Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

04.12.2010

No es pot posar un civil sota jurisdicció militar sense posar en perill la democràcia

En primer lloc, cal deixar clar que la vaga salvatge dels controladors és totalment inacceptable. No poden fer aturar el país de colp, i és especialment greu que juguen amb el benestar de tants centenars de milers de persones que han de viatjar en un pont com aquest. La seua actuació no té cap mena d’excusa.

Però, dit això, la reacció del govern espanyol és intolerable.

No hi ha cap raó, però cap, que justifique que un civil siga posat sota jurisdicció militar. El fet evidencia un dels pecats originals de la nostra democràcia: el d’haver nascut d'una dictadura. Perquè, en cas d'excepcionalitat, el poder civil és sotmès al poder militar. Això ja figura en la constitució, i és greu, si bé ens havíem acostumat a sentir-ho com una expressió retòrica. Però ara, amb un govern socialista al poder, el malson es fa, sobtadament, real.

Jo no sent gens de simpatia pels controladors. Però la cosa no està en si em cauen malament o bé. És molt més greu. Perquè, un cop decretat l'estat d'alarma, els militars, no solament la policia, poden anar-los a cercar a casa, fer-los-en sortir per força, obligar-los a treballar i, si no volen treballar, jutjar-los militarment. De fet, i així ho declara el decret, els controladors passen a ser personal militar per força.

En alguns altres països d'Europa l'exèrcit es mobilitza en situacions excepcionals –per garantir l'abastament per exemple. Però sense posar els civils sota jurisdicció militar. Els militars són un instrument per a ajudar el poder civil, però el poder civil no cedeix els seus atributs al poder militar. Aquesta és la diferència amb això que ha passat avui a l'estat espanyol.

El decret diu, a més, que l'estat d'alarma solament s'aplica al conflicte dels controladors. Això és molt dubtós jurídicament, però els límits són, en tot cas, impossibles de determinar. Si ningú es manifestàs en favor dels controladors, per exemple, també li aplicarien el delicte de sedició militar? Per aquest editorial, em podria jutjar la jurisdicció militar? La bogeria de la decisió de Zapatero no té límits.

Afirmar, com s’ha fet, que el decret s'aplica a un col·lectiu i prou, i que no hi ha una suspensió de garanties constitucionals generalitzada no és admissible. Suspendre les garanties constitucionals a un sol ciutadà ja és un excés. On seria el límit, sinó? Fins on seria admissible de suspendre les garanties constitucionals? Quants individus podria abastar, tolerablement, aquesta suspensió? Mil? Deu mil? Cent-mil? On posaríem el límit?

De la mateixa manera, fer la distinció entre estat d'alarma i d'excepció, encara que siga important, no justifica l'actuació del govern. L'estat d'alarma s'ha decretat per primera vegada des que hi ha democràcia. No és prou excepcional això? El mal és haver militaritzat la societat civil. D'acord amb la constitució, sí. Però això solament fa veure que cal canviar-la.

I tot aquest enrenou, a més, per a tapar la incompetència d'un ministre nefast.

Cal recordar que aquest mal no ha aparegut d’un dia per altre, cosa que potser justificaria mesures excepcionals. Quants anys fa que els controladors provoquen situacions com aquesta? Quants mesos fa que avisaven que adoptarien posicions de força com aquesta? I el govern què ha fet per preparar-se en cas que la situació es complicàs? És d'una incompetència total, no haver previst què podia passar i no haver previst, sobretot, alternatives viables de solució. Fa anys que el ministre Blanco sap que aquest problema li havia d’esclatar, i no ha previst la manera de resoldre'l. Pitjor i tot: ha improvisat.

Quan aquesta matinada el govern espanyol ha enviat els militars a les torres de control, no ho sabia que no podien controlar el trànsit aeri? No basten, no tenen la qualificació per a fer el control civil ni poden assumir la coordinació amb Europa. Què es pensava? Que portant els militars a les torres els controladors s'espantarien i tornarien a la feina? Amb els anys que fa que dura el conflicte podia haver pres moltes solucions: podia haver contractat controladors estrangers, podia haver canviat la situació laboral dels controladors, podia haver modificat l'empresa a què són adscrits, podia...

Però això, tot i essent greu, no és res al costat de la decisió brutal i desmesurada de decretar l'estat d'alarma. Decretar l'estat d'alarma és d'una gravetat històrica que pesarà sempre sobre la consciència de Zapatero.

(Disculpa post data: en una primera versió de l'article deia que la justícia militar encara accepta la pena de mort. M'equivocava. Va ser erradicada l'any 1995)

Mail Obert