Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

18.05.2010

Consulta i consultes

La consulta sobre la Diagonal fa bones, i de quina manera, les consultes sobre la sobirania. No solament pels resultats, sinó també per les formes i les maneres, per l'entusiasme dels uns i el malbaratament dels altres. Tot té un aire com de combat entre Florentino i Guardiola…

A l'una banda no s'ha jugat net. S'ha amagat la tercera opció: temptativa inútil que a la llarga ha servit per a donar-li més força. Però amagant-la s'ha fet evident que el vot solament es veia com una eina de propaganda i per a justificar una decisió ja presa. El contrast? La insistència tenaç dels organitzadors de les consultes sobiranistes per a aconseguir la participació dels partidaris de la unitat d'Espanya. Si no volen participar-hi, no s'hi pot fer res, però ningú no pot pas dubtar que els esforços són permanents en aquesta direcció i que el respecte al procediment supera l'anhel del resultat. La democràcia al davant de la independència en l'un cas. La prepotència en l'altre.

Amb això ja n'hi hauria prou. Però hi ha més: el resultat. Sobre la Diagonal han votat 172.161 persones, que ve a ser un 12,2% del cens, i això comptant que es pot votar per internet, fent trampes si cal. Acostar-se a l'urna, a peu i amb el carnet a la mà (com fan els ciutadans en les consultes sobiranistes), solament ho fan 83.118 ciutadans, que són molts, però que rebaixen la participació a poc més del 6%. Doncs bé, 83.118 vots, o 172.161, tant se val, són molts a la Diagonal. Però els 486.762 de les consultes sobiranistes encara són més, sobretot proporcionalment a un cens, de moment, inferior.

I posats a comparar, un cop d'ull a totes dues organitzacions és ben revelador. A l'una banda hi ha grans empreses i tècnics altisonants, però incapaços de fer anar un simple programa informàtic. I cosa pitjor, ens trobem amb la impossibilitat de garantir el dret de vot, amb uns organitzadors empantanegats fins al ridícul en errors tècnics de principiants i plantejaments confusos. L'ajuntament reconeix que s'hi ha gastat dos milions i mig, però més aviat sembla que són quatre, publicitat inclosa.

I a l'altra banda? A l'altra banda hi ha desenes de milers de voluntaris que roben hores a la son, que deixen l'ordinador perquè funcione el registre electoral, que enganxen cartells, que paguen propaganda de la seua butxaca, que van casa per casa xerrant i animant a votar, que recorren el país poble a poble o que passen llargues hores de diumenge davant d'una urna, sense cap més retribució que no siga el somni de fer un país millor i la voluntat de fer les coses com cal.

En resum: els qui juguen per amor guanyen els qui juguen per diners. Tant en les consultes com en el camp de futbol.

Mail Obert