Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

27.10.2005

Trenta anys després

La detenció i empresonament de Xirinacs és un despropòsit. Conseqüència lògica del més gran despropòsit de la democràcia espanyola, que és la llei antiterrorista. Però és un despropòsit especial i molt significatiu. La duresa del Tribunal de Orden Público (ara crec que es diu d'una altra manera...) envers Xirinacs té un contrast feridor en la impunitat i la tebiesa demostrada envers tants altres.
El problema no és pas Xirinacs. La qüestió no és si Xirinacs diu o deixa de dir. La qüestió, no ho oblidem, és senzillíssima. Es tracta del simple fet que en aquest país una persona de setanta-quatre anys pot passar pel calvari que passa Xirinacs per un 'delicte' d'opinió. Ho torne a dir: de 'opinió'. Un fet molt greu, que ens afecta a tots.
Trenta anys després ha arribat un moment que tot plegat sembla un malson. No sé si creure-m'ho, però hem tornat al 'volem l'estatut', al 'som una nació' i al 'llibertat Xirinacs'. I al 'llibertat d'expressió', si molt m'estrenyeu. Hi insistesc: trenta anys després. I la veritat és que l'afer Xirinacs diu molt sobre la capacitat de tots plegats d'avançar i de consolidar una democràcia avançada. Com aquella que somiàvem fa trenta anys.

Mail Obert