Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

11.01.2011

La decisió

L'anunci d'alto-el-foc d'ETA sota supervisió internacional és una decisió transcendental per al futur del País Basc. Aquesta decisió vol una contrapartida del govern espanyol per a avançar en el procés de pau, però si no n'hi ha cap, la decisió no canviarà. Perquè l'element clau de la nova situació és la unilateralitat dels independentistes.
Els bascos, si més no els independentistes bascos, ja han decidit. No esperen que hom els reconega aquest dret que ETA invoca, el dret de decidir, sinó que decideixen. I després d'un procés que ha estat llarg, complicat i ple d'entrebancs, demanen a ETA que abandone les armes.
Cert és que ETA es troba acorralada per les moltes policies que la persegueixen. Cert és que el govern espanyol ha aconseguit d'imposar un clima internacional contrari a ETA. Tot això és cert, com també ho és que una part important de la societat basca s'ha mobilitzat contra ETA i el seu entorn. Tot això és cert. Però també ho és, i això no ho pot negar ningú, que ETA podria continuar atemptant i matant anys i panys.
Però ara ha passat que la base social mateixa, la gent que l'ha acomboiada durant dècades, la que l'ha defensada al carrer, la que ha donat suport a presos i a familiars, demana a ETA que deixe les armes. I li ho demana perquè creu que avui hi ha vies millors que no la lluita armada per a arribar a la independència.
I és a aquesta demanda que ETA satisfà, sembla.
Aquest no és el primer alto-el-foc d'ETA, ni la primera treva. Però aquesta és diferent. I ho és per dos motius. Primer i principal, perquè no arriba en una negociació amb l'estat. En els casos anteriors la treva era part obligada d'un diàleg. Per a continuar dialogant, per a continuar avançant, ETA es veia obligada a fer gestos, que eren reciprocats amb gestos obligats del govern espanyol. I així fins que el procés es trencava...
Però, en aquesta ocasió, ETA no espera res ni demana res. Demana, sí, passos cap a això que anomena la 'normalització política', però no posa en qüestió la seua decisió si aquests passos no es fan. Per això l'opinió del govern espanyol ara té poca importància. Especialment en aquest moment puntual. Si, amb el pas dels anys, tot continua igual, però la violència desapareix del País Basc, en tot cas serà l'estat qui rebrà la pressió internacional.
Però encara hi ha un segon motiu que fa diferent aquest alto-el-foc: no s'adreça a l'estat, ans s'adreça a la societat basca. És, per tant, un símbol poderós, un impuls d'il·lusió per a un poble que ha patit massa. I pot significar, podria significar, un nou començament. Però això dependrà sobretot d'ells –dels bascos, vull dir.

Mail Obert