancament de files clar. I tant hi fa que siguen de dreta com d'esquerra –la pantomima d'Equo com a exemple recent.


La final de la copa d'Europa de futbol esdevingué un autèntic míting nazi a la plaça d'Espanya de Barcelona. Els governs aragonès i balear han pres el relleu del govern valencià en la comesa d'esclafar com siga la llengua del país. El cercle sobre (contra) la immersió avança amb noves lleis. I l'ofec econòmic. Els insults arriben d'on menys t'esperes (pel fet que Twitter siga en català, posem per cas) i si guanyes una cursa i ets català, et desqualifiquen...


Sincerament, no sé on porta tot això. Mai no hi ha hagut un nacionalisme espanyol demòcrata, i aquest és el gran mal que tenen. Però això d'ara comença a fer so de trons. Massa violència, massa agressivitat, massa atacs.


I al davant, en el nostre terreny, hi trobe un nerviosisme evident, perquè la cosa no es concreta, però també una calma un pèl sorprenent. Com si estiguéssem tan segurs de guanyar que no féssem ni cas de les amenaces. Tant de bo que siga així, perquè, guanyat, allò que se'n diu guanyat, ara com ara no tenim sinó el cap, el cervell, d'una bona part dels ciutadans –res més. Que ja és molt, no em malinterpreteu...

Mail Obert