Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

30.05.2012

Que algú ensenye el bazuca

El símil, el féu famós el secretari americà del Tresor, Henry Paulson. Quan les empreses Fannie Mae i Freddie Mac es varen enfonsar, bo i arrossegant tot el sector immobiliari americà, Paulson va nacionalitzar-les i es va encarar amb els qui li ho retreien dient: ‘Amb una pistola en la butxaca, una hora o altra l’hauràs de traure i servir-te'n, però si vas pel món amb un bazuca i tothom te’l veu no hi haurà ni necessitat de disparar-lo’.


Era un símil militarista en un país que escolta amb gaudi aquesta mena de comparacions. El coet d'un bazuca pot rebentar un tanc; en comparació, una pistola, o un fusell, semblen estris de fireta. Allò que Paulson volia dir era que el govern americà, de George Bush, estava disposat a fer què fos per no deixar caure el seu mercat immobiliari; disposat fins i tot a exagerar la seua contribució perquè no en restàs ni mica de dubte. El rescat federal fou històric i féu bona la teoria: que oferir un crèdit il·limitat a les empreses rescatades era més sensat que no anar-los oferint grans paquets que podien esgotar-se i minar la credibilitat de tothom.


A l'estat espanyol, li ha arribat clarament l'hora del bazuca, d'un bazuca que no té i que només pot ensenyar Europa. Des de dilluns la tensió és tan notable que sembla impossible que cresca més. I tanmateix, creix. A la matinada el Financial Times ha anunciat per sorpresa que el Banc Central Europeu havia tombat el pla de Rajoy, i ara ningú ja no sap gaire què caram passarà amb Bankia ni, probablement, amb tot el sistema bancari espanyol.


Espanya s'ha esgotat, simplement, i és a punt de rendir-se. No vol demanar el rescat europeu, però d'ací a poques hores potser no li tocarà més remei --si més no, en el sector bancari. Perquè, si Europa ensenya el bazuca, potser serà l'única manera que tot plegat es calme, que torne la confiança dels inversors i que es puga planificar, si més no, amb vista als mesos vinents. Perquè, ara mateix, em fa l'efecte que el govern espanyol pensa en dies, per no dir en hores.


Ara, la gran qüestió és: a quin preu? Bankia rescatat i en mans europees? Tots els bancs de l’estat en mans europees? No m’ho sé ni imaginar...

Mail Obert