Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

10.06.2010

Rigor i obsessió

Els ministres de transports de la UE s'han reunit a Sargossa. Forçat per la realitat, el ministre espanyol del ram ha dit que l'eix mediterrani era prioritari, però sense descartar un eix pirinenc aragonès que l'estat francès no vol i que Europa no reclama. No n'aprenen.

La gravetat de la crisi ha posat en relleu, si calia encara més, el gravíssim error de no haver potenciat l'arc mediterrani en les dècades que la Unió donava diners a l'estat espanyol. La xarxa de TGV espanyol té un disseny centralista absurd, basat en la política i no en l'economia, un disseny que es tradueix en un índex ridícul d'ocupació dels trens i, per tant, en més dèficit encara.

El corredor mediterrani, mentrestant, i malgrat una evidència incontestable, és un coll d'ampolla, on els tres ports més potents i de més creixement potencial de l'estat (València, Tarragona i Barcelona) es troben ofegats per manca d'infrastructures i amb un teixit industrial tesat al màxim, que necessita una eixida fluida al nord.

Per si això no fóra prou, a l'altra banda de la ratlla, la necessària continuïtat no permet tampoc cap mena de dubtes. El TGV complet arriba a Montpeller, per la banda catalana. Per la banda basca és més amunt encara, a Bordeus. Però el contrast és que l'opció aragonesa no té continuïtat. Espanya vol fer un túnel per la banda de l'Aragó que, al vessant nord, no empalmarà amb res. I hi insisteix per més que França no pense gastar-s'hi els diners que li correspondrien, ni per fer-lo ni per fer-hi arribar el TGV.

És inaudit, però malgrat els mapes i que la gran autopista ferroviària de transports de mercaderies va, en línia directa, del Voló a Luxemburg, el govern espanyol insisteix en la seua; per això ahir solament reclamà el corredor mediterrani amb la boca petita, en una decisió mancada de rigor econòmic i geospacial.

Vet ací que tenim. Espanya continuarà somiant una línia Algesires-Madrid-Aragó que no té gens de viabilitat: ni Algesires és un port competitiu al costat de Nador, ni Madrid és el centre de l'univers, ni Aragó és la via d'entrada a Europa. És clar que a hores d'ara ja sabem que, en l'Europa del rigor, les obsessions espanyoles no hi tenen encaix. Tampoc.

Mail Obert