Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

02.06.2011

Les amistats perilloses del Barça

Les victòries esportives deixen sempre en un segon pla les qüestions institucionals, però això que ha passat a la FIFA aquestes darreres hores és un primer avís del perill que representa la decisió de Sandro Rosell de vendre a Qatar la samarreta del primer equip del Barça. Perquè Qatar és, precisament, el nucli de les acusacions de trampa i de compra de vots dels dirigents del futbol mundial.

La polèmica reelecció de Blatter ha anat envoltada de rumors, informacions i declaracions que fan albirar una operació de compra de vots orquestrada des de Qatar perquè aquell país fóra la seu del campionat del món de futbol del 2022, cosa que va aconseguir contra la lògica esportiva. Compra orquestrada pel govern de Qatar, però feta, si són certes les acusacions, a través de les fundacions, particularment l'esportiva, que també patrocinen el FC Barcelona.

La decisió del club de posar-se la UNICEF a la samarreta, de pagar per poder portar aquell logo, no solament capgirà el concepte del patrocini, sinó que catapultà la imatge del Barça i va aconseguir que moltíssima gent de tot el món el miràs amb simpatia. Si demà o despús-demà aquestes acusacions d'ara es concreten i es demostra que Qatar va guanyar fraudulentament el dret d'organitzar el mundial, el Barça també en restarà tocat. I una bona part de la imatge guanyada aquests anys pot anar-se'n en orris.

Ara, si no és això, serà una altra cosa. Qatar no és cap país modèlic, de cap de les maneres. Té molts diners, diners criminals, però no és un model de res o de gairebé res. I l'anècdota, deixem-ho així, de la FIFA solament indica que en qualsevol moment i per qualsevol motiu pot haver-hi un escàndol gros. Suposant que faça falta un escàndol per a criticar aquest patrocini.

Perquè, sense necessitat d'escàndols, ja som molts els qui no entenem com és possible que un club amb la trajectòria democràtica del Barça accepte els diners d'un país no democràtic. I les paraules no poden canviar els fets: ja ho sé que diuen que Qatar camina cap a la democràcia, però això no és garantia de res. Especialment per als cataresos.

Perquè avui les coses són simples i clares: Qatar és un país on no hi ha eleccions, on no hi ha parlament. Ningú no hi vota res. Qatar és un país on els sindicats són prohibits i la mà d'obra estrangera viu en unes condicions miserables, subjecta fins i tot a l'explotació forçosa (amb la famosa institució del kafeel, considerada per molts organismes internacionals simple esclavatge). Qatar és un país on l'homosexualitat és prohibida i reprimida amb presó.

Potser sí que Qatar camina cap a la democràcia, com diuen els qui defensen els seus diners, però no veig encara com. Però, d'una cosa, sí que no en dubte, i l'escàndol de la FIFA m'ho corrobora, i és que Qatar prova de comprar amb diners la credibilitat que els seus actes no li poden donar. I hi ha qui es ven. El Barça, sense anar més lluny.

Mail Obert