Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

14.05.2010

Una por argentina

És evident que la 'festa' espanyola s'ha acabat. Europa i els Estats Units han imposat dures mesures econòmiques al govern de Zapatero, que poca cosa més pot fer sinó obeir. La situació és delicada i difícil, seriosa. També perquè hi ha moltes ombres en l'horitzó.

Allò que hi ha en crisi, que Europa i els Estats Units qüestionen, és el model mateix de creixement espanyol. En aquest sentit cal ser clars: no és una responsabilitat dels governs de Zapatero únicament. Però ningú no dubta que la frivolitat irresponsable de l'actual primer ministre espanyol ha agreujat la situació fins a límits intolerables.

I és cert també que la situació de l'estat espanyol no és (encara) la grega. Precisament perquè no ho és, ens imposen aquesta duresa nova, l'ajust greu i sever, que el govern espanyol va anunciar ahir. És la darrera possibilitat de no arribar a ser com Grècia, i més val que no hi arribem. Entre més coses, perquè, les mesures que es proposen, no acabe de veure-les clares.

No sóc un expert en economia, però una certa lògica em porta a desconfiar d'una recepta que predica de reduir l'economia per eixir de la recessió. Potser sí que és la millor manera ara mateix, vist que ningú no proposa que Grècia abandone l'euro i renegocie tota sola el seu deute. Però em fa por el record d'unes mesures semblants implantades a l'Argentina el 1998 i que s'hagueren d'abandonar al cap de tres anys, després d'haver posat un terç de la població en el llindar de la pobresa més concreta i real.

Mail Obert